REDACCIÓ
El Dr. Josep Sánchez de Toledo és el cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Va ser guardonat amb el premi ‘Català de l’any 2012’ i és un autèntic referent en la lluita contra el càncer. Afirma que a Catalunya hi ha 200 casos anuals de càncer infantil. També creu que és agosarat parlar de posar una data en la qual el càncer no afectarà a la humanitat.
REPÚBLICA CHECA– Avui en dia parlar de càncer no és sinònim de mort.
Dr. Sánchez- No, avui parlar de càncer no és parlar de mort. És seguir parlant d’una malaltia seriosa, greu i amb la qual no se li ha de perdre mai el respecte ni menysprear-la. És cert que s’ha avançat molt sobretot en el càncer en nens, ja que ara es cura al voltant d’un 80% dels casos.
RC– Un 80% de supervivència és un índex molt alt.
DS– És cert, és alt però, tot i que estem parlant que s’assoleix una supervivència que ronda el 80%, diria que avui en dia no hi ha cap malaltia que afecti les criatures i que s’acceptés que un 20% de les criatures es puguin morir. És un índex alt però per malalties que afecten infants mai és suficient, ja que no entra a la ment de ningú que un infant pugui morir per una malaltia. Ara mateix, el càncer infantil és una malaltia poc freqüent, un 2% de tots els càncers.
RC– En quin moment es troba Catalunya en l’estudi oncològic?
DS- Catalunya realment és de les comunitats autònomes d’Espanya capdavanteres en el tractament de càncer infantil al llarg dels anys, amb unes taxes de supervivència molt altres. En altres països aquesta supervivència infantil no és assolible. En altres països desenvolupats, com el nostre, el càncer actualment és la primera causa de mortalitat infantil, per sobre de l’any de vida. Abans eren les malalties infeccioses.
Teràpies per combatre el càncer
RC– La radioteràpia i la quimioteràpia són molt agressives.
DS- A mi no m’agrada utilitzar la paraula agressiva. Ara per ara, a la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, quan són necessàries, són elements fonamentals per assolir les taxes curació del càncer, per tant, tenen un efecte realment beneficiós i curatiu. Sense això no assoliríem aquestes taxes de supervivència. És cert que tenen els seus efectes secundaris però depenen de molts factors, de la persona, del tipus de malaltia, entre d’altres.
RC– S’arribarà a eradicar alguna vegada?
DS- El problema en el càncer en general, és que amb la paraula càncer estem parlant de centenars de malalties sota comportaments biològics diferents, amb hostes diferents. Per tant, no estem tractant la mateixa malaltia. S’ha progressat molt en el càncer, en adults s’ha augmentat la supervivència en un nombre notable, en d’altres s’ha cronificat la malaltia, però crec que seria molt agosarat dir una data en la qual el càncer desapareixerà de la humanitat.
Informar als pares
RC– Com es transmet a uns pares que el seu fill té un càncer?
DS– Aquesta és la part més difícil perquè hi intervenen molts factors. Intervé la gravetat del diagnòstic – no tots tenen la mateixa gravetat-, el nivell cultural, les creences religioses. És multifactorial el moment en el qual un transmet la informació. A més, la informació també l’ha de rebre la criatura. En funció de l’edat que tingui la criatura, se li haurà d’explicar d’una manera o d’una altra el que passarà a partir d’aquell moment i li has de justificar una sèrie de situacions que no entren dins de la seva vida d’infant com entrar a l’hospital a fer-se proves o dormir a l’hospital. A banda, també ho has d’anar explicant a la família evidentment. Cada fase de la malaltia és diferent, és diferent el moment del diagnòstic, de l’acceptació del diagnòstic, com l’afronten… cada fase té les seves connotacions emocionals i psicològiques diferents.
RC– Transmetre aquesta informació a un nen no ha de ser fàcil.
DS– No ho és. Li has de donar la informació i aquesta ha de ser mantinguda i permanent davant de cada cosa que li vagin a fer. A una criatura no li pots fer una exploració sense abans haver-li explicat el perquè, si no et perd la confiança. Una cosa és fonamental, hi ha coses que s’han de preservar sempre com l’habitació de la criatura. Allà tu no li pots fer mai cap exploració ni cap conducta que comporti un desconfort. La seva habitació és el seu refugi.
RC– Quina mitjana hi ha a Catalunya de casos anuals?
DS– A Catalunya estaríem parlant d’uns 200 casos anuals de càncer infantil, a Espanya d’uns 1.000 anuals i a Europa Occidental uns 15.000.
Població de risc
RC– Tothom està exposat a patir un càncer?
DS– Hi ha poblacions de risc. El càncer, si l’agafes tumor per tumor, és una malaltia rara. És de baixa prevalença però si que hi ha poblacions amb risc de tenir més incidència que d’altres en patir un càncer en criatures. Per exemple la gent que té símptomes neurocutanis que el màxim exponent és la malaltia de Von Recklinghausen -pel·lícula ‘El hombre elefante’-, la neurofibromatosi. La gent que té immunodeficiències també té més risc de processos de limfomatosis i la que té malalties cromosòmiques té més risc de patir algunes neuroclasses, per exemple els nens que tenen síndrome de Down tenen més incidència de tipus específica de leucèmia, entre d’altres.
RC– Què recomana per evitar malalties?
DS– És evident que obviar els factors ambientals coneguts de risc de càncer com el tabac, l’alcohol i l’exposició solar i fomentar els hàbits de vida saludables que contribueixen a un benestar global. La dieta mediterrània i caminar fer esport serien un bon primer pas.
Jonathan OCA // Salou
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
