REDACCIÓ
‘Festejant Puixkhin’, amb la presència en escena d’Enric Majó i Joan Carreras, clou aquest dimarts al Teatre Fortuny de Reus (21:00 hores) la segona edició del cicle ‘Grans Mestres a escena’. La proposta, atrevida per estar basada en un format com el de recitals de textos clàssiques de la literatura i el teatre en píndoles de 55 minuts, “ha estat capaç de consolidar una assistència que ha omplert gairebé en totes les representacions les 290 localitats de la platea”, segons remarcava el gerent del Fortuny, Josep Margalef.
“Pot semblar una xifra ridícula si tenim en compte les 800 places de capacitat, però hem de tenir present que el cicle va ser pensat en un principi per una minoria. La idea era tenir el públic dalt de l’escenari. Ara bé, al veure que ja a la primera representació vam tenir 80 persones vam entendre que calia fer canvis”. De fet, Margalef (que ha consolidat una xifra de 300 abonats i, per tant, una massa crítica que proporciona viabilitat al teatre) ha reconegut que entre el públic “heterogeni” que s’ha vist seduït per la proposta “hi ha gent que no és habitual” a les representacions de les programacions estables.
Sota la direcció de Francesc Cerro i la col·laboració visual del realizador i director de cinema Ivó Vinuesa, el cicle ha repassat autors com Sèneca, T. S. Elliot, Shakespeare i Cervantes. El punt i final és una recull d’escrits del gran autor de la literatura russa que tenen com a fil conductor “la mateixa vida de l’autor”, mort als 37 anys en un duel (havia sobreviscut als 28 anteriors) per qüestions d’honor. Cerro defensa el format dels recitals “perquè si bé aquí pot ser vist com un succedani i una manera de fer teatre en temps de crisi, als països amb gran tradició teatral com Gran Bretanya es presenten com un regal final a l’espectador a càrrec d’actors com Jeremy Irons i Derek Jacobi”.
Majó ha agraït al Fortuny “la valentia d’acceptar el repte” d’apostar per un “producte tan incisiu” i ha recordat “com vam acabar omplint la Plaça del Rei a Barcelona amb els recitals que vam dur a terme des del món del teatre durant tota la campanya contra de la guerra” d’Irak. Una defensa del format a la que s’ha afegit Cerro remarcant que aquest cicle comença a ser festejat per altres “teatres convencionals arreu del país que el volen introduir a les seves temporades. La voluntat és exportar-lo buscant una productora”.
J.S.
