REDACCIÓAquest diari ha tingut accés a les declaracions realitzades entre el 12 de febrer i el 16 del mateix mes d’enguany al jutjat d’instrucció número 3 de Reus pels ara detinguts Josep Maria Benet, Lluís Nualart i Enric Agustí, en relació a la setena peça del cas Innova, relativa a la presumpta concessió irregular del servei d’ambulàncies a l’empresa Ambulàncies Baix Ebre, presidida per l’imputat Bernardo Coslado. No estan directament implicades amb la peça que ha donat peu a la macro operació judicial d’aquest dimarts, la número quatre relativa a la utilització de centres gestionats per Sagessa per blanquejar diners, però expliquen clarament el grau “d’esquizofrènia contractual” (segons paraules extretes d’una de les interlocutòries del jutge Diego Álvarez de Juan) que envolta el cas Innova i ajuden a entendre la voluntat del togat per a penalitzar “l’omissió total i absoluta del procediment legalment establert” (una altra de les seves cites d’impacte).
Benet: ‘Desconeixia que s’hagués de fer un procés de contractació”
Les declaracions tenen trets surrealistes i un punt en comú, conèixer per part del jutge el cost de les obres de l’Hospital de Sant Joan per avaluar desviacions pressupostàries. La resposta és idèntica en tots els casos, 45 milions d’euros (una xifra que s’hauria d’entendre com la despesa d’equipament del centre hospitalari, i no del totxe pròpiament dit). Benet, que fou anomenat temporalment director gerent de Sagessa el febrer del 2013 i va passar a ser director de recursos des de juny del 2014, declarava com imputat davant el jutge per la seva actuació com gerent d’àmbit territorial de la unitat administrativa responsable de la contractació, comptabilitat i aprovisionament del grup Sagessa (GINSA) entre el 2008 i 2011. I a pesar de la seva posició, reconeix que “desconeixia que s’hagués de dur a terme un procés de contractació segons la normativa de contractes del sector públic (…) En relació al càrrec que ocupava, la Unitat de Contractació que es va crear el 2007 no depenia del declarant” sinó de “la Unitat d’Aprovisionaments i aquesta a la seva vegada de la Direcció General”. Era la resposta a la pregunta sobre quin grau de coneixement tenia sobre els conveni signat entre Sagessa i Ambulàncies Baix Ebre.
Benet afirma que aquest cas específic “venia directament del Catsalut amb els noms dels contractants ja incorporats al conveni”, i que el va passar a la Direcció General (a càrrec de Nualart i Agustí en aquell temps) “que la va signar i la va passar en funcionament”. Segons el declarant, “el fet que el Catsalut enviès el conveni a Sagessa només ha ocorregut en el cas d’Ambulebre”.
Ambulàncies que fan serveis per amor a l’art?
Benet no va tenir coneixement que la situació requeria legalment d’un contracte de licitació fins el 2011 perquè “li va dir un senyor que es diu José Augusto García Navarro”. Ex director general de Sagessa i de l’Hospital de Reus, García Navarro era coordinador de la comissió sociosanitària des del 2005 al Consorci de Salut i Social de Catalunya. És també, un dels nou detinguts durant l’operació de dimarts. El més extraordinari de tot és que a pesar de bloquejar el conveni a l’espera de l’apertura d’un procés de licitació, Ambulebre va continuar prestant el servei de forma gratuïta durant els anys 2012 i 2013… fins que l’any 2014 (quan el concurs queda desert) passa factura a Sagessa per aquests dos anys, és a dir, per un feina duta a terme sense l’existència formal de cap document que obligués a les parts.
Ara bé, contrariament a aquesta versió, Bernardo Coslado afirmava en la seva declaració judicial que “en cap moment li van dir que el contracte es bloquejava i que no li pagarien els serveis. Sagessa els va dir que el servei el continuessin fent però cobrant, que hi havia una clàusula en la que deien que si no es rescindia el contracte aquest es prorrogava automàticament”. El que en termes administratius es coneix com “qui dies passa, anys empeny”.
Nualart: “La prioritat era la licitació del nou Hospital”
No menys relevant és la declaració de Nualart. Director de Sagessa entre 2008 i 2011, afirma literalment que “la prestació de serveis que obren als convenis haurien d’haver-se fet segons les normes de contractació del sector públic però no es va fer perquè la prioritat era licitar l’obra del nou hospital de Reus”. Nualart afirma en relació específicament al conveni amb Amulebre que es va optar per aquesta empresa perquè ja realitzava el servei de transport amb anterioritat, i que li va demanar a Juan Benet la realització d’un estudi econòmic que es va limitar a una informació “oral” sense constància escrita enlloc.
Alhora admet que el servei de cafeteria i de bugaderia de l’Hospital de Reus no es va treure inicialment a licitació “perquè venia d’antic”, i que ni el Síndic de Comptes ni el Parlament no els van dir res perquè també passava a d’altres llocs. Nualart reconeix que “sabia que no s’havien fet els concursos i que el conseller delegat de Sagessa, Eduard Ortiz (membre del PSC i representant del llavors equip de govern tripartit) “ho sabia”, i “problament” també li “va poder dir” a Josep Prat, màxim executiu d’Innova i origen del terratrèmol judicial, i a Enric Agustí.
Agustí: “El nou ho farem segons la llei”
Finalment, Agustí declarava com a director general de GINSA en el moment dels fets investigats, i se’l relacionava amb un conveni signat sense concurs públic amb l’empresa Gecohsa dedicada al trasllat assistencial però excloent el de malalts. “El declarant és conscient que la unitat de contractació de GINSA havia de fer concursos però no té capacitat per a fer-los per l’enorme quantitat de treball que general la nova construcció de l’hospital de Reus”. Seguint la transcripció literal de la seva declaració, “el declarant no va posar en coneixement de ningú la falta de capacitat mencionada” malgrat que arriba a reconèixer que finalment va parlar amb Eduard Ortiz per dir-li que “el nou ho farien segons la llei i l’antic ja ho anirien ajustant a la llei de contractacions de les administracions públiques perquè no s’estava fent segons aquesta llei”. Agustí diu “que no recorda si el Sr. Ortiz li va dir alguna cosa. Quan també ho va parlar amb (Josep ) Prat encara que no ho recorda molt bé”.
J.S.
