REDACCIÓAquest dimecres, l’equip de govern ha presentat davant la comissió de Patrimoni de l’Ajuntament la proposta de concurs de pla director del Circ Romà. El document representa un dels majors reptes de tractament del valor històric de la ciutat perquè ha de marcar no només el passat, sinó el present quotidià de negocis i particulars. El plantejament del consistori passa perquè aquest document, un cop aprovat, “formi part del futur pla especial del Centre Històric o bé que es generi un pla especial del Circ. El més lògic seria la primera opció, que s’haurà d’activar després de l’aprovació definitiva del POUM, i que lligaria amb el pla director de la Muralla a càrrec de la Generalitat”.
En paraules de l’arqueòleg municipal, Joan Menchón, la presentació en societat d’aquest dimecres consisteix en el primer pas per a comptar amb el que acabarà sent “un full de ruta on consti una programació, una agenda i un calendari” que abasti diferents àmbits urbanístics i que sigui de futura aplicació a la zona de la ciutat “on el Segle I hi havia un Circ”. Un matís clau perquè “Tarragona és per
definició de la UNESCO un espai urbà històric que té una evolució durant els seus 2.600 anys de vida. D’acord -explica el tècnic-, a la plaça de la Font hi havia l’arena del Circ, però ara hi ha diferents espais emblemàtics de la ciutat. Per exemple, un dels pocs edificis de Racionalisme arquitectònic com és la Casa Calvet, estructures medievals, un urbanisme dels segles XII i XIII, el Palau Municipal. I ara el que cal és harmonitzar-ho amb els valors d’aquest Circ Romà”.
Com? No tan canviant l’ordenament urbanístic, “sinó marcant una sèrie de pautes. Per exemple, el Pla Director parlarà d’usos. Tots aquests carrers han de ser de vianants o han de tenir trànsit? Què fem amb els guals o amb les terrasses que es volen posar a tot arreu? Això s’ha d’estudiar”. La qüestió, arribats a aquest punt, és si aquesta remodelació no afectaria drets adquirits en l’actualitat. “Quins? Les terrasses són concessions administratives i els guals són renovacions anuals. Una invasió excessiva de terrasses pot frustrar la circulació de la gent. Ara bé, també et carregues teixit econòmic, per la qual cosa tot s’ha de ponderar molt bé”.
Què fem amb les expropiacions?
Un dels temes pendents, i recurrents, del debat sobre el patrimoni és si cal continuar la política d’expropiacions. “Una part del Circ va ser recuperada gràcies a les expropiacions. Ho hem de continuar o no, i en cas afirmatiu, fins a quin punt? Hi ha una sèrie de cases de la Baixada de la Peixateria que el Pla Pilats original va plantejar enderrocar-les i això s’ha de solucionar urbanísticament. Tampoc podem deixar als propietaris en un llimbs legal. El Pla Director ha de marcar si cal seguir endavant o ja n’hi ha prou”.
El document també haurà de donar resposta “als usos que donem a les restes arqueològiques existents. Les podem museïtzar amb els seus pros, l’accés públic, i els seus contres, temes com el del manteniment i de vincular-ho amb un discurs museogràfic. I també hem de tractar la realitat de l’existència de moltes voltes del Circ que són privades”, així com determinar “el plantejament d’estudi i d’intervencions històriques i arqueològiques que s’han de fer al voltant del monument. S’han de programar tenint en compte els 2.600 anys de vida de l’entorn”. I per la mateixa raó cal posar a debat “mètodes de consolidació i restauració”.
30.000 euros de l’Estat espanyol de subvenció
Quina és la gènesi d’aquest document? Cada any l’Estat obre una convocatòria d’ajuts a ciutats Patrimoni Mundial. Tarragona va presentar dues propostes. La primera demanava diners per a la redacció del Pla Director de l’espai del Circ Romà (amb poc més de 30.000 euros que serà implementat fins als 45.000 amb recursos municipals) i la segona, per a la redacció del projecte de consolidació i primeres actuacions al Fòrum de la Colònia. “El mes d’agost ens van comunicar que ens concedien diners per a totes dues propostes”.
La seqüència de passes a donar pel que fa al pla director del Circ s’enceta amb “redactar un plec de condicions tècniques i, amb càrrec als pressupostos de l’any vinent, convocar un concurs negociat sense publicitat en el qual l’Ajuntament invitarà a una sèrie de despatxos tècnics per a què presentin proposta. Haurà d’estar format per un mínim d’especialistes, arquitecte, urbanista, jurista, restaurador o arqueòleg i un historiador que han de marcar les grans traces”.
Culminat a finals de l’any vinent
El procés d’laboració estarà controlat per una comissió formada per tècnics municipals, del departament de Cultura, un representant de l’Administració General de l’Estat perquè al capdavall és qui paga, especialistes de diferents col·lectius professionals al voltant de l’arqueologia i representants dels veïns. “El document haurà de ser aprovat per Ajuntament i Generalitat, així que si estem tots implicats en la seva conducció des de l’inici, serà més fàcil” complir amb el termini que preveu la conclusió definitiva de tot el procés administratiu a finals de l’any vinent.
J.S.
REDACCIÓ
