REDACCIÓ6 Març, 2015
No sabia si plorar, fer-li una abraçada o fer-li una transferència bancària. Estic parlant de la meva reacció al veure la declaració patrimonial de l’alcalde
Ballesteros, la qual va ser difosa després de la conferència de l’estat de la ciutat. Aquella nit no vaig poder sopar. Vaig patir d’insomni. Vaig tenir malsons.
Em flagel·lo per no haver estat capaç d’adonar-me que Josep Fèlix Ballesteros ho està passant malament. En els seus tres comptes bancaris només es pot arreplegar 562 euros.
El meu nebot que té 3 anyets ha estat capaç d’estalviar (amb aquella careta de bon jan) una mica més que l’alcalde socialista. He de dir que l’economia personal de Ballesteros em preocupa. No vull que el cap de govern d’una de les capitals de província més importants de Catalunya passi tantes dificultats o privacions.
No és just que una persona que cobra més de 71 mil euros a l’any tingui només 560 euros al banc. No sé de qui va ser la idea de ‘vendre’ un alcalde pobre, paupèrrim…
Es va(n) equivocar. Ho sento. No va(n) encertar. No és creïble que Ballesteros tingui només 562,38 euros repartits entre tres comptes. La estratègia no va funcionar. Tot el contrari. No és creïble. Si una persona que té un sou semblant al de l’alcalde només disposa d’aquests estalvis em convida a pensar que o té encàrrecs desmesurats (o sigui viu per damunt de les seves possibilitats) o és un pèssim gestor.
Potser no calia que es vengués aquesta imatge de Ballesteros. Ningú se sorprendria que tingués més diners al compte corrent quan ja fa anys que està a la política i té una nòmina interessant (per dir-ho d’alguna manera).
El populisme i la demagògia són enemics de la sensatesa i de la credibilitat. La transparència és una altra cosa.
Ricard CHECA
Periodista
