REDACCIÓEls ànims i l’orgull grana comencen a ser evidents entre la plantilla i els aficionats del Nàstic. El fet que el club tarragoní hagi guanyat al Saragossa ha representat una injecció estimulant tant pels jugadors com per la graderia. El partit disputat a La Romareda ha estat d’infart. Però és cert que el Nàstic va ser superior al seu adversari.
Va començar el partit amb un Nàstic que va ser des del xiulet inicial a controlar el partit i, de fet, als dos minuts ja havia botat dos córners, encara que sense més conseqüències, però de sobte, li surt una genialitat de passada llarga a Manu Lanzarote, després del qual Àngel es recorre gairebé mig camp sense trobar resistència per signar el 1-0.
Es va animar el Saragossa i, només tres minuts després, va calcar la mateixa jugada del gol, només que alguna cosa escorada a la dreta i amb la pilota en el pal de la porteria defensada per Reina.
Eren els aragonesos, tot i la possessió del Nàstic, que protagonitzaven les principals arribades amb perill, però res més els va sortir en els primers 45 minuts i el conjunt local es va anar diluint qual terròs de sucre.
Alhora, l’equip català es va anar situant i va començar a intimidar l’àrea defensada per Saja, sempre amb Emaná com a protagonista, amb un xut del camerunès al 21 que va marxar a córner després d’un contraatac del qual no es va saber escapolir bé la saga saragossista i un altre de Delgado al 25 que finalment va arribar fluix i desviat.
Però a la tercera va arribar la vençuda i, gràcies a un contraatac de nou mal defensat pels locals, Delgado va aconseguir l’empat amb la inestimable col·laboració d’Emaná.
Els últims minuts del primer període van transcórrer amb els tarragonins controlant la pilota i els aragonesos perduts, però sense novetats més enllà d’un passada perfecta al davanter centre local que aquest cop no va controlar i de la lesió del visitant Luismi, que va haver d’abandonar el terreny de joc en llitera poc abans del descans.
El club grana va tornar dels vestidors amb ganes de marcar el segon davant un Reial Saragossa descol·locat amb dues arribades en les que van arribar a reclamar un possible penal de Cabrera a Delgado, qui dos minuts més tard no va arribar a controlar una altra passada d’or de Emana , davant la impassibilitat de la defensa local.
El conjunt aragonès no va reaccionar fins al 53 amb una pilota interior de Cani a Lanzarote que va marxar per sobre del travesser i, als dos minuts, amb un altre passi a Edu García que es va anar a córner.
D’aquí, el Nàstic va reprendre el seu clar domini, tot i que amb una mica menys de frescor, que no va impedir, però, que culminés la remuntada en el 73 gràcies a una rematada de Suzuki després d’un llançament de córner.
Quant als locals, per si no fos suficient amb el mal partit jugat, els pals també es van posar en contra seva i van estavellar la seva pilota contra ells fins a dues vegades més, l’última després d’una falta després d’un rebuig que l’últim fitxatge mediàtic saragossista, Samara, no va agafar en el dia de la seva posada de llarg.
En els últims minuts ho van intentar els aragonesos però amb més cor que cap i incapaços de filar jugades, mentre la parròquia local marxava abans del final de la trobada, que va provocar una nova i habitual xiulada a La Romareda contra la directiva i el seu entrenador, Raúl Agné, que està avui encara més qüestionat si cap.
REDACCIÓ
