REDACCIÓ
La política és ideologia, però també relacions personals per molt que estiguis als antípodes de l’ample espectre de blancs i negres que la conformen. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat el primer a fer-ne un reconeixement durant la presentació del pacte tripartit amb PP i UDC afirmant que l’acord ha estat possible en bona part gràcies “a la confiança personal. D’aquestes dues persones (en referència a Alejandro Fernández i Josep Maria Prats) me’n fio”.
La cortesia ha estat recollida pel portaveu popular. Fins al punt de convertir-se en frase de calat i ample recorregut polític. “Ho diré perquè m’ho demana el cós. Ballesteros té virtuts i defectes, però jo no crec que sigui una persona corrupta”. Era una referència directa al cas Inipro, que per aquelles hores obria un nou capítol de la sèrie al jutjat d’instrucció de Tarragona amb més declaracions a investigats. “Em sumo al que ha dit Alejandro. Nosaltres no som persones de dret. Que sigui el jutgi que faci la seva feina”, argumentava per la seva banda el regidor democristià, mentre que Ballesteros es limitava a expressar el seu “respecte per la Justícia. Aquest és un pacte de gent molt honesta”, afegia.
Fernández ja havia deixat clar que “el bon feeling personal és imprescindible” per entedre l’acord. “Ballesteros sap perdre i sap guanyar. I es dóna el cas paradoxal que, tot i que em derrota a les urnes, em cau bé”. I pel que fa a Prats, el popular ha fet valdre “la seva ironia i el seu sentit de l’humor i la connexió ha estat immediata”.
J.S.
