REDACCIÓ
L’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha deixat anar aquest dimarts en roda de premsa després de mesos de tensió acumulada i ha qualificat “d’absurd” el procés judicial que l’ha portat a ser imputat i ‘desimputat’ en una de les peces separades del cas Mercuri que esquitxava a la Federació de Municipis Catalans.
L’Audiència de Barcelona va tombar ahir la seva hipotètica implicació, així com la d’altres edils de tot color i territori, en el cobrament de dietes presumptament irregulars perquè considera que els fons rebuts per federació municipalista estan sotmesos al règim jurídic de caràcter privat un cop ingressats per aquest ens. “A Tarragona hi han entitats que reben bona part del seu pressupost via subvencions públiques, per exemple el Volei Sant Pere i Sant Pau. Algú es pot creure realment – etzibava Ballesteros – que el club passa a ser per això una entitat pública? No. Algú es creu que ha de fer un concurs públic per fitxar un jugador? No. Algú es pot creure que si concedeix una placa a un soci veterà és una pràctica de ‘cohecho impropio’? No. Doncs aquesta era la premissa de la qual partia” la jutgessa.
L’alcalde s’ha assistit de dos dels regidors socialistes que també són advocats, Francisco Zapater i Xavier Tarrès, per a poder explicar amb més detalls els punts kafkians d’aquest cas “especialment sagnant”.
Sentència absolutòria? 
Zapater ha afirmat que la interlocutòria de l’Audiència de Barcelona “és molt taxativa a l’hora de dictaminar que no hi ha delicte. El sobreseïment equival a una sentència absolutòria”. A més, la resolució ha estat dictada per l’Audiència “en clau d’apelació de segona instància. I si bé és cert que el fiscal pot presentar un recurs de súplica contra el mateix tribunal per qüestions mediàtiques, el 99% de les possibilitats és que sigui desestimada perquè si no aniria en contra de la mateixa coherència del tribunal”.
M’han fet passar un calvari
“Jo he demostrat que no he cobrat ni un euro no només arran de la meva declaració davant la jutgessa i el fiscal – assegurava Ballesteros –, sinó a través de les preguntes que va fer la jutgessa als interventors de tots els ajuntaments implicats. I malgrat totes aquestes proves jo no estava ‘desimputat’”. Entre d’altres coses perquè tampoc va participar en la decisió d’atorgar aquestes dietes, “que es va prendre a inicis del 2000 i aleshores jo ni tan sols era alcalde. Jo no dic que la justícia sigui injusta, però en tot cas per a mi no és just. M’han fet passar per un calvari mediàtic que no desitjo ni al meu pitjor enemic. No hi ha dret que demostrant la meva innocència encara es mantingui una imputació que ha quedat esvaïda” per les proves aportades des del primer moment.
Cas dels rellotges
Tanmateix, es manté l’estat de inconcreció legal sobre quina és la figura de Ballesteros en la peça separada que investiga el regal per part de l’ex alcalde de Sabadell, Manuel Bustos de fins a 70 rellotges de luxe als membres de la cúpula de la Federació. Segons Ballesteros, “a dia d’avui encara no tinc constància d’estar citat com imputat per la conya dels rellotges. No sé de què se m’acusa. I el pitjor del cas és que me n’assabento de tot per la premsa. No són conscients del dolor que provoquen”. L’emprenyament provenia en aquest tema pel fet que el dia del repartiment dels rellotges “jo vaig disculpar la meva assistència a l’assemblea perquè estava fent el Camí de Santiago”.
Esvair dubtes
Per “esvair dubtes”, ha arribat a presentar còpies de “la Compostelana, que a canvi d’un euro pots comprar a l’Arquebisbat”, i que certifica la “impossibilitat física” de ser present a la reunió de la federació. En aquest punt, Zapater ha il·lustrat els periodistes amb una segona classe de Règim Jurídic Exprés afirmant que les raons que han servit pel cas de les dietes “han de servir a l’Audiència per ‘enmendarle la plana’ a la mateixa jutgessa de Sabadell que instrueix el cas dels rellotges”.
Aval del partit
De fet, Ballesteros i Zapater han coincidit a la pràctica amb les tesis defensades pel govern popular a l’hora de reformar la justícia. En primer cas perquè en paraules de l’alcalde “no es pot trigar un any en investigacions que poden ser resoltes en quinze dies. La justícia que tenim és molt lenta i hauria d’atendre a les situacions evidents”. I la segona al fet que “ser imputat no vol dir que t’acusin de res en concret. Jo no vull donar lliçons morals, però el dia que se’m va imputar jo vaig posar els meus càrrecs orgànics a disposició del partit i 15 dies després la comissió de codi ètic, actuant amb celeritat, va dir que jo estava net. L’aval del partit em dóna tranquil·litat”.
Jordi SIRÉ
REDACCIÓ
