Arxius de PROTAGONISTES | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Octubre, 2020
sergi_boada.jpg

El Col·legi de Metges de Tarragona viurà una nova etapa. Sergi Boada substituirà Fernando Vizcarro en la presidència de la institució. Això perquè ha guanyat les eleccions tenint com a adversària la Dra. Remedios Rico.

Sergi Boada

Sergi Boada ha aconseguit 1.395 vots enfront dels 504 de la seva contrincant. Amb 1.909 vots en total, aquests comicis han estat els més participatius de la història del Col·legi sent el vot per correu un dels grans protagonistes de la jornada.

En total, 3.463 metges i metgesses del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, estaven cridats a votar i sembla que la feina feta durant la llarga campanya electoral ha estat clau en la captació dels vots. Boada declarava, tot just després de votar al migdia, que el sentir del col·legiat és que “el Col·legi de Metges s’ha de canviar” i ara comença la feina.

De fet, les primeres accions previstes seran, en l’àmbit intern, realitzar una auditoria i, en l’àmbit extern, treballar amb “les autoritats sanitàries, de la població civil i dels metges per ajudar i liderar tota la informació necessària per poder lluitar contra aquesta pandèmia”.

El tarragoní Sergi Boada Pié és especialista en Anestèsia, Reanimació i Tractament del Dolor. Coordina des de 2012 la Unitat de Dolor crònic de l’Hospital Universitari Joan XIII de Tarragona. A més, és un dels impulsors de l’Associació de Metges en Exercici Lliure de Tarragona, és vocal de la Societat Catalana del Dolor i també de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Octubre, 2020
valenti5-1280x960.jpg

El Corte Inglés Tarragona celebra el seu desè aniversari. Va haver de fer front a la crisi econòmica del 2010 i ara està trampejant a la crisi sanitària provocada pel coronavirus. El director del centre, Valentí Muñoz, en una entrevista amb el digital larepublicacheca.cat posa en relleu l’objectiu primordial del Corte Inglés. Assegura que la pandèmia ha obligat a adaptar-se sempre amb l’objectiu d’oferir el millor producte i servei al client. Nega que al Corte Inglés li va millor si el petit comerç es va debilitant. Ans el contrari. Diu que una ciutat comercial ha de tenir un ampli ventall d’establiment i una oferta diversificada. Confessa que Tarragona necessita un revulsiu perquè es converteixi un polo comercial atractiu.

 

Com han estat aquests 10 anys?
Si fem una valoració global, hem de dir que ha estat molt positiu. Si ho trossegem, no podem amagar que hem viscut moments de tots els colors. Des d’eufòria de l’arribada en 2010, que va ser un impacte i que la ciutat ho desitjava i tenia ganes de nosaltres, després vam passar èpoques menys bones. No oblidem que vam arribar en plena crisi econòmica i la darrera etapa també està sent molt terriblement difícil i amb un entorn molt hostil.

Què vol dir que a ciutat tenia ganes de nosaltres?
Feia molts anys que es parlava de l’arribada d’El Corte Inglés a Tarragona. Hi havia molta expectativa.

Parla de moments difícils i de situacions fluctuants… Quin ha estat el moment més complicat…?
Sens dubte, des del dia 14 de març fins al 8 de juny quan va acabar el confinament. Tenir un centre com el nostre on només estava operatiu el supermercat és realment molt difícil. Les mesures de seguretat i la por al contagi van ser difícils de gestionar…

Com s’ha ultrapassat aquesta por?
La gent continua tenint molt de respecte al coronavirus, però està aprenent a conviure amb la situació. Hem sortit del caos i de l’obsessió per ubicar-nos en la necessitat de conviure amb el virus. Els nostres clients ja s’han acostumat a fer servir les mesures de seguretat i higiene. Estan més conscienciades.

El Corte Inglés està travessant moments difícils a nivell general. S’ha anat desfent d’alguns immobles… Com està Tarragona? Hem de fer cas als rumors que apunten a un possible tancament?
Avui per Tarragona té un centre perfectament rentable i per tant no es pot parlar de tancaments. Aquests rumors sempre han existit a Tarragona i a altres centres de Catalunya. No entrem a valorar rumors. És absurd que un centre rendible estigui en el punt de mira…

A Tarragona hi ha hagut acomiadaments a causa de la crisi del coronavirus?
No. La nostra presidenta va tenir clar des del minut 1 que s’hauria de lluitar pel manteniment dels llocs de treball i assegurar que les famílies que depenien del Corte Inglés no passessis dificultats. Vam complementar el sou amb les persones que estaven en situació d’ERTO. També vam decidir que quan el centre reobris després del confinament, tot el personal hauria de tornar als seus llocs de treball. El 25 de maig teníem tot el personal operatiu.

Heu facilitat la conciliació familiar ajustant horaris…
Sí, a petició dels treballadors. No s’ha fet reducció de jornades sense que ens ho hagin demanat.

Quantes persones treballen al Corte Inglés de Tarragona?
Unes 400 persones contractades per l’empresa a banda del personal de les firmes externes.

S’ha après alguna cosa amb la pandèmia o tot és negatiu?
En l’àmbit personal crec que hem après a donar valor a aspectes – com els amics i la família – que abans passàvem desapercebudes. Em recordo que al començament de la pandèmia les prestatgeries del supermercat van quedar buides per por… Ara hem après que a Espanya l’alimentació i el subministrament estan assegurats. Pel que fa a l’empresa també hem après a ser polivalents, a no estancar-nos. Hem tingut companys que abans estaven en la secció d’informàtica i han hagut de fer comandes al supermercat o cobrant a la caixa.

Vostè també ha arremangat les mànigues i ha fet de fot…
Sí, clar. Sóc un més de l’equip. Hem hagut de canviar el nostre rol i no ha passat res. Ens ha servit per aprendre molt com a equip. Hem anat tots a una i això ens ha fet més forts. També ens ha servit per fer un màster accelerat en digitalització i en logística. D’un moment a l’altre la gent només comprava per internet i això ens ha obligat a adaptar-nos per respondre a les necessitats dels clients.

Com s’aconsegueix ser un centre atractiu pel client tenint en compte l’existència d’altres centres comercials?
Intentem estar sempre al servei del client i respondre amb eficiència i qualitat a les seves necessitats. Intentem tenir, per exemple, en moda les marques més avantguardistes, oferir el millor servei, servint una comanda en dues hores al centre o al domicili. El nostre objectiu és facilitar al màxim l’experiència del client al nostre centre comercial. Durant el confinament no vam deixar de servir a domicili, mentre d’altres operacions van suspendre aquesta activitat.

En aquests 10 anys, el Corte Inglés ja és ‘tarragoní’?
Crec que té el passaport tarragoní d’ençà que vam obrir. Sempre hem tingut clar que veníem a sumar i a fer ciutat i territori. A Tarragona hi ha un abans i un després amb l’arribada del Corte Inglés. Tarragona és ara molt més dinàmica, oberta i molt més comercial.

Això es deu al Corte Inglés?
Hem ajudat al fet que Tarragona fos un referent del comerç.

També hi ha aquells que acusen el Corte Inglés d’haver destruït el petit comerç…
Acusar i atribuir la responsabilitat a uns altres és molt fàcil. Per fer una ciutat de comerç és necessari tenir tots els formats.

Us va millor quan tanquen botigues?
No. Ens va pitjor. És important que en una ciutat hi hagi tots els formats perquè hi hagi transversalitat. Si el centre de la ciutat es mor comercialment, nosaltres ho passarem malament. Ens afectarà molt. El nostre objectiu ha estat sempre sumar i estar al costat de tothom.

Però mengeu els altres o no?
No. Però hem de ser conscients que no puc obrir una botiga utilitzant el mateix model i mètode que fa deu anys. L’escenari i la forma de vendre han canviat i estem tots obligats a adaptar-nos perquè el mercat no ens faci fora. Aquells que s’han vist obligats a abaixar la persiana és perquè, potser, no s’han adaptat a les noves exigències del mercat.

Per què es va tancar la sala d’espai cultural, ubicada a la cinquena planta?
El format no ens acabava de fer el pes. El que vam fer ha estat molt bé, però calia repensar l’oferta i la qualitat. Costava molt regenerar el públic.

Tornarà?
Mai no es pot dir mai. Però ara mateix no està en el llistat de les nostres prioritats.

El Corte Inglés és un motor comercial per a qualsevol ciutat?
No tinc dubtes que El Corte Inglés allà on va ajuda molt al territori. I ho dic ajuda perquè sol no pot fer massa cosa. Hem de treballar plegats amb el teixit comercial de la ciutat. Som una peça més de l’engranatge.

A nivell personal què representa dirigir un centre comercial d’aquesta magnitud?
Fa sis anys que en sóc el director i és una experiència molt agradable i engrescadora. És una feina gens monòtona. Cada dia és una experiència.

Li agradaria continuar a Tarragona o hi ha la possibilitat de marxar…
Els directius del Corte Inglés dormim amb la maleta feta perquè podem ser reclamats en un altre lloc a qualsevol moment. Mai no se sap que passarà demà, però estic a la disposició i al servei de la meva empresa i per allò que em necessiti. Amb tot, he de dir que a Tarragona es viu molt bé i tot no ser tarragoní m’hi sento. Però, tinc la maleta feta…

Què té en el seu interior?
El just i el necessari: uns pantalons, una corbata i una camisa per presentar-me allà on creguin que puc ser útil.

Tarragona ha de fer quelcom pel comerç?
El comerç de Tarragona necessita, òbviament, un revulsiu. El que està passant a La Rambla i al centre és molt perill i molt depriment. Si et passeges pel centre de la ciutat, no és bonic veure locals buits i tancats… El comerç és vida i dóna llum a una ciutat. Cal una acció conjunta (del sector públic i privat) o la implicació de tothom.

Com serà el Nadal al Corte Inglés?
Encara no l’hem presentat però serà espectacular. Tenint en compte la situació de pandèmia que estem vivint hem de donar un gir i fer-lo encara més atractiu.

Es pot avançar res?
Estem treballant diferents propostes…

I els Reis Mags…
Serà diferent a causa de la Covid. Però ho farem de manera que la gent se senti còmoda i no deixi de visitar-nos. La nostra principal preocupació serà les mesures de seguretat. No prendrem riscos innecessaris.

Quin missatge faria arribar als tarragonins en plena celebració del desè aniversari del Corte Inglés?
Tenim les portes obertes a tothom que consideri que podem ser útils.

 

 


REDACCIÓ23 Setembre, 2020
nostra-llar2-1280x960.jpg

Sovint els mitjans de comunicació reclamem, amb més o menys raó, transparència informativa. I aquesta sol·licitud sorgeix, essencialment, en moments de crisi. En plena pandèmia de la Covid-19, les residències de la tercera edat han estat força fustigades.

En més d’una ocasió s’ha confós aquests centres d’atenció i cura de la gent gran amb unitats hospitalàries. Moltes residències han tingut dificultats a l’hora de gestionar la crisi sanitària, atendre les exigències de les famílies i afrontar la pressió mediàtica. Van pensar que el silenci i la poca transparència informativa era la solució (més eficaç). Es van equivocar seriosament.

Un dels exemples més reprovables informativament va arribar des dels Pallaresos, més concretament de la NostraLlar. Durant la primera onada de la pandèmia, per desconeixement, por o ignorància, la direcció del centre va decidir tancar-se en banda i evitar tota mena de comunicació amb l’exterior. Aquest fet va permetre que familiars i periodistes entressin en un voraginós camí alimentat pels rumors, les pors, la frustració, la impotència i la manca d’informació. Finalment, la justícia ha actuat i la propietat també.

Davant la pèssima política comunicativa adoptada per l’anterior direcció, la imatge de la NostraLlar va quedar malmesa i es va posar en qüestió la professionalitat dels treballadors. Però com ‘no hay mal que por bien no venga‘, la nova gerència de la NostraLlar ha reconduït la política de comunicació del centre i els hem de felicitar.

En adoptar una rigorosa transparència informativa, tots hem sortit guanyant: els familiars, els residents, els professionals, la premsa i en conseqüència els lectors i, òbviament, la imatge de la llar. És de lloar aquest canvi i aquesta nova manera de gestionar una crisi que és aliena als responsables del geriàtric. Els fets existeixen encara que se’ls vulguin amagar. De ben segur que amb aquesta millora (molt desitjada, s’ha minorat la pressió social i mediàtica. I la família dels residents ho agraeix.

És cas per dir que mai no és tard per corregir…

 


REDACCIÓ19 Agost, 2020
oscar-sanchez-1280x925.jpg

El PSC està interessat a regenerar-se, de reinventar-se. A Tarragona també. De fet, el nou primer secretari de la Federació, l’alcalde del Vendrell, és una cara nova. Kenneth Martínez ha intentat formar una llista amb socialistes convençuts que poden aportar aire fresc a un partit que comença a ser qüestionat, sobretot entre els cercles independentistes. La vàlua humana del PSC és variada i els joves arriben amb força i molt ben preparats.

L’estratègia d’anar introduint ‘noves cares’ a l’executiva és positiva, ja que és una manera d’obrir el partit a una societat cada cop més allunyada de la vida política i sobretot dels polítics. Ens volem fixar en el jove alcalde de Constantí. Óscar Sánchez, humil i discret, és una persona que sap connectar amb la gent i sobretot entendre les inquietuds dels joves. Óscar està capficat amb la governança del seu municipi, on ha guanyat amb majoria absolutíssima en un moment en què el PSC, en diferents municipis, anava perdent regidors. Ha donat mostres que és un alcalde competent i estimat pels seus conciutadans…

El nom d’Óscar Sánchez sorgeix com un dels potencials líders socialistes en el Camp de Tarragona. En més d’una ocasió ha declinat la invitació per ocupar càrrecs directius al PSC. De moment, el jove alcalde de Constantí no es pronuncia, tot i que ja ha manifestat que la seva prioritat és el seu municipi. No seria de descartar que una persona jove, propera al ciutadà i amb idees ‘fresques’, sigui una aposta del partit de cara a les properes eleccions autonòmiques, sobretot en un moment en què Carles Castillo és baixa.

La bona feina, la discreció, la rectitud i la dedicació política han de ser premiades. Prou d’endolls i de buscar sortida a les velles glòries i vaques sagrades del partit que avui dia més que aportar… aparten. El que no seria una bona estratègia és recuperar l’exalcade del Vendrell com a candidat al Parlament de Catalunya. El PSC, de ben segur, sabrà estar a l’altura i donarà pas a sang fresca. El temps ja ho dirà…

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Agost, 2020
levi_marques-e1597499291868.jpg

El periodista Levi Marqués treballa a una de les revistes del cor més importants de Portugal (Nova Gente). El redactor ha parlat amb larepublicacheca.cat i ens explica com viuen els lusos el fet que el monarca emèrit triés Cascais o Estoril per exiliar-se. 

Levi Marques confessa que una gran part de la població no agrada el fet que D. Juan Carlos I fixi la seva residència al país presidit per Marcelo Rebelo de Sousa, ja que els escàndols de corrupció no és una bona publicitat pel país d’acollida. També comenta que els portuguesos nodreixen una simpatia especial per la Reina Sofia i el seu fill, el rei Felip VI. Ara per ara, cap partit polític amb representació a l’Assemblea de la República s’ha manifestat públicament sobre la crisi que travessa la monarquia espanyola i sobre l’exili del rei emèrit al país del respectat José Saramago

 

– Què li sembla als portuguesos que el rei emèrit pugui acabar residint a Portugal?
A una gran part dels portuguesos aquest tema no resulta interessant, ja que no hi ha monarquia a Portugal i hi ha qüestions polítiques, econòmiques, sanitàries o culturals al nostre país que preocupen molt més que la possibilitat de Juan Carlos I de viure a Portugal. Si ve a viure serà un retorn als seus orígens, ja que va aquí hi va viure la seva infantesa i, a Cascais i Estoril va passar diversos estius amb la seva família (Dona Sofia i els fills).

– Com han encaixat aquesta història entre la societat lusa?
Els portuguesos van quedar impactats amb la ràpida sortida de D. Juan Carlos d’Espanya. Va ser un procés molt sobtat i va sorprendre a tothom. A tots ens va sorprendre els presumptes delictes de corrupció i blanqueig de capitals que se’ls atribueix i pel fet que l’emèrit gaudeixi d’immunitat per tot allò que va fer fins al 2014. Després, Juan Carlos és la segona figura de la família reial espanyola implicada en escàndols financers, després d’Iñaki Urdangarin. Els dos han tacat i enfosquit molt la imatge de la monarquia espanyola als ulls dels espanyols i a escala internacional.

– On creu que es troba el monarca?
A Portugal vam pensar que estaria a Cascais, però després vam saber (per la premsa) que estava a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs.

– Què significa per a Portugal que D. Juan Carlos I resideixi temporalment al país? 

Levi Marques, periodista de ‘Nova Gente’

A Portugal es comenta que a finals de setembre, el rei Juan Carlos podria venir a viure-hi, sense saber si aniria a una casa que va comprar o llogar a la zona de Cascais o Estoril o en un habitatge d’un amic portuguès, molt important i influent al país

– El nivell mediàtic és important a Portugal quan tothom pensa que s’hi pot exiliar?
Si D. Juan Carlos ve a viure a Portugal, atraurà la curiositat de molta premsa estrangera, sobretot espanyola. Hi haurà més fotògrafs i periodistes a la zona on viurà, durant els primers mesos de la seva estada i Portugal esdevindrà més mediàtic, com va passar l’any 2017 quan Madonna va visitar Lisboa. Aleshores, es parlava molt de la seva estada a Portugal i fotògrafs i periodistes d’arreu del món van venir a investigar la seva forma de vida. Jo crec que passarà el mateix amb el rei emèrit. En els primers mesos hi haurà molta gent amb ganes de conèixer les seves rutines, la seva vida diària, però al cap d’un mes o dos, els mitjans de comunicació es calmaran…

– Però la majoria dels portuguesos els agrada la idea?
El rei emèrit no és ben vist per a la majoria dels portuguesos, a causa dels seus escàndols permanents. En realitat, a una gran part dels portuguesos només els agrada dos membres de la família reial espanyola: Dona Sofia i Felip VI. També hi ha una minoria a qui Letícia cau bé, per la manera com va aconseguir imposar-se i convertir-se en reina.

– En el cas que el monarca vulgui instal·lar-se a Portugal, quina ciutat triaria?
En una primera fase, es podria allotjar a casa d’un amic portuguès, a la zona de Cascais o Estoril, on viu la seva germana, la Infanta Margarita, que ha viscut durant dècades. Però crec que més endavant trobarà una casa pròpia per viure, adquirida amb els seus diners.

– Quines relacions manté el rei amb Portugal?
D. Juan Carlos té molt bones relacions amb Portugal. A més d’haver viscut al país durant molts anys, va fer moltes bones amistats, tant a la joventut, a l’edat adulta com també com a rei d’Espanya. Té quatre amics molt rics, influents i poderosos: Patrick Monteiro de Barros, amic de la joventut amb qui practicava la vela. Va ser administrador del Grupo Espírito Santo (entre 1989 i 1996), un dels bancs més coneguts del país – aquest banc ha estat involucrat en polèmiques i escàndols en els darrers anys, amb diversos banquers i empleats d’aquest banc acusats de corrupció, el procés està judicialitzat.

Un altre gran amic de la infància del pare de Felip VI és João Brito e Cunha, que té arrels aristocràtiques i és Conde Portugal i Faria i té connexions amb la banca portuguesa. Té una propietat (Quinta do Peru) a Azeitão, a la zona de Setúbal (a aproximadament una hora de Lisboa). Es deia que aquí es podia allotjar D. Juan Carlos, al tractar-se d’un lloc tranquil i allunyat dels ulls dels paparazzis i de la premsa.

 PUBLICITAT

Vasco Pereira Coutinho, empresari del sector immobiliari i de la construcció, en diversos països, com ara Brasil, Angola o la Xina també és amic del rei. Té diverses propietats de luxe a tot el país i l’abril de 2011 Juan Carlos I li va concedir el títol de Primer Marquès de Pereira Coutinho.

Finalment, Francisco Pinto Balsemão també és un gran amic d’infància del rei emèrit, ja que tots dos vivien a Cascais. Aquest va ser un dels fundadors del PSD i primer ministre de Portugal entre 1981 i 1983. Fou fundador del primer canal privat de televisió portuguès, SIC, administrador del grup Impresa – el grup de mitjans més gran de Portugal. Cada cop que arriba a Portugal, Juan Carlos es troba amb el seu amic per dinar, en un hotel de luxe de 5 estrelles a Cascais.

– Hi ha algun partit polític portuguès que s’oposi al rei Joan Carles I a Portugal?
Cap partit polític portuguès no ha fet encara cap referència a l’estada de Juan Carlos a Portugal. Només el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va negar públicament la notícia que seria una de les persones que estaria ajudant al monarca a instal·lar-s’hi a Cascais. “És un disbarat. Qualsevol persona que sigui mínimament sensible i intel·ligent s’adonaria que no podrien intervenir en una qüestió que causaria problemes amb Felip VI i la sobirania d’Espanya“, va dir el president als periodistes portuguesos.

 PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Agost, 2020
david-Broncano.jpg

David Broncano después de la operación

David Broncano no podrá volver a utilizar la broma de sus problemas de sudoración que le lleva acompañando desde el inicio de ‘La Resistencia’. El de Orcera ha visitado el quirófano del cirujano Diego González Rivas, invitado al programa de Movistar a final de junio.

Lo que comenzó con una simple broma se ha hecho realidad. Así empezó la historia: El presentador se ha puesto finalmente a disposición de los profesionales para acabar con su problema de hiperhidrosis palmar y así de satisfecho posaba después de la intervención. Como ya indico González Rivas, la operación fue rápida y no precisó de ingreso hospitalario. La hiperdrosis provoca una excesiva sudoración en manos, las axilas o los pies, entre otras zonas. Se trata de un problema que padece el 2% de la población.

Aparte de solucionar de un plumazo la molesta patología de Broncano, tuvieron la oportunidad de disfrutar de la ciudad del río Tajo una vez ya recuperado de la intervención.

 


REDACCIÓ10 Maig, 2020
jose_cuadrado3-1280x1280.jpg

Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia

 

Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.

Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.

Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.

Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori

Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.

Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.

Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…

Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.

M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’

Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.

Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.

Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?

L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors

Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.

Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.

PUBLICITAT

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter