REDACCIÓ
L’Ajuntament de Reus no serà mai ‘House of Cards’, perquè entre altres coses Kevin Spacey se’ls hauria menjat a tots en el primer ple de la nova legislatura convocat aquest dimarts. Com a molt, i no és poc, podria aspirar a un ‘Sí, Ministre’, però lluny de la subtilesa britànica. Perquè els tocs de comèdia que ha tingut l’inici de mandat són del tot mediterranis. Una regidora de la CUP donant el bon dia “a totes”, passant així de la discriminació positiva a la negativa; un altre dels seus companys de taula fent d’antisistema citant el comunista italià Gramsci mentre s’estava votant el seu sou com a regidor, l’assessor del seu grup i els diners que els reusencs destinen als partits representats al plenari; el portaveu de Ciudadanos, Juan Carlos Sánchez, demanant “disculpes” a l’oposició per la “quintada” de no haver-los passat una esmena presentada a ple; el fet de no necessitar que donés disculpes perquè, al capdavall, l’esmena l’havia presentat conjuntament amb CiU, que és qui li donava suport…
El plenari ha començat tard (la junta de portaveus prèvia ha estat carregada de feina) i sense concessions. No es portava ni tan sols un minut i el que acostuma a ser un tràmit ja havia provocat la primera andanada d’artillera entre girondins i jacobins. L’aprovació de l’acta del ple de constitució de la nova Corporació ha acabat, sense que encara se sàpiga com, amb la CUP recordant el PP que la fórmula seguida en el seu jurament del càrrec “havia estat pactada amb el secretari” i dient-li que “ara que sabien el camí dels jutjats, els convidem a treballar conjuntament per denunciar el cas Innova”. Com que els ‘cupaires parlaven, tots han volgut dir la seva, mentre l’alcalde establia uns regles de joc (parlaran els grups de menor a major“) que ha servit només perquè la resta dels grups fessin el que volguessin.
Aquesta mena d’autogestió del plenari amb un alcalde amb funcions d’àrbitre de la Copa América, on el joc brut està permès per que no se sap jugar de cap altra manera i amb buits com saber el nom del portaveu de Ciudadanos o què s’estava votant en un moment donat o si fins i tot s’havia d’estar votant o no, ha estat seguit de prop per Àlfred Pitarch i una nodrida representació de Podemos. Ganes de visualitzar-se però des de la banqueta de suplents. Mentrestant, a l’entrada de l’edifici consistorial s’amuntegaven armaris, cadires, calaixos i material d’oficina propi d’un desallotjament. Tots tranquils, si hi ha diners per mantenir un dels secretaris municipals i gerent millor pagats del país, és que encara es pot arribar a final de mes.
Jordi SIRÉ
