REDACCIÓ“Encara queda molta feina per fer i molt camí per recórrer”, aquesta és la frase en la qual han coincidit dues polítiques, i portaveus, de dos grups municipals a ‘ajuntament de Tarragona, Laia Estrada (CUP) i Arga Sentís (ICV-EUiA) després de conèixer que el passat 19 de novembre es van complir 82 anys d’ençà que les dones van poder votar per primera vegada a Espanya.
Per Estrada, aquesta efemèride és una mostra més que les coses s’aconsegueixen perquè hi ha gent al darrere que es mobilitza i que “el poder no regala res”. El poble “ha d’anar conquistant parcel·les de poder, a poc a poc, i aquesta en va ser una de molt gran”.
“Tot i que hi ha coses que són de calaix (el dret a votar de les dones) doncs no sempre són així”, ha destacat la cupaire, qui ha afegit que “si ens comparem amb societats d’altres països, pot semblar que som iguals, els homes i les dones, però no és així”.
Arga Sentís, per la seva banda, afirma que queden moltes coses per conquerir, no només a nivell social, sinó que les dones puguin participar en la vida política.
La política continua estant dominada pels homes i un exemple, per la d’ICV, són les llistes dels partits per afrontar unes eleccions i fins i tot ha destacat que el mateix consistori tarragoní n’és una bona il·lustració, hi ha molts més homes que dones.
L’ecosocialista creu que la solució a la igualtat entre homes i dones, en tots els sentits, implica fer caure les estructures patriarcals.
Ambdues dones, immerses en el món de la política, destaquen que la pressió estètica i la violència de gènere són alguns dels ‘punts negres’ de la societat actual.
Una mica d’història
Les eleccions generals que es van celebrar el 1933 són recordades perquè van ser les primeres en les quals les dones van poder anar a les urnes. Una de les persones que va fer possible que les dones aconseguissin aquest dret, elemental, va ser l’advocada, escriptora i política madrilenya Clara Campoamor, una ferma defensora dels drets de les dones.
De la política en destaca el discurs que fa fer davant les Corts espanyoles, on exposava i defensava el dret de la dona a exercir el seu dret al vot. El discurs va ser tan reivindicatiu que el sufragi femení va quedar aprovat l’1 d’octubre de 1931, com un article de la Constitució de la República.
Campoamor va defensar amb ungles i dents el que molts homes no creien possible, o no volien. La política va deixar clar que les dones estaven igual de preparades, o més, per votar que els homes.
Tot i l’èxit aconseguit, amb l’esclat de la Guerra Civil i la dictadura de Francisco Franco, ‘el Caudillo’ va desaparèixer tot el que s’havia aconseguit fins aleshores, el vot lliure. Fins al 1977 no es tornaria a gaudir d’aquest dret.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
