Arxius de jutjats | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Novembre, 2019
eleccions_gerenals.jpg

És inèdit, però ha succeït a Tarragona. El jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona ha decidit admetre a tràmit la denúncia de l’Associació Eleccions Transparents per presumpte frau electoral en generals del 28 d’abril.

El jutge, després d’analitzar la denúncia, va considerar que els indicis penals que consta de l’escrit de la plataforma podrien consubstanciar un delicte de frau electoral. Aquesta decisió és inèdita, ja que no hi ha precedents a tota Espanya.

Recomanen als espanyols, en la mesura del possible, no votar per correu ni des de l’estranger perquè no hi ha cadena de custòdia de la integritat d’aquest vot, ni es requereix el DNI per votar per correu

El jutjat no extreu conclusions de les proves aportades per la plataforma ciutadana – ara convertida en associació – però qualifica de molt greus els indicis i insta la Fiscalia a obrir les diligències oportunes.

Se sospita que s’han creat fórmules matemàtiques per evitar que la suma dels escons de Vox i PP fossin la meitat dels obtinguts per les dues possibles coalicions que hagin portat el PSOE al govern: amb Unidas-Podemos i ERC, d’una banda; i amb Ciutadans, per un altre.

La denúncia apunta als directors del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i Correus com a cooperadors necessaris en aquesta suposada trama que té com a puntals imprescindibles el vot per correu, custodiat per l’excap de gabinet de Pedro Sánchez, i els mateixos sondejos oficials, que preparen al públic per als resultats prèviament programats, així com el coneixement de les opinions dels espanyols a través de les estadístiques en possessió de l’INE.

L’Associació Eleccions Transparents ha preparat un operatiu per auditar les properes eleccions del 10 de novembre, per la qual cosa fa una crida a tots els espanyols a què la nit del 10-N pugin les fotos de totes les actes d’escrutini que puguin obtenir, a la plana web de l’Associació, amb l’objectiu de fer el primer recompte ciutadà transparent.

Així mateix recomana als espanyols, en la mesura del possible, no votar per correu ni des de l’estranger perquè no hi ha cadena de custòdia de la integritat d’aquest vot, ni es requereix el DNI per votar per correu.

 


REDACCIÓ28 Octubre, 2019
autoinculpacio_nuria-1280x960.jpg

La Núria Meroño abans d’entrar als jutjats

Cues a l’entrada dels jutjats de guàrdia de Tarragona. Un centenar de persones han acudit als jutjats per a inculpar-se, secundant així la crida d’Òmnium Cultural.

Volen, d’aquesta manera, mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i informar les autoritats judicials que “el passat 20 de setembre de 2017 em vaig manifestar per protestar pels registres i les detencions que la Guàrdia Civil estava realitzant en diversos indrets del país i que pretenien evitar la celebració del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat per a l’1 d’octubre del 2017”.

En el document d’autoinculpació també es pot llegir que els signataris es van concentrar i protestar com a mostra de la desaparició que l’actuació policial suscitaven i “em susciten encara avui”. Els inculpats també manifesten la seva reprovació per la sentència del Suprem contra el procés. En la denúncia presentada davant el jutjat de guàrdia es demana que es tingui en compte la participació dels autoinculpats en fets “substancialment iguals a aquells pels quals el Tribunal Suprem d’Espanya va condemnar” els líders independentistes per un delicte de sedició.

La Núria Meroño ha estat la primera a accedir a l’interior dels jutjats per lliurar la seva autoinculpació. Per la seva banda, l’Imma, en declaracions als periodistes, ha dit estar sorpresa perquè no li havien demanat el DNI per comprovar les dades personals i no han posat un número d’identificació en la denúncia. “S’han limitat a posar el segell i ja està. La cosa més vulgar del món (…) Ho trobo molt irregular”.

Diu que s’autoinculpa perquè considera que va fer exactament el mateix que els polítics que van ser condemnats pel Tribunal Suprem. “Jo sóc activista i vaig estar amb els companys de Tarragona manifestant-me al Carrer Gènova”, diu, remarcant que “jo vaig fer més coses que ells, ja que fa dos anys que no poden fer res”.

La Imma diu que no li fa por anar a la presó

L’Imma qualifica de “totalment injusts” els empresonaments dels darrers dies. Està enfadada perquè considera que hi ha diferents taules de mesura: “Ahir vaig veure com es passejàvem pels carrers de Barcelona amb banderes i símbols anticonstitucionalistes i no els va passar res. Estan carrer”.

Qüestionada sobre si no li fa respecte les conseqüències d’haver-se inculpat, diu irònicament estar “acollonideta” i “morta de por”. No li fa por anar a la presó?, li preguntem. Ella respon: “Sí, molta, però si cal, hi aniré”.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ20 Octubre, 2019
detingut6-1280x722.jpg

Els independentistes han respirat d’alleujament quan, després de tanta informació confosa, els vuit detinguts (7 dels Mossos i un de la Policia Nacional) arran dels aldarulls dels darrers dies a Tarragona, han sortit en llibertat amb càrrecs. La Fiscalia havia sol·licitat presó per a tres dels arrestats, però la jutgessa de guàrdia ha optat per deixar-los marxar amb mesures cautelars.

La magistrada els ha prohibit sortir d’Espanya i acudir, acostar-se a menys d’un quilòmetre o participar en actes i manifestacions durant sis mesos.

També hauran de comparèixer quinzenalment al jutjat i els ha retirat el passaport. Els vuit detinguts estan acusats de desordres públics, delicte tipificat amb sis anys de presó.

Des de les 10 del matí i pràcticament fins a les quatre de la tarda, els manifestants s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona per expressar la seva solidaritat als detinguts i protestar contra la sentència del procés. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà i els regidors de la CUP i de Junts per Catalunya, Laia Estrada i Dídac Nadal, també han fet cap als jutjats per acompanyar, sobretot, els familiars i amics dels detinguts. També s’hi han afegit els manifestants que s’havien reunit, incialment, al Campus Catalunya de la URV.

Segons dades del Govern, des de dilluns passat hi ha hagut 194 detinguts pels aldarulls a Catalunya, d’ells 154 per part dels Mossos d’Esquadra, 32 per la Policia Nacional i 8 per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

|

VÍDEOS


REDACCIÓ25 Setembre, 2019
77.jpg

La Guàrdia Urbana de Tarragona, quan feia serveis de seguretat ciutadana, va detenir, aquest dimarts al migdia, un home de 40 anys.

L’individu es passejava per la Plaça Prim de Tarragona quan va ser aturat i identificat pels agents.

En esbrinar la identitat de l’individu, els agents comproven que hi tenia pendent dues ordres de recerca, detenció i presentació, dictades pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona i pel Jutjat Penal número 3 de Girona. L’home va ser arrestat.


REDACCIÓ19 Setembre, 2019
jutge.jpg

En el model de societat en la qual vivim el poder judicial hauria d’estar a l’abast de tots i vetllar perquè les “lleis” siguin respectades.
Res més lluny de la realitat que vivim els treballadors d’aquesta demarcació judicial. Puc fer aquesta afirmació donat que em trobo personalment afectat per aquesta indefensió davant el sistema.

El cas és la defensa del dret fonamental reconegut en la carta de drets fonamentals de la Unió Europea recollit en l’article 31 que protegeix als treballadors al dir “que tenen dret a treballar en condicions que respectin la seva salut” i “tenen dret a la limitació de la durada màxima del treball i a períodes de descans diaris i setmanals, com també a un període de vacances anuals retribuïdes”.

El meu cas és la negació de fer vacances. Negació feta per una empresa de Salut Pública de Tarragona -Hospital Universitari Joan XXIII -, en la qual els funcionaris que han fet oposicions saben de lleis i malgrat tot es queden tan tranquils en el no compliment de les lleis.

Però no només són els funcionaris que permeten aquesta acció, sinó els sindicats d’aquest ens públic que sabedors de la situació no fan cap acció sindical, com també la majoria de treballadors de jornada parcial que troben “normal” aquesta situació. Tota aquesta situació, a parer meu anòmala, és el fruit d’una societat masclista i repressora on hom veu injustícies i lluny d’actuar deixen fer que les injustícies campin impunement.

Tota aquesta situació, a parer meu anòmala, és el fruit d’una societat masclista i repressora on hom veu injustícies i lluny d’actuar deixen fer que les injustícies campin impunement

Judicialment el tràmit va començar el 29 de juliol. Però com pot ser que el poder judicial no faci res? Senzill, com diu la dita: feta la llei, feta la trampa. El legislador ha fet lleis i normes tant del tema del dret de les vacances com del procediment laboral. Aquest procediment diu que des del decret d’admissió a tràmit de la demanda tenen cinc dies per fer l’assenyalament (a saber el mes d’agost per aquest tema és hàbil, això vol dir que es poden celebrar judicis per a donar resposta a la demanda presentada).

Aleshores què passa? Senzill, amb no fer el decret d’admissió —cosa que la llei no deu dir explícitament que s’ha de fer un cop rebuda la demanda— no incompleixen la llei que diu que amb cinc dies han de fer un assenyalament —posar dia de vista del judici—. Això es diu tenir mala fer part d’aquell que ho fa i d’aquells que ho permeten. Davant aquesta situació he fet notificació al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo, tot i que no espero que facin res per la defensa dels Drets Fonamentals que m’estan negant. Seré un número en l’estadística.

A hores d’ara, tot pinta que el meu dret a fer vacances no serà respectat, malgrat haver fet tots els passos que la llei diu que cal fer

A hores d’ara, tot pinta que el meu dret a fer vacances no serà respectat, malgrat haver fet tots els passos que la llei diu que cal fer. Per això vull fer pública aquesta situació als mitjans de comunicació perquè tots els treballadors de Tarragona siguin conscients que la justícia social no és més que un miratge, no hi ha justícia i és bo que tothom ho sàpiga i ens organitzem per no deixar-nos rebatre aquest dret fonamental.

Robert ROSSET PINYOL 

 


REDACCIÓ16 Setembre, 2019
preso.jpg

Des de la seva introducció en el Codi Penal després de la reforma de 2015, la pena de presó permanent revisable ha estat aplicada pels tribunals espanyols en 10 dels 17 casos en què havia estat sol·licitada per alguna de les parts, el que llança un percentatge del 58,8 per cent de les sentències dictades. Així, doncs, s’han aplicat en quatre anys el 58% de les presons permanents revisables que s’han demanat

Espanya aplica la presó permanent revisable

De les 10 sentències, segons les dades recollides pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fins el 31 de juliol de 2019, es va dictar l’any 2017; quatre a 2018 i les cinc restants en els primers mesos de l’any en curs.

Els condemnats a la mateixa pena que se sol·licita per a Ana Julia Quezada –asesina confessa del nen Gabriel que està sent jutjada aquests dies per un jurat popular a Almeria– són tots homes, mentre que de les 16 víctimes assassinades en total, 10 eren dones, cinc d’elles nens; i 6 eren homes, entre ells dos nens. El nombre de menors assassinats (7) representa el 43,8 per cent del total.

En tots els casos, el tribunal va apreciar l’existència de traïdoria en la comissió del delicte i va aplicar l’agreujant de parentiu entre la víctima i el condemnat. En dos casos hi va haver agreujant de gènere i en cinc, la condemna va incloure almenys un altre delicte (en quatre d’aquests cinc casos l’altre delicte era agressió o abús sexual).

Resposta en dos anys
El temps mitjà de resposta dels tribunals (els dies transcorreguts des que van ocórrer els fets fins que es va dictar la resolució pel tribunal del jurat) va ser de 745 dies en la sentència de 2017; de 780 dies en les de 2018 i de 844, en les de 2019.

En aquests procediments van intervenir òrgans judicials situats a les províncies de La Corunya, Almeria, Barcelona, ​​Guadalajara, Pontevedra, Santa Creu de Tenerife, Sevilla, Toledo, Valladolid i Vitòria .

A més d’aquestes 10 resolucions, es van dictar set sentències en què la pena de presó permanent revisable va ser sol·licitada per alguna de les parts però el tribunal no la va imposar: una a 2016 (la petició va ser de l’acusació particular); dos a 2017 (en tots dos casos va ser l’acusació popular la que va formular la sol·licitud de pena màxima); tres a 2018 (les peticions les van realitzar bé les acusacions particular i popular ben la Fiscalia); i una última sentència en 2019 (amb petició de l’acusació particular). En aquests set casos van resultar condemnats 10 homes. Les víctimes van ser 6, quatre homes i dues dones.

País Basc, Canàries i Galícia
A més, el període temporal que abasta l’informe s’han detectat tres sentències dictades en segona instància pels Tribunals Superiors de Justícia: dos, de 2018, dels TSJ de País Basc i Canàries; i la tercera, de 2019, del TSJ de Galícia.

Les tres sentències van confirmar les penes de presó permanent revisable imposades pel tribunal del jurat i el temps mitjà de resposta (el transcorregut entre les resolucions dictades en primera i segona instància) va ser de 90 dies. En 2019, hi ha una única sentència del Tribunal Suprem relacionada amb un procediment en el qual es va imposar a l’acusat la pena de presó permanent revisable.

D’altra banda la Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem va revocar la sentència del TSJ de Canàries (que havia estat confirmatòria) i va fixar la pena en 24 anys de presó. Entre el dia en què es van produir els fets i la sentència dictada en cassació van transcórrer 1.098 dies.

La pena de presó permanent revisable està prevista en l’article 140 del Codi Penal per als assassinats en què la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d’una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat; quan l’assassinat sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual comès per l’autor sobre la víctima; quan l’autor del crim pertanyi a un grup o organització criminal; i quan el reu d’assassinat hagi estat condemnat per la mort de més de dues persones.

Les sentències analitzades han estat localitzades extretes de la base de dades documental del CENDOJ (Centre de Documentació Judicial).

 


REDACCIÓ27 Agost, 2019
bego_jutjats-e1548871772322.jpg

Floria sortint dels jutjats

Tot indica que l’Ajuntament de Tarragona, o millor dit, tots els tarragonins, estan pagant les despeses als advocats de la majoria dels imputats – sobretot càrrecs electes i de confiança – en el Cas Inipro.

De moment, i segons una investigació periodística del Porta Enrere, l’ajuntament, durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros, hauria desemborsat uns 38 mil euros.

Davant aquesta situació, la CUP lamenta que l’ajuntament no s’hagi personat com a acusació i que, al contrari, estigui sufragant les despeses d’un cas de corrupció.

“És del tot vergonyós que l’administració pública hagi sufragat les despeses de les defenses, entre les quals el 40% del total correspon a les factures de l’exportaveu del PSC, la regidora Begoña Floria, que ascendeixen a 14.520 euros”.

Cuadrado, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, va presentar la seva dimissió el 26 d’octubre de 2015, “coincidint” amb la detenció de l’exgerent de l’IMSST Antonio Muñoz

Però no s’ha pagat només els advocats de Floria, el consistori també s’ha fet càrrec, almenys fins ara, de la defensa de l’ex-cap de gabinet, Gustavo Cuadrado amb una factura de prop de 2.000 euros que correspon a l’assistència d’un advocat el 4 de maig de 2016, moment en el qual ja feia més de mig any que ja no treballava per al consistori. Cuadrado va presentar la seva dimissió el 26 d’octubre de 2015, “coincidint” amb la detenció de l’exgerent de l’IMSST Antonio Muñoz. Gustavo Cuadrado va ser detingut per la Guàrdia Civil.

Cuadrado accedint als jutjats

La cirereta del pastís de tot plegat és que l’estiu de 2016 la CUP va formular diverses preguntes en relació a les despeses assumides per l’Ajuntament de Tarragona en assumptes penals. Qüestions que mai no van arribar a ser contestades.

Els cupaires consideren un escàndol tot plegat. Entenen que en un cas de corrupció com és Inipro, aquestes factures s’haurien d’haver abonat per part de les persones investigades i, només en cas d’arxiu de la causa o d’absolució, es podria haver requerit amb posterioritat que l’Ajuntament es fes càrrec de les despeses. Per aquesta raó, la CUP exigeix saber qui va autoritzar el pagament d’aquestes factures i en base a quin criteri, alhora que emplacem el govern actual a reclamar el retorn d’aquestes quantitats.

El cas està pendent de recurs. L’Audiència Provincial haurà de decidir si els implicats acaben asseguts a la banqueta dels acusats.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2019
ramon-llobet.jpg

Ramon Llobet sortint dels jutjats

L’exregidor d’Hisenda de Cambrils (Baix Camp) Ramon Llobet, que va confessar haver-se apropiat de 96.000 euros del consistori, haurà de comparèixer dimarts vinent a l’Audiència de Tarragona com a investigat per un suposat delicte de malversació de fons públics. La fiscalia li demana una pena de 2 anys i 10 mesos de presó. Tot i que la previsió és que el judici es faci amb un jurat popular, fonts judicials han avançat a l’ACN que es preveu que el cas es tanqui amb una conformitat entre les parts, atès que Llobet va retornar els diners l’octubre del 2014. Segons la fiscalia, durant mig any Llobet va emetre més de 40 transferències des d’una empresa a municipal a dos comptes corrents de la seva propietat.

En el moment dels fets, Ramon Llobet era regidor d’Hisenda de CiU a l’Ajuntament de Cambrils (Baix Camp) i vicepresident de l’entitat pública empresarial municipal INGESOL EPEL, de la qual va assumir les funcions de gerència entre el novembre de 2013, quan es va acomiadar l’anterior gerent, i fins l’abril de 2014, quan se’n va nomenar un de nou.

Segons les conclusions provisionals de la fiscalia, durant el temps que va assumir les funcions de gerent, “amb ànim d’un benefici patrimonial il·lícit, i valent-se del diner púbic de l’empresa”, Llobet va fer transferències des del compte bancari de l’entitat pública per import de 96.000,18 euros a dos comptes de la seva titularitat.

Amb la finalitat d’encobrir la seva apropiació, prossegueix l’escrit d’acusació, “feia constar com a beneficiaris de les transferències a treballadors i proveïdors de l’empresa EPEL INGESOL, que mai van percebre aquelles quantitats”.

Les transferències van començar el 10 de de desembre de 2013 i es van repetir fins el 9 de juny de 2014. En total van ser 42 transaccions, la majoria d’entre 300 i 2.000 euros, tot i que en consta una per valor de 16.960 euros i una altra de 17.515 euros.

Mercè Dalmau, exalcaldessa i Ramon Llobet

El ministeri públic afirma que la quantitat apropiada s’eleva als 100.624,97 euros, ja que hi afegeix 3.724,79 euros en concepte d’interessos de demora. L’acusat va satisfer íntegrament aquests imports els dies 23 d’octubre del 2014 -amb un ingrés de 92.000 euros- i 4 de desembre del mateix any -amb dos ingressos per valor de 4.900,18 i 3.724,79 euros, respectivament-.

El 9 de juliol de 2014 a l’Ajuntament de Cambrils es van reunir l’acusat; l’alcaldessa d’aleshores, Mercè Dalmau; el tresorer municipal; el gerent d’INGESOL i el secretari municipal. Durant la trobada, Llobet va confessar els fets, la qual cosa va motivar la seva destitució fulminant i la presentació d’una denúncia als jutjats de Reus per part del consistori cambrilenc, que exerceix l’acusació particular en el cas.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
jutjat2.jpg

La fiscalia  sol·licita dos anys i dos mesos de presó
La fiscalia demana dos anys i dos mesos de presó per a una lladre multi reincident que va prendre un collaret d’or a una dona i li va robar el DNI per retirar fins a 600 euros del seu compte corrent. Els fets van passar el 12 de juny de l’any passat a Tarragona i arribaran pròximament a judici als jutjats penals.
Segons l’escrit d’acusació del fiscal, l’acusada es va apropar a una dona que esperava un taxi a l’entorn de l’avinguda Ramon y Cajal i, sota el pretext que la coneixia, la va abraçar mentre li deia “no te’n recordes de mi, soc la Maria”. En aquest moment, l’acusada es va apoderar d’una cadena i una creu d’or que la víctima duia penjada al coll.
Després d’aconseguir la confiança de la víctima, l’acusada va acompanyar-la al centre de salut on anava i va aconseguir que li deixés portar la bossa de mà, d’on li va prendre el DNI. El mateix dia se’n va anar a una entitat bancària i, després de presentar la documentació de la víctima, va obtenir un reintegrament de 200 euros per finestreta. La dona va fer el mateix els dies 13 i 16 de juny, amb la qual cosa va sumar una estafa de 600 euros.

L’acusada acumula diversos antecedents per fets similars. En concret, un jutjat de Vilanova i la Geltrú la va condemnar a un any de presó per un delicte de furt el novembre del 2016 i un jutjat de Barcelona va suspendre-li una pena de dos anys de presó -durant cinc anys- per uns fets del gener del 2017. Un altre jutjat de Vilanova la va condemnar per furt a mig any de presó.El ministeri fiscal sol·licita dos anys de presó per un delicte d’estafa i dos mesos de presó per un furt, amb l’agreujant de multi reincidència. A més, el ministeri públic demana que l’acusada indemnitzi la víctima amb 762,80 euros -el valor del penjoll sostret-. L’entitat bancària ja va reintegrar a l’afectada els 600 euros retirats del compte corrent.


REDACCIÓ29 Novembre, 2018
mossos-3.jpg

El jutge investiga la participació dels Mossos en el referèndum

El matí està sent força mogut als jutjats del Vendrell. Almenys, mediàticament. És el dia que en què el jutge ha citat el regidor de Governació de l’Ajuntament de Torredembarra, el socialista José Garcia, per declarar com a testimoni, en un procés que res té a veure amb el cas de descobriment i revelació de secrets, on haurà de comparèixer, aviat, com a imputat.

Avui, també han comparegut davant l’autoritat judicial, i en qualitat d’investigats, els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

La cúpula de la policia catalana al Camp de Tarragona han comparegut davant el jutge que investiga la celebració del referèndum independentista de l’1 d’octubre.

El magistrat instructor està recavant tota mena d’informació per poder conèixer, de primera mà, quin paper van desenvolupar els Mossos durant la cita referendària. En aquesta causa, estan imputats més d’una trentena de policies.

Els policies imputats han rebut el suport de l’intendent cap de la regió policial del Camp de Tarragona, que s’ha desplaçat fins als jutjats.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter