Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Pàgina 2 de 7 | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Febrer, 2019
ballarines3.jpg

Teniu alguna sabata al vostre armari amb aquest nom?
Les ballarines són unes sabates que tenen almenys 200 anys d’història i vénen del calçat que es feia servir al ballet clàssic, més tard, les artistes de l’època, les va posar de moda i es van popularitzar.
També es diuen Manoletines, pel torero Manolete, que les duia semblants per torejar. Les Parisines o Frencesites, són unes ballarines amb un llaç a la part davantera.

Les Mercedites, van treure el nom de Maria de les Mercedes d’Orleans, la primera esposa d’Alfons XII, i d’una cançó popular que li cantaven a on sortien les seves sabates. Aquestes duien una tira a l’empeine. (la polsera)

A vegades pensem que la sabata plana no estilitza, però avui dia trobem molts models amb diferents escots que ens donen aquesta possibilitat. Quan les compreu, si les heu de portar sense mitja, mireu que la sola sigui de pell perquè no us faci suar massa el peu.

Si no us agrada anar tan planes, teniu ballarines de fins a tres centímetres de taló i amb una combinació de colors i materials que us serà difícil decidir-vos. Tindreu un calçat intemporal i femenina.

Com a curiositat us diré que, dins de la llista de les 10 sabates icones de la història, figura una ballarina, la que va treure Cocó Chanel en 1957 bicolor en crema i puntera negra, que avui és un clàssic.
Imatges com la de l’actriu Audrey Hepburn lluint-les li van donar a aquest calçat a més de la seva funcionalitat un toc d’elegància.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
cluchw.jpg

On hi ha un esdeveniment elegant, hi trobaràs un clutch. És un outfit (complement per a determinades ocasions) que solen portar totes les it girls (joves del món de la moda o de l’espectacle), però i tu, no tens el teu clucth?

El clutch és una bossa de proporcions reduïdes, sol ser quadrada o rectangular i sempre es porta en ocasions especials, encara que la tendència és a anar amb roba casual. A dins no hi cap gaire cosa, tret de les claus del cotxe i el mòbil si és petitó i a més la majoria tenen una cadeneta perquè te’ls puguis penjar; són caixes rígides i poc funcionals però tenen un encant especial. Dins del Clutch, tenim el Minadière, que són amb pedreria o cristalls, segur que els heu vist molt en celebrities (persona famosa) que es passegen per les catifes vermelles dels festivals.

Us pot interessar com s’hi ha de du un clutch. Aquest tipus de bossa de fet s’han de portar a la mà esquerra per així deixar la mà dreta lliure per a saludar. Hi ha també “it bag” de Fendi (terminologia que s’utilitza per a referir-se a bosses de festa de luxe de marques que poden ser objecte de desig (el it) de moltes persones) i, que va popularitzar el clutch baguette, (una bossa més allargat) i a partir d’aquí es va dur com una baguette, sota el braç.

La resta, sempre els podeu agafar per sota o per uns dels extrems. Aquestes bosses són molt vistosos, és a dir la gent us mirarà la bossa i per extensió la mà, així que manicura o ungles ben arreglades i si volem ressaltar algun anell o braçalet, aquesta és l’ocasió

Ara mateix hi ha tendències molt vintage (alguna cosa que pertany a una època passada) que estan en tendència i tot això és perquè el clutch va ressorgir als anys 30 amb les artistes de Hollywood que el van tornar a posar de moda, després vindria als anys 70 a on totes les persones amb glamur duien un en les seves aparicions públiques.

Has de tenir un clutch al teu fons d’armari, perquè avui dia et servirà tant per anar a una celebració, a una festa elegant, a un casament com el podràs combinar amb texans i roba més bàsica. Abans l’havies de portar amb sabates iguals (personalment sempre m’ha agradat) però avui dia no és així. Aquestes bosses els pots trobar de molt materials, i la majoria d’ells combinen dos o tres colors alhora. Un fonamental, seria en un color neutre per un costat i per l’altre completament diferent.

Aquestes bosses els has de guardar dins d’unes bosses de tela, per conservar-los, ja que els laterals se solen desgastar si no estan reforçats. A la tenda ja t’ho donen a l’hora  comprar-lo; si l’heu perdut podeu comprar una en qualsevol botiga.

Mireu per casa i trèieu més a passejar el vostre clutch en el vostre dia a dia; ben combinat us donarà un toc elegant amb un aspecte funcional alhora.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ5 Febrer, 2019
fons-darmari.png

Moltes vegades sentim l’expressió ‘fons d’armari’, i es refereix a aquelles peces de roba que sempre hem de tenir en el nostre vestidor, peces que no passen de moda o que es poden combinar fàcilment.
Els fons d’armari van clarament a la moda. Recordo que abans era imprescindible una camisa blanca com a fons d’armari i ara la trobo fàcilment substituïble per una de color blau cel.

Trobar consells per tenir un bon fons d’armari, és a dir la peces bàsiques que no us poden faltar, és relativament fàcil per internet, però crec que cadascú ha de trobar el seu fons d’armari personalitzat, i és per això que revisarem alguns complements i peces de roba, perquè cadascú es confeccioni o acabi de confeccionar el seu fons d’armari.

També us diré que em vull centrar més en el llenguatge que fem servir per segons quines peces de vestir. Tots sabem que és un fulard, o un blaser i com dur-lo?

En aquesta nova temporada, intentaré mostrar-vos noms que segurament heu sentit milers de vegades i associar-los a una imatge, i com no dir-vos com ho heu de dur-lo.
Així segons la vida que porteu, heu d’acabar confeccionant-vos el vostre fons d’armari a mida i personalitzat, no estàndard.

Per cert, recordeu que per fer un fons d’armari nou, primer haureu de fer neteja i que associacions com a Càritas, rebran de bon grat tota aquella roba que ja no la feu servir.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2019
plats-1280x769.jpg

Durant aquests dies, hem estat parlant de com parar una taula, però no hem dedicat ni un sol moment a les normes bàsiques d’urbanitat en aquesta secció. Farem un breu repàs per alguna d’elles.
Abans de començar a menjar, és habitual que ens cruspim el pa que ens deixen (al costat esquerre) i que sovint és de nous, de ceba i a més està calentet i fa bona olor. Aquest pa és per acompanyar el dinar, no és un aperitiu de consolació perquè el mengem mentre arriba el primer plat.  Ja us vaig comentar que no es pot tocar.

Alguns consells d’urbanitat a la taula

Quan estiguem a taula, és possible que trobem un cobert que no està massa net. Cridem al cambrer o si estem a casa d’algú, molt discretament ens dirigirem a l’amfitrió/na i li comentem. Ara bé, no agafarem els tovallons i ens posarem a netejar a taula els coberts com si volguéssim que estiguessin molt lluents.
No beurem mai quan tinguem menjar a la boca, com tampoc parlarem. Penseu que és una visió desagradable per aquells que tenim al davant. Recordeu també no masticar el menjar amb la boca oberta.

No escopirem els ossos al plat com si fóssim bàrbars. Si podem amb la forquilla, els retirarem de la boca i els deixarem al plat i a més ho farem amb molta naturalitat.

En cap concepte, no ens pintarem a taula. Per això està el bany. Ara hi ha el costum de posar el mòbil en foto selfie i pintar-se els llavis. No ho feu. No és gens elegant, a més si seguim així, el proper pas serà fer-nos la manicura.

Hi ha temes que no s’hauria de tocar a la taula

Per últim, afegiré un consell: no beure el cafè o la infusió amb la cullereta a la tassa. Recordeu de deixar-la sempre al platet.

I com sempre els temes prohibits quan no coneixeu massa els vostres companys d’àpat són: política, futbol, religió, malalties i sexe.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ14 Gener, 2019
mesa_esquerrans-e1547462120643.jpg

Fa dies em va comentar una persona esquerrana, seguidora d’aquesta secció,. que sempre s’asseia en la cantonada de les taules per no molestar a ningú durant un àpat i em preguntava que havia fer quan es trobava en un dinar i era laúnica persona esquerrana.

Els esquerrans no molesten. Molesten les taules mal posades. Si un esquerrà està menjant sopa, pot tenir la sensació de que si s’asseu a la cantonada no molestarà a ningú. Si aquest és el seu desig , per qüestions comoditat personal, endavant, però realment no molesta a ningú.

Sempre que tenim un esdeveniment amb convidats asseguts i amb el lloc assignat a la taula, intentarem que els coberts estiguin col·locats per donar facilitat si tenim a un esquerrà i ho sabem, és a dir la cullera que sempre es posa a la dreta la canviarem a l’esquerra i així ho farem amb la resta dels coberts.
Però si no sabem que hi ha un esquerrà a taula? Que segui a on vulgui. Quan una persona dretana està tallant un filet, fa servir les dues mans i d’aquí podríem interpretar que també està molestant als seus companys de taula amb els colzes.

Els esquerrans no molesten a les taules

Els esquerrans o ambidextres no molestem. L’errada més comuna és no deixar a taula la distància suficient perquè els colzes dels comensals no coincideixin.

Ja vaig apuntar en un altre article que una distància recomanable i estàndard solen ser 60 centímetres per comensal i mai no reduir aquesta distància. Si volem, la podem ampliar a 75 cms i a més si estem en una taula que no és rodona. També si sabem la complexió dels comensals. Per exemple, jo mateixa amb 60 cm a taula tinc prou espai per sentir-me còmoda, però si he de parar una taula amb persones de complexió més forta que la meva, allargo la distància entre ells.

Per cert, la mida que agafeu per cada comensal ha de ser sempre la mateixa. I si teniu espai, com més còmode puguin estar els vostres convidats més us ho agrairan sempre tenint especial cura en què no hi hagi grans distàncies per fomentar el diàleg entre ells.

D’aquesta manera facilitarem a tots els que estan a taula, esquerrans i dretans la comoditat de no xocar amb els colzes quan estan dinant.

Benvolguda Carol, seu a on vulguis, i no creguis que pel fet de ser esquerrana has d’anar a la cantonada de la taula.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ24 Desembre, 2018
bridis4.jpg

Avui, Nit de Nadal, suposo que tots fareu més d’un brindis. La idea del brindis ve de molt lluny. Inicialment, era una manera de desitjar salut i benestar i també per beure del mateix vi dues persones certificar que no estava enverinat.

Seria quelcom semblant a l’encaix de mans d’avui dia. Aquest costum de brindar amb bons desitjos es va anar estenent i més tard va arribar el ‘tin-tin’ de les copes i fins i tot la figura del Totmaster, o el mestre de cerimònies que proposava el brindis.

Si voleu fer un brindis durant aquests dies, us donaré un parell de consells: alceu la copa en brindar i feu un discurs breu, insisteixo unes paraules, però si podeu que siguin emotives i destinades a les persones que us acompanyen.

El brindis se sol fer després de les postres i amb vi espumós, nosaltres tenim el costum de fer-ho amb cava.

Un brindis, en aquestes dates, es fa amb desitjos de felicitat i salut, i per un millor any. No obstant això, cada casa és diferent i cadascú pot tenir motius de molta força per brindar. Abans de procedir al brindis, fixeu-vos en les persones que us acompanyen.

Sempre va bé finalitzar la ‘raó’ del brindis amb una frase especial per a tots. Si és entranyable, molt millor. Intenteu acabar amb algun final sonor que pot anar acompanyat de tocs d’humor. La resta, no oblideu: heu d’alçar les copes al nivell dels ulls, mirant a la persona que està parlant, que sol ser l’amfitrió i no s’ha de beure fins que ella no ho faci. Mirem sempre als ulls.

En dinars molt formals no es fa ‘xin xin’ amb les copes, però en aquests dies, que seria d’un brindis sense aquest sorellet i sense un somriure a la cara?

És per això que, avui, jo també faig un brindis per tots vosaltres, els anònims lectors, i els que no ho sou tant i em llegiu cada setmana.  Per a aquells que escriviu correus a redacció amb els vostres dubtes i pels que em suggeriu nous temes, a més del brindis, gràcies. Brindo en especial per a tots aquells que em dediqueu una part del vostre temps. Us vull desitjar salut, feina,  i felicitat molta alegria. L’alegria de compartir estones amb tots aquells que us estimeu. Faig un ‘xin xin’ per vosaltres amants dels ‘Secrets de protocol’.

Bon Nadal!!! 

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2018
gots_nadal-1.jpg

Per acabar de preparar la taula de Nadal hem de parlar de la cristalleria que farem servir. El protocol de vegades és molt estricte en aquest punt, encara que hi ha diverses maneres de col·locar les copes a taula. Penso que els temps han canviat i ens hem de permetre certes llicències. Intentaré en aquest escrit explicar tot el que és important, potser una mica condensat, així que us demano disculpes, però el Nadal està a tocar.

Comencem: jo sóc força minimalista. A mi m’agrada un got de disseny transparent, no copa d’aigua i al costat (d’esquerra a dreta sempre) una copa de vi, és el que serviré i d’aquesta manera no carrego massa la taula, es veu molt neta. Les altres copes les deso en una taula auxiliar.

S

i feu servir més vins, primer posareu la copa d’aigua, al costat la copa de vi negre i després la copa de vi blanc. A on ho posareu? Al davant dels plats. Com? Hi ha moltes maneres d’ubicació: en forma d’el·lipse, recta, diagonal, quadrada, triangle, jo no em complicaria massa i sempre amb la regla d’esquerra a dreta començant per l’aigua aneu-les col·locant totes. I que fem amb la copa de cava? A mi m’agrada deixar-la a la taula auxiliar i quan arriba l’hora d’obrir l’ampolla la poso a taula, però si les voleu a taula des del començament, les haureu vist col·locada al davant de l’aigua o al darrere de la de vi blanc (personalment sóc més partidària de posar-la darrera, perquè si no l’hem de fer servir fins al final del dinar, ens molestarà cada vegada que agafem la d’aigua i fins i tot podem fer-la caure).

Un altre pregunta que a vegades us podeu fer: quina mida han de tenir les copes? Jo no estic dins del protocol estricte en què totes les copes han de ser iguals i de la mateixa cristalleria. Penso que les combinacions amb gust i elegància s’estan imposant en els darrers anys. La mida de les copes i els dissenys també han anat variant, instal·lant-se modes molt diferents.

El que sí us recomano és que el cristall sigui transparent, per veure el que prenem. La copa de vi, us recomano que tingui una mida més voluminosa i amb la boca ampla – ara estan molt de moda les copes Borgonya o Bordeus. Les de vi blanc són més petites perquè com el vi blanc s’ha de prendre fred, perquè hi càpiga menys. Ara bé, jo segueixo la tendència de les copes multi propòsits, que valen per tot, sempre jugant amb l’elegància a la taula i amb saber-les omplir. Això dóna per un altre escrit.

Si voleu atapeir la taula de vidre, endavant, però recordeu que tenim la decoració, els plats, les safates,… deixeu espai per a la comoditat.

La copa de vi espumós, cava o xampany, ja sabeu que és la copa flauta, alta i estreta.

Quatre consells per finalitzar:
1. Les copes es col·loquen d’esquerra a dreta
2. Sempre començarem per la de l’aigua
3. Les copes no s’agafen per on està la beguda, sinó calentes la temperatura de la beguda amb les mans.
4. Si feu servir diferents vins, canviarem les copes (dos negres diferents)
5. Les copes per licors i vi dolços, intentarem no posar-los a taula i el treurem després
6. No es pot servir el vi fins que el convidat estigui assegut a taula

El proper dia us parlaré de com fer amb aquestes copes un bon brindis, fins llavors que passeu una bona setmana.

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2018
coberts4-1280x480.jpg

Anem a col·locar els coberts a la taula de Nadal. Ja sabeu que la regla general per saber amb quin cobert hem de menjar, és anar de fora cap a dins. És a dir: comencem pels coberts que estiguin més allunyats del plat. Per col·locar-los, a l’hora de parar la taula ho farem a l’inrevés.

Els primers coberts que posarem al costat (no sota) el plat seran els de la carn que generalment són els del segon plat, són els que serveixen per tallar, el ganivet serà més afilat.

Els disposarem de manera perpendicular a l’empunyadura. Ganivet a la dreta del plat, sempre amb el fil mirant a l’interior i forquilla a l’esquerra. A continuació, situem els coberts del peix a un centímetre dels altres, la pala (el ganivet del peix) a la dreta i la forquilla a l’esquerra i per acabar de dins cap a fora els coberts del primer plat (amanida, forquilla o cullera per al caldo).

Us avanço quatre normes bàsiques sobre els coberts, encara que un altre dia parlarem del llenguatge dels mateixos:
1. Sempre els col·loquem de dins cap a fora i els fem servir a l’inrevés.
2. La ubicació dels mateixos està a les estovalles no a sota el plat.
3. Els coberts de les postres es poden portar amb les postres o posar-los en el forat entre les copes i el plat, paral·lel al convidat.
4. Mai posar a la taula més de tres coberts junts.
5. Els coberts, una vegada utilitzats, mai tornen a les estovalles, els deixem al damunt del plat.
6. El fil dels ganivets sempre cap endins.

Si us esteu preguntant com posar els coberts de les postres, penseu que l’empunyadura de la forquilla va orientada a l’esquerra i el ganivet i la cullera en sentit invers: a la dreta.

Amb l’emplaçament dels coberts, podem fer una mica de decoració i posar, el segon més alt que els altres, però això ja us ho deixo a la vostra imaginació, i si no us voleu equivocar, tots rectes i al mateix nivell.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ3 Desembre, 2018
vaixella-1280x853.jpg

La vaixella és un element important pels àpats de Nadal. Us aporto dues raons: l’ornamental: són les peces que més es visualitzen; i el funcional, és la peça a on dipositem els aliments.

Una vaixella pot tenir molta decoració, però n’hi ha tres coses que s’ha de tenir en compte: el plat pla (de poca fondària), el plat soper (plat fondo), i el plat fruiter (plat per les postres) i pot estar feta de diversos materials: ceràmica, vidre, plàstic o porcellana.

Abans de col·locar-los a la taula, els revisarem. Han d’estar nets i, sobretot que no hi hagi cap de trencat. Podem fer servir els sota plats i al damunt un plat de presentació. La funció del plat de presentació només és decorativa, es retira quan arriben els plats amb el menjar.

En relació als dissenys, jo recomanaria que si us heu de comprar una vaixella – perquè moltes peces de la vostra s’han trencat – que sigui clàssica, perquè dóna més joc, no passa de moda, i es combina més fàcilment.
Si en canvi, voleu tenir una altra de diferent, avui dia hi ha vaixelles de disseny realment trencadores.

El posicionament a la taula és fàcil: damunt del sota plat i al davant del convidat i es van col·locant les peces a mesura que es necessiten. Aquí ens pots anar molt bé la taula auxiliar per deixar-hi tots els plats que necessitarem durant l’àpat.

Us faré un breu resum de què no hem de fer amb la vaixella:
1. Mai fer servir dues vaixelles diferents en un mateix dinar.
2. No posar un plat brut o trencat. Els plats s’han de repassar un per un.
3. El plat no es mou de sobre del sota plat.
4. Mai no s’apropa el plat al cambrer.
5. No es mou el plat per apropar-lo: es mouen les safates. Mai els plats.
6. Mai es col·loquen dos plats plans junts ni dos plats de sopa junts
7. El plat de sopa no pot anar mai sobre la taula directament. Ha d’haver-hi sempre un plat pla

Teniu en compte sempre que la vaixella que trieu, tingui les peces suficients que necessitareu i d’altres peces com safates, recipients per les salses o bols.

Mar TORIBIO

PD. Recordeu que podeu fer arribar les vostres consultes o dubtes a través del correu: rcheca@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2018
pan8.jpg

Vull dedicar tota una menció especial al plat del pa i a l’ús que es fa del pa a la taula perquè té més importància del que pot semblar.

El plat del pa, és un plat petit i circular que pot anar acompanyat d’un ganivet o cullereta per untar mantega.

Sempre es col·loca a la banda esquerra del plat – a l’alçada aproximadament de les copes – així que no us equivoqueu i agafeu el pa del convidat del costat. Un error tenir un efecte cadena. O sigui: algú es quedarà sense pa.

Si hem fet servir sota plats, queda molt bonic si tenim a conjunt el plat del pa. Depositem en aquest plat una peça individual de pa o una llesca. Si volem posar llesques tallades i servir-les totes juntes, sempre les tallarem a la cuina i les depositarem en una cistella i cadascú agafarà el que necessiti.

Sovint veiem actituds a taula amb el pa que no són massa adequades, i és per això que proposo una llista de que no es pot fer amb el pa a la taula:
1. El pa no es talla amb cap ganivet a la taula, es trosseja amb les mans
2. El pa, l’anem esmicolant amb les mans i l’anem menjant. Haurem d’evitar deixar el plat ple de molles
3. El pa no es menja a queixalades directament. No ens estem cruspint un entrepà
4. No juguem amb el pa, ni fem boletes, i encara menys llençar-les als demés
5. El pa pot ajudar si els coberts no ho fan amb algun element del menjar, però després aquest tros de pa se’l mengem o el deixem al plat principal perquè el retirin
6. El pa no es mulla en salses ni fonts comunes, només en el nostre plat i en contades ocasions. Si ho fem amb la mà, mai punxat amb la forquilla
7. El pa es retira en arribar les postres. Només es deixa si les postres són formatges

Hem de tenir en compte els següents consells: no s’hauria de tocar el pa fins que no arribi el primer plat, encara que aquest trigui. No es pot menjar el pa que ens posen a la taula com si estiguéssim famèlics.
No siguem impacients i no toquem el pa, al final l’espera que sembla eterna sempre és qüestió de minuts.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter