Arxius de referèndum #1-O | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Desembre, 2019
foto_35038781.jpg

Oriol Junqueras torna a apostar pel referèndum

Oriol Junqueras, ha defensat el dret a “tornar-ho a intentar” quan hi hagi unes “majories clares i repetides en el temps”. En una entrevista a Catalunya Ràdio just després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva immunitat, Junqueras rep amb “prudència i serenitat” aquesta resolució.

Pel que fa a les negociacions ERC-PSOE per a la investidura, considera que no s’ha d’aturar la negociació “en cap cas” independentment que ell sigui o no a la presó. Unes declaracions que va fer sense conèixer que ERC congelaria les reunions amb els socialistes fins que l’advocacia de l’Estat es pronunciï sobre la decisió del TJUE.

“Res del que vam fer era delicte, no només era legítim, sinó que era legal, i ens hem guanyat el dret a tornar-ho a intentar. I vam assumir els riscos que implicava intentar-ho, i un d’aquests riscos era ser a la presó, i aquí estem”. D’aquesta manera, Junqueras, que fa més de dos anys que està a la presó, ha defensat que es torni a intentar quan hi hagi “majories clares i repetides en el temps, tant en nombre de vegades que les urnes ho corroborin com en l’exposició del projecte que es pretén”.

“Si això es produeix en repetides eleccions i no hi ha dubtes, les institucions estan obligades a canalitzar aquesta voluntat de la ciutadania i que s’assumeixin les conseqüències jurídiques i legals, sempre en un context de multilateralitat, perquè això afecta les institucions catalanes, espanyoles i europees”, ha afegit.


REDACCIÓ9 Desembre, 2019
1-O.jpg

Una de les càrregues a Tarragona

Els inspectors en cap de cada grup de la Policia Nacional que van actuar l’1 d’Octubre a Barcelona van rebre criteris concrets de com actuar als diversos col·legis electorals de la ciutat, sobretot pel que fa a detencions, comunicacions i factibilitat de l’actuació.

Així ho han admès aquest dilluns en declarar com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on han reiterat, com van fer dijous els seus col·legues, que van rebre l’ordre d’anar als col·legis abans que obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra estaven actuant o no. A més, algun d’ells ha admès que les càmeres que portaven al casc o al pit alguns agents, es podien apagar i engegar quan volien.

Indicatiu policial ‘Marte’
Els quatre inspectors que han declarat ho han fet en un sentit similar al dels seus col·legues de dijous passat, però han aportat algun detall més. Han explicat que van estar en un ‘brífing’ dirigit pel cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial ‘Marte‘.

Allà se’ls va proporcionar el llistat d’escoles de les quals s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà dissabte al matí cada inspector va supervisar la situació i condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat.

Alguns caps de la Policía Nacional van dir que es carregués, i altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent

A la tarda d’aquell dissabte es va tornar a fer un ‘brífing’ amb ‘Marte‘ per acabar de donar detalls i, per exemple, es va ordenar que en general no es fessin detencions excepte casos molt greus, i que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses.

Aquests inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra per part dels agents. Així, alguns van dir que es carregués, i altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.


REDACCIÓ8 Juliol, 2019
dde0469c-f22c-4b7b-94c5-e77522ad8932-1280x853.jpg

Imatge d’una protesta de Silenci…Rebel·leu-vos! a Tgna

L’Associació Silenci… Rebel·leu-vos!, viatja aquest dilluns 8 de juliol fins a Sabadell per reunir-se amb el cap de la unitat antiavalots o Brigada Mòbil (BRIMO), dels Mossos d’Esquadra, Francesc Xavier Pastor. La reunió està prevista per a les 11 d’aquest matí.

La delegació encapçalada pel seu portaveu Lluís Pastrana plantejarà a Pastor la necessitat de fer desaparèixer totes aquelles unitats que tenen com a únic objectiu la repressió de la societat civil; o com a mínim la conveniència d’un canvi d’orientació radical i urgent d’unitats com la BRIMO o l’ ARRO.

Amb l’objectiu d’evitar que es reprodueixin actituds similars en el cos dels Mossos d’Esquadra, també s’exposaran en aquesta reunió les amenaces, agressions, limitació en l’exercici de drets fonamentals i actituds omissives del Cuerpo Nacional de Policia, quan va vigilar l’acció del SILENCI al Tribunal Suprem a Madrid.

B.V.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019

Actuació policial durant l’1-O

Els tres agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues durant el referèndum de l’1-O, que han declarat aquest divendres davant del jutge, han assegurat que “temien per la seva vida” i que “mai havien sentit l’odi que van sentir aquell dia”.

Es tracta de tres agents de policia imputats per la seva actuació a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Dolors Monserdà de Barcelona, que han estat interrogats pel jutge d’instrucció número 7 de Barcelona.

Segons Núria Garrido, advocadessa de l’Associació Juristes pels Drets Humans, que exerceix l’acusació, els agents han mantingut una estratègia comuna i han coincidit a titllar de “hostilitat i violència extremes” l’actitud dels manifestants que es trobaven dins de les escoles .

Els policies han accedit a declarar davant el jutge i un d’ells, el que va actuar al col·legi Dolors Monserdà, ho ha fet per videoconferència, encara que tots ells s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació.

Un dels policies, un subinspector, ha reconegut haver actuat a l’escola Pau Claris de Barcelona i haver propinat puntades a persones congregades al pati de l’escola i en les escales de l’interior del recinte.

Un d’ells hauria reconegut així mateix no ser molt “conscient” de qui li donava les ordres durant la càrrega, però ha assegurat que els manifestants li tiraven llambordes i pedres.

L’agent hauria assegurat que els cops de peu els va donar en els peus i en la sola de les sabates de la gent congregada per protegir-se dels cops que, “de manera indiscriminada”, estava rebent al casc i amb l’objectiu de facilitar el treball de seus companys perquè aquests no fossin agredits.

Cap dels agents ha aclarit la procedència de la pilota de goma que va lesionar en un ull a l’activista Roger Espanyol a l’Escola Ramon Llull.

En total, són 37 els policies que estan sent investigats per la seva actuació durant la celebració del referèndum de l’1-O a set escoles – Pau Claris, Mediterrània, Dolors Monserdà, Ramon Llull, Estel, Prosperitat i Àgora –, i encara falten tres agents per declarar, els quals han estat citats per divendres que ve.

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2018

El jutge investiga la participació dels Mossos en el referèndum

El matí està sent força mogut als jutjats del Vendrell. Almenys, mediàticament. És el dia que en què el jutge ha citat el regidor de Governació de l’Ajuntament de Torredembarra, el socialista José Garcia, per declarar com a testimoni, en un procés que res té a veure amb el cas de descobriment i revelació de secrets, on haurà de comparèixer, aviat, com a imputat.

Avui, també han comparegut davant l’autoritat judicial, i en qualitat d’investigats, els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

La cúpula de la policia catalana al Camp de Tarragona han comparegut davant el jutge que investiga la celebració del referèndum independentista de l’1 d’octubre.

El magistrat instructor està recavant tota mena d’informació per poder conèixer, de primera mà, quin paper van desenvolupar els Mossos durant la cita referendària. En aquesta causa, estan imputats més d’una trentena de policies.

Els policies imputats han rebut el suport de l’intendent cap de la regió policial del Camp de Tarragona, que s’ha desplaçat fins als jutjats.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2018

La regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, s’ha adherit a la crida que està fent el CDR Tarragona, per trobar testimonis que van presenciar el brutal apallissament policial a una dona amb uns pantalons fúcsia que surt en la foto que publiquem.

L’agressió policial s’hauria produït, segons el vídeo, durant les càrregues que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona durant el referèndum de l’1 d’octubre.

Se sol·licita la col·laboració ciutadana per denunciar aquest fet, independentment “si sou d’un partit o altre o de cap. Segur que algú pot ajudar”, ha escrit el CDR a les xarxes.

“Si vau estar a l’IES Tarragona i vau viure el moment en què la Policia Nacional agredeix a una dona (amb pantalons fúcsia), necessitem el vostre testimoni”, demana el CDR Tarragona, tot recordant que “han reobert la denúncia i, com ja sabeu, la gent no s’adona del poder que té”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter