REDACCIÓ
Fa uns dies vam veure aquesta imatge en molts mitjans de comunicació. Tots hem assistit a xerrades, conferències, reunions, en les quals hem sentit, el desig irrefrenable d’estar en un altre lloc.
El que podem veure és que tots aquests personatges semblen estar en qualsevol lloc, menys on sembla que haurien d’estar.
El senyor de la dreta sembla mirar com li queda la guayabera a l’única persona que sembla concentrada en el què esta fent, tot i que segurament està llegint la darrera novel·la què el té atrapat. El que està clar és que la poca atenció què sembla haver, distrets tots ells, ens pot donar a pensar que el què els reuneix és un engany majúscul i què el què s’està dient avorreix de tal forma què és molt difícil de dissimular,
Dóna la sensació que el moment té una sèrie d’elements què semblen un trastam; figures inservibles com els nostres personatges distrets, o les estovalles d’una celebració pesada i passada, o el vestit fosc del senyor de la dreta. Però mai millor dit, un senyor de la dreta que no es mou, i què ni tan sols imagina què en altres països del món es vesteix diferent, es pensa diferent i es parla diferent.
Aquest senyor, de nom Mariano, manté el seu imaginari amb la seva posició davant allò a què s’afronta. Braços creuats què assenyalen immobilitat i conformisme.
Esperem què el’únic senyor concentrat amb alguna cosa (tant de bo no sigui una novel·la) pugui dir alguna cosa del qui sembla que sí té alguna cosa a dir, ja que la resta dels presents a la sala sembla impossible que ho puguin fer.
Armand MEDINA
