REDACCIÓ
Què és aixó?, ‘Uala’, ‘Madre mía!!!’, ‘Olé, Olé’… Aquestes eren algunes exclamacions que hem pogut sentir durant l’espectacle inaugural del Festival Internacional de Música de Cambrils que ha tingut lloc aquest dijous al Parc del Pinaret.
La protagonista de la nit ha estat, ni més ni menys que la bailaora Sara Baras. Una dona d’aparença senzilla, però que un cop damunt l’escenari s’ageganta i es transforma en una veritable ‘monstrua’ (tal com deia Rosario).
Tots sabem que la música i la dansa – bé, l’art en general – tenen un component inexplicable: l’emoció. I aquesta emoció ha estat la gran protagonista durant l’hora i mitja de show ofert per Sara Baras.
Les més de 800 persones ningú l’ha hagut d’explicar res per entendre la màgia del flamenc. Alguns han quedat amb la carn estarrufada, el cor fet miques o alguna eufòria convertida en aplaudiments. No calia ser català, castellà, anglès, francès o italià per entendre l’emoció que destil·la l’espectacle (Sombras) de Sara Baras.
La bailaora durant el seu magnífic espectacle ha parlat de la seva ‘farruca’ i de les ombres. Les llums, els colors, els vestits, la selecció musical contribuïen perquè el show fos emocionant, diferent, interactiu (però amb el mínim de paraules).
Sara Baras compartia en alguns moments el seu imaginari per donar vida a les seves ombres, les quals servien per retroalimentar la ‘monstrua’ i el públic contagiat l’excel·lència. Els telèfons mòbils no paraven de captar imatges i enregistrar vídeos. Alguns no s’han estat de provocar gelosia als que solen apreciar poc el flamenc.
La bailaora gaditana sap estar damunt l’escenari. Sap talonejar com ningú. Sap moure els braços amb impulsos tant mesurats com bruscos. L’emoció també té aquestes coses.
Sara Baras ha canviat de vestit en diferents ocasions per ajustar-se a les diferents coreografies i interpretacions. Ha compaginat l’espectacularitat, amb la suor, l’alegria, el flamenc, les llums i la màgia que porta als talons. El maridatge del seu ball amb la música és impressionant. Sara Baras i el seu equip ha sabut jugar amb la llum, amb les ombres, amb l’emoció del públic.
Sara Baras no és gitana però porta el flamenc gravat a ferro. I el millor de tot és que el sap transmetre i comunicar amb estil i personalitat.
En una nit l’artista és capaç de talonejar més de 36.500 vegades. Sembla fàcil, però els que hem assistit a l’espectacle reconeixem la seva dificultat. I Sara Baras sempre ho fa amb un somriure. Ens queda agrair i, tal com han fet, regalar-li un pom de flors i molts, molts aplaudiments.
VÍDEOS
REDACCIÓ
