19. Març 2024

Arxius de JUSTÍCIA | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Febrer, 2023
preso333-1280x960.jpg

La consellera saluda el director del centre

141 interns arriben al Centre Penitenciari Obert de Tarragona el proper cap de setmana. L’equipament, de nova construcció, que ha estat inaugurades avui per la consellera de Justícia de la Generalitat, és el primer de caràcter mixt de tota Catalunya.

Gemma Ubasart ha visitat, acompanyada de les principals autoritats polítiques, policials i judicials, les instal·lacions que tenen un disseny ambiental normalitzador.

El centre està dotat amb un sistema tecnològic que utilitza dades biomètriques per agilitzar la circulació interior d’interns i treballadors.

Ubasart ha defensat el model de règim obert com una mesura que rebaixa la reincidència d’un 30% a un 20%. Aquest equipament substitueix l’antiga presó que està ubicada a l’avinguda República Argentina, just al costat del Corte Inglés.

Així és l’edifici
L’edifici, amb capacitat per a gairebé 150 interns, consta de quatre plantes destinades als reclusos i treballadors, es va començar a construir ara fa tres anys. Està ubicat just al costat de la zona on es construirà el Fòrum de la Justícia de Tarragona.

En total hi ha 68 habitacions dobles i cinc habitacions individuals accessibles, amb un total de 141 llits. Tot i això, la capacitat del centre és de 219 persones internes. Per fer-ho possible, es plantejarà transformar les habitacions dobles en triples, la qual cosa permetria donar resposta a futures necessitats.

L’espai inclou un sistema que pretén agilitzar els processos d’entrada i sortida del centre a través de dades biomètriques. Així, les persones privades de llibertat tindran unes targetes identificatives que els permetrà accedir a una zona o altra en funció del seu grau d’autonomia.

El nou equipament ubicat al carrer Guillem Oliver de Tarragona és el primer a tot Catalunya de caràcter mixt, amb espais comuns tant per a homes com dones. A la primera planta s’hi allotgen els joves i les internes, les quals tenen un sistema d’accés que els garanteix la intimitat. En aquest nivell també s’hi troba l’espai destinat a tasques administratives dels treballadors del centre. Els dos pisos superiors s’han condicionat per als homes reclusos. Segons la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, aquest és un centre basat en un model de convivència normalitzador i inclusiu.

La construcció del centre, la urbanització de l’exterior i l’equipament de l’arxiu del soterrani han representat una inversió de catorze milions d’euros per part del Govern. Segons fonts de l’executiu, juntament amb la presó de Mas d’Enric, sumen una inversió total de 134 milions d’euros. La inauguració del centre coincideix amb l’anunci d’una partida econòmica als pressupostos catalans de 70 milions d’euros per al Fòrum de la Justícia. Segons Ubasart, a finals d’enguany es preveu que es liciti l’obra, que s’espera que comenci a funcionar l’any 2026.

Trasllat dels interns
A partir d’aquest diumenge començarà el trasllat dels interns en tercer grau que actualment es troben a l’antiga presó de la ciutat. Es tracta de reclusos en règim de semillibertat, que dormen al centre de dilluns a divendres i en surten a diari per treballar o formar-se. Entre setmana també fan les entrevistes de seguiment amb els professionals, mentre que al cap de setmana tenen permís per anar a casa.

L’objectiu marcat per la conselleria de Justícia és augmentar fins al 30% el nombre d’interns en tercer grau en els pròxims quatre anys. Actualment, aquests reclusos representen el 26% del total a tot Catalunya. Per aconseguir-ho, Ubasart ha fet una crida a la complicitat d’altres agents de l’àmbit judicial.

 

VÍDEOS


📸GALERIA📸
Així és el centre penitenciari obert de Tarragona

presoTG1
presotg2
presotg3
presoyg4
presoconsellera
preso_consella
presotgn
presptg3
presog
presotgbn
presotgn_cela
preso_hab
presoHbn
presoHba
preso.lav
preso333
preso_conselle
preso_llit
cuina-preso
preso_habi
habi-p
preso_funi
public-pres
cons
carles grippa
preso_cons
preso_func
preso_centre

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Febrer, 2023
Jutjats-de-Reus.jpeg

El jutjat d’instrucció número 3 de Reus ha arxivat la causa contra els exresponsables de la cúpula de Plataforma per Catalunya (PxC) per un suposat delicte d’incitació a l’odi i racisme, durant la campanya de les eleccions municipals del 2011. En la interlocutòria que anul·la la d’obertura de judici oral, el jutge del penal número 1 de Reus considera que hi ha “manca de concreció” en l’acusació cap als dirigents de PxC. Per la seva banda, Hilal Tarkou, advocat de l’associació reusenca Watani que va denunciar, ha assegurat que malgrat l’arxivament, “la societat ha guanyat”. Creu que portar els fets davant la justícia ha servit per fer saber a l’extrema dreta que “no tenen via lliure” per atacar els drets fonamentals dels ciutadans.

L’anunci de l’arxivament l’ha fet públic el partit polític Som Identitaris (SOMI), liderat per Josep Anglada, fundador i antic líder de la ultradretana PxC. A través d’un comunicat, Anglada ha manifestat que el sobreseïment de la causa “demostra que va fer bé la seva feina com a president del partit”. “Després d’estar imputat més de deu anys per una causa que no tenia recorregut, aquesta interlocutòria em dóna més força per afrontar la cursa electoral de les eleccions municipals de 2023”, ha anunciat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Gener, 2023
foto_3088869.jpg

La fiscalia demana 17 anys de presó per a un home acusat de disparar contra el seu veí durant una discussió a Reus. Concretament, sol·licita catorze anys per un delicte d’assassinat en grau de temptativa i els tres restants per tinença il·lícita d’armes de foc. Segons l’escrit d’acusació de la fiscal, el processat va disparar dues vegades sense èxit i va propinar unes punyalades a la víctima amb un ganivet de “grans dimensions”. Lacusació particular eleva a 26 anys la petició de presó i sol·licita una indemnització de mig milió d’euros pels danys ocasionats.

Els fets van passar en un habitatge situat a la carretera d’Alcolea del Pinar de Reus el 5 de novembre de 2021. Segons l’escrit d’acusació de la fiscal, l’acusat va increpar la víctima perquè tenia la música molt alta. Durant la discussió veïnal, l’home va agafar un ganivet de “grans dimensions” de la seva cuina i una pistola Baretta -model 73 del calibre 22- que es trobava en “perfecte” estat de funcionament i reglamentada, i que contenia vuit cartutxos al carregador. La interlocutòria indica que l’investigat va disparar contra la víctima, tot i que el primer tret va impactar contra un pal de fusta.

Tot seguit, l’acusat, que estava a un metre de distància aproximadament, va apuntar al pit de l’home que estava agredint i va accionar el gallet, sense aconseguir l’objectiu de “posar fi a la seva vida” pel fet que la munició no es va detonar. Després de disparar, el processat va començar a propinar ganivetades al tors i abdomen de la víctima que va oferir resistència. Finalment, un altre veí va intervenir i va poder desarmar-lo. A conseqüència de l’agressió, la víctima va patir ferides a la zona del tòrax i a la cara “mínimament incisives”, que van necessitar cinc dies per a la seva curació, segons recull l’escrit de la fiscalia.

Els Mossos d’Esquadra van detenir l’home el mateix dia dels fets i li van requisar una escopeta de caça, una pistola Webley&Scott -calibre 7,6 que estava en “perfecte estat”-, i dotze cartutxos del calibre dotze de caça, disset cartutxos del 22 curt i 71 del calibre 22LR. La fiscal, en l’escrit, indica que l’acusat no tenia guia de pertinència per cap d’aquestes armes que els agents van intervenir de l’interior del seu domicili. Davant d’aquests fets, el ministeri fiscal considera que són constitutius d’un delicte d’assassinat en grau de temptativa i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes de foc.

Pel primer delicte demana catorze anys de presó i la prohibició d’acostar-se a 500 metres de la víctima i de comunicar-s’hi durant setze anys. També sol·licita la llibertat vigilada durant vuit anys. Per la tinença d’armes fa una petició de tres anys. Pel que fa a la responsabilitat civil, la fiscal sol·licita una indemnització de 150 euros per les lesions ocasionades i 2.000 euros més pels danys morals. A banda, donada la presó preventiva del processat, la fiscalia demana que s’acordi la pròrroga de la presó si el judici no se celebra abans del 4 de novembre de 2023.

Per la seva banda, el lletrat de l’acusació particular assenyala que els seus dos representats, l’home que va rebre les ganivetades i una altra dona – familiar del primer-, han patit trastorns d’estrès posttraumàtic arran dels fets. Segons l’escrit de l’advocat defensor, l’investigat també va intentar “posar fi a la vida” de la dona quan aquesta va arribar a l’habitatge. Per tot plegat, la defensa considera que s’han comès dos delictes d’assassinat en grau de temptativa i tres de tinença il·lícita d’armes. Per això, demana 20 anys de presó i sis més, respectivament. A la vegada, sol·licita una indemnització de 500.000 euros per a cada un dels dos perjudicats.

PUBLICITAT




REDACCIÓ21 Octubre, 2022
badaoui-1280x853.jpg

Ja ha acabat la declaració judicial del president de l’associació islàmica de Reus, Mohammed Saod Badaoui. Badaoui té pendent un ordre d’expulsió del país, ja que està acusat d’adoctrinar els menors no acompanyats en el salafisme més radical. Va ser detingut, dimarts per la Policia Nacional.

El marroquí, resident a Espanya des de fa 30 anys, ha comparegut davant del jutge d’instrucció número 1 de Reus, en funcions de guàrdia. Ha abandonat les dependències judicials en l’interior d’un furgó de la Policia Nacional (i vigilat per un altre vehicle) des del pàrquing del jutjat.

En aquests moments està sent traslladat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona on pot estar 60 dies com a màxim. Aquest podria ser el darrer pas previ  a la seva expulsió del territori espanyol. La Policia Nacional havia proposat una expulsió per un període de 10 anys.

En les voltants dels jutjats, s’hi ha concentrat una trentena de persones reclamant que Badaoui que no s’expulsés el líder associatiu. Alguns dels manifestants exhibien cartells on es podia llegir: ‘El Mohamed es queda’.

 

 VÍDEO

PUBLICITAT








REDACCIÓ22 Agost, 2022
EMT-PP-10-e1648630758838-1280x645.jpg

 

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) serà portada a judici per la caiguda d’una senyora de 90 anys en una de les seves parades. Concretament, l’incident va tenir lloc el dia de Sant Magí de 2021, a la parada que abans s’ubicava davant del centre d’exàmens de la DGT, al final de la Rambla Ponent. 

La dona, MP. C., havia agafat un autobús de la línia 6 per no haver de recórrer la via caminant. En arribar a la parada, el bus es va haver d’inclinar per la distància entre el vehicle i la vorera, fet que -segons la família de la senyora- va provocar la seva caiguda.

En total, tres costelles i una clavícula trencada, així com la cara i el braç visiblement adolorits. L’accidentada va ser atesa pel conductor i finalment indemnitzada per l’empresa d’assegurances contractada per l’EMT. 

Segons ha pogut saber larepublicacheca.com, la quantitat de diners va ser d’uns 4.500 euros, una xifra que la família considera insuficient. I és que arran de l’accident, MP. C. va adquirir el grau 1 de dependència, havent de contractar una persona per cuidar-la. Alhora, els seus fills van haver de comprar-li elements que l’ajudessin a superar les conseqüències de la caiguda, com una cadira de rodes i un caminador. Tot plegat no arribaria a cobrir-se amb la indemnització.

Des de l’EMT s’apunta que la dona ja va rebre la quantitat corresponent al seu accident, per la qual cosa no entenen la reclamació de la família de MP. C.. De fet, ja donaven el cas per tancat. Un dels fills de la dona declara que tan sols vol el “reconeixement de culpa” per part de l’empresa, ja que pensen que la parada no estava en les correctes condicions. “El tracte va ser zero, ni una trucada”, explica. “No voldria els diners, tant de bo ma mare no hagués agafat mai aquell autobús”, expressa.

A més, la família de MP. C. considera que l’EMT va mantenir “una actitud mafiosa”, perquè “van jugar” amb el fet que l’accidentada declarés que se sentia marejada.

Un altre aspecte que no ha agradat als familiars de MP. C. és el canvi de parada, la qual es va traslladar per garantir la seguretat. D’acord amb l’entitat, la parada es va moure des de la regidoria de Mobilitat quan es va repensar aquesta part de la Rambla Ponent, juntament amb l’obertura del PP-10.

A més, defensen que el canvi estava relacionat amb la proximitat amb l’edifici de la DGT, ja que tapava la visibilitat dels conductors en pràctiques. En cap cas, per tant, hauria influït l’accident de MP. C..

Per tot plegat, la seva família ha decidit continuar per la via legal fins a aconseguir “que es faci justícia”, tot i que no volien fer-ho per l’avançada edat de l’accidentada.

PUBLICITAT





REDACCIÓ29 Juliol, 2022
ee776220-5196-4c09-af23-e172541b3f7f-1280x873.jpg

La fiscalia demana cinc anys de presó per a l’expresident del Barça, Sandro Rosell, i quatre per a l’exfutbolista blaugrana, Neymar Jr., per presumpta estafa i corrupció en els negocis. L’afer té relació amb el fitxatge del brasiler el 2013. El FC Barcelona també està acusat pels mateixos delictes i se li reclama una multa de 8,44 milions d’euros, a més d’una indemnització conjunta amb la resta d’acusats de 3,2 milions.

En canvi, el ministeri públic demana l’arxivament de la causa per al successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu. Segons la fiscalia, el Santos, club de procedència, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia a un fons d’inversió que tenia part dels drets del futbolista.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Juliol, 2022
loveParade.jpg

La filla de Zapater va morir en el concert

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg ha admès a tràmit la demanda presentada pel pare de la jove tarragonina que va morir el 2010 a causa d’una allau humana al festival Love Parade de Duisburg (Alemanya)

La família de la víctima ha informat aquest dimarts que el TEDH ha admès a tràmit la demanda presentada pel pare de Clara Zapater, l’advocat i exregidor socialista a l’Ajuntament de Tarragona Francisco Zapater.

Clara Zapater i la seva amiga, la també tarragonina Marta Acosta, van ser dos dels 21 joves morts el 24 de juliol del 2010 en produir-se una allau humana en un túnel del lloc on se celebrava el festival, al que havien acudit mig milió de joves, més del doble de l’aforament.

Malgrat aquella falta de previsió i de mesures de seguretat, al maig del 2010, el tribunal de Duisburg va arxivar el cas al no apreciar indicis penals.

No obstant això, la pressió d’algunes famílies, com la Zapater, va aconseguir un fort ressò mediàtic -fins i tot es va gravar un documental- i popular, amb milers de recollides de signatures, fins que al desembre del 2017, es va reobrir el cas.

No obstant això, quan es van complir deu anys de la tragèdia, el cas va tornar a arxivar-se en haver-se prescrit la responsabilitat penal segons les lleis del país alemany.

La família Zapater va demanar empara al TDEH en considerar que es vulnerava el dret a la reparació de justícia i el Tribunal d’Estrasburg l’ha admès ara a tràmit, quan es compleixen 12 anys dels fets.

PUBLICITAT











REDACCIÓ4 Juliol, 2022
eusebi-1.jpg

El tarragoní Eusebi Campdepadrós

El judici contra els antics membres de la mesa del Parlament se celebrarà entre el 26 i el 28 d’octubre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Entre els acusats hi ha el tarragoní Eusebi Campdepadrós, i l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent. El judici s’havia de celebrar del 12 al 15 de juliol, però el TSJC el va ajornar després d’acceptar la recusació del president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, que havia plantejat l’exvicepresident de la cambra Josep Costa.

Torrent, Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado estan acusats d’un delicte de desobediència.

PUBLICITAT




REDACCIÓ3 Juliol, 2022
hotel_golden_costa-Daurada.jpg

L’Ajuntament de Salou va viure, a principis d’any, un nou episodi respecte a la investigació per presumpta infracció urbanística de l’Hotel Golden Costa Daurada (al Cap Salou), propietat del pare i els oncles de l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Agents de la Guàrdia Civil de paisà van irrompre a l’edifici municipal per sol·licitar informació sobre la llicència atorgada a la companyia hotelera. Aquest fet va passar inadvertit i l’oposició no va tenir coneixement d’aquesta visita fins fa uns quants dies.

“La presència de la Guàrdia Civil va caure molt malament. Ens van dir que van venir de males maneres”, expliquen fonts municipals davant la sorpresa que aquesta informació no es comuniqués fins ara. Segons fonts policials, l’ajuntament va col·laborar amb els agents que actuaven per ordre judicial. També ressalten que l’equip de govern va actuar immediatament, quan es va comprovar que les obres a l’Hotel Golden Costa Daurada de Cap Salou no coincidien amb la llicència atorgada inicialment.

El cas, però, està lluny de resoldre’s. El veí que va denunciar aquesta suposada infracció urbanística a la Fiscalia “sospita de tracte de favor” perquè, pel que sembla, “no s’ha efectuat la restauració establerta”. Quan el consistori va comprovar la possible irregularitat va decidir establir els paràmetres estipulats a l’origen i es va dur a terme l’enderrocament la sisena planta del complex hoteler. Tot i això, va quedar una part sense demolir: “Una petita part va quedar sense enderrocar, que corresponia a una petita sala on hi ha la instal·lació elèctrica, però ja no queden allotjaments en aquesta planta”, expliquen les mateixes fonts al The Objective.

Imperi de l’avi d’Aragonès
L’hotel investigat integra el grup Golden Hotels & Experiences, que engloba set hotels de quatre estrelles i quatre de superior a la Costa Brava (Girona) i la Costa Daurada (Tarragona). Josep Aragonès Montsant, l’avi de l’actual president de la Generalitat, va ser un empresari hoteler i tèxtil d’èxit, que va amassar una gran fortuna durant la dictadura franquista.
Va arribar a ostentar l’hotel més gran d’Espanya en aquella època, el Taurus Park, del 1963. Tres anys després va ser alcalde franquista de Pineda de Mar, localitat on va néixer i es va criar Pere Aragonès. El pare de l’actual mandatari català i el seu germà Enric van heretar la professió d’empresari hoteler del progenitor i la seva fortuna. L’oncle d’Aragonès va aconseguir engrandir el negoci del seu pare fins a aixecar el que avui és l’imperi turístic Golden Hotel.

En aquest sentit, el president de la Generalitat va començar molt jove en política, amb 16 anys ja militava a les joventuts d’ERC i es va desvincular dels negocis de la seva família. Tot i això, fonts del consistori de Salou creuen que part de l’«apagada informativa» respecte a la infracció urbanística de l’hotel de la localitat tarragonina s’explica per la condició de president de la Generalitat d’Aragonès.

L’ICO, al rescat de la cadena
La cadena hotelera va travessar un dels moments més durs el 2020, a causa de l’eclosió de la pandèmia per COVID-19, amb unes pèrdues de 10 milions d’euros. Cinc empreses del pare i els oncles del president van sol·licitar a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) préstecs per les pèrdues esmentades, i van rebre 7,1 milions d’euros de l’ens.

Respecte a l’hotel investigat a Cap Salou, el mateix Hotel Golden Costa Daurada, tal com va informar el Diari de Tarragona, va executar els treballs de demolició de la seva sisena i última planta construïda de forma irregular (només hi devia haver fins a la cinquena planta).

L’operació es va realitzar després que el consistori concedís la llicència d’obres per a l’enderrocament de la planta, la impermeabilització, l’aïllament acústic i la pavimentació definitiva del forjat, la realització d’estructura metàl·lica per al suport de la maquinària d’instal·lacions i la col·locació de la maquinària. Tot i això, segons el denunciant -i tal com confirmen des de l’equip municipal-, aquesta planta no es va enderrocar de forma integral.

L.F. ✍🏼

PUBLICITAT







REDACCIÓ31 Maig, 2022

Quatre treballadores de la residència Les Alzines de Tarragona aniran a judici després que no hagin assolit cap acord amb l’empresa en l’acte de conciliació, celebrat aquest dimarts al matí.

Les empleades asseguren que s’han vulnerat els seus drets laborals i denuncien la companyia per assetjament laboral i persecució sindical. “Demanem la indemnització corresponent per un acomiadament improcedent i la retirada dels expedients incoats per faltes greus d’uns fets que no han ocorregut”, ha dit Enrique Martín, secretari general d’UGT Serveis Públics.

El sindicat va denunciar al Departament de Drets Socials la manca de treballadors al centre, així com a Inspecció de Treball l’incompliment del conveni vigent per part de l’empresa.

PUBLICITAT