El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana descarta implantar un nou model de peatge a les autopistes catalanes a curt termini, segons ha explicat el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores.
En una trobada amb periodistes, Flores ha valorat positivament l’aixecament de la majoria de peatges de les autopistes catalanes, una “fita” que demà compleix un any i que ha permès estalviar prop de 600 milions d’euros als usuaris d’aquestes vies, en un moment “complicat econòmicament”.
Sobre el futur sistema de finançament de les autopistes i la possibilitat que es tornin a posar peatges, Flores ha afirmat: “Considerem que no és el moment d’abordar, ara, a curt termini, la implementació d’aquests mecanismes de finançament”.
El model de finançament de les autopistes no està resolt a mitjà termini, malgrat que la Comissió Europea apressa perquè el 2024 s’estableixi una nova forma de pagament que assumeixi el principi que paga qui usa les infraestructures i paga més qui més contamina.
En aquest sentit, Flores ha recordat que el ministeri ha encarregat un estudi d’alternatives per establir un mecanisme de finançament de la xarxa de carreteres de l’Estat.
L’estudi està previst que estigui enllestit l’any que ve, si bé es dona per fet que aquest no s’aplicarà en la present legislatura.
“L’ús de l’autopista també suposa una reducció de temps, de distància, una millora en la funcionalitat, la comoditat i la seguretat, per tant, estem satisfets d’aquesta fita, que havia estat una gran reivindicació històrica del territori durant molts anys”, ha remarcat Flores.
Malgrat el balanç positiu, el secretari general d’Infraestructures ha admès que l’increment de la circulació per les autopistes -en alguns trams de l’AP-7 el trànsit ha crescut més d’un 40 %- ha provocat problemes de congestió relacionats amb l’augment de l’accidentalitat derivada d’un major volum de vehicles.
Sobre aquest tema, ha recordat que el govern central planeja posar remei a la situació invertint uns 1.050 milions d’euros a l’AP-7 i a l’AP-2 a Catalunya en un termini d’entre “cinc i set anys”: es tracta d’una bateria de 42 actuacions amb les quals, entre altres coses, s’habilitaran 223,8 quilòmetres de nous carrils, 160 dels quals ja estan programats.
Aquest pla també preveu construir nous enllaços i millorar alguns dels existents, amb l’objectiu que aquestes vies siguin més “resilients”, capaces de recuperar la circulació després d’un accident i segures.