REDACCIÓ9 Octubre, 2014L’ésser humà perd la seva racionalitat (dignitat?) quan se sent amenaçat. Amb l’amenaça de la pèrdua del seu estil de vida, de la seva salut, de la seva família, en definitiva, del seu punt de confort, perd la seva solidaritat i es transforma en un ésser…poc humà, i ara l’amenaça es diu Ébola.
En els darrers dies hem passat de parlar de la gran epidèmia que assola tres països de l’Àfrica occidental, de les morts que en aquests països està provocant, de les grans deficiències que arrossega el sistema sanitari espanyol i de la necessitat d’ajudar als més desfavorits, (entre d’altres temes aparentment importants), a centrar-nos en mira tu si no hagués estat millor que no haguessin vingut a Espanya, a infectar-nos, els dos missioners i si no hagués estat millor invertir els diners que aquesta gent infectada ens ha costat en descobrir una cura per la malaltia. Tota una graaan demostració de la graaan qualitat de l’ésser humà.
Ah, i perquè no falti cap ingredient a aquest pastís esperpèntic, parlem, debatem i tertuliem, com a tema estrella, sobre si cal o no matar el gos d’una professional sanitària infectada i així, de pas, desviem el debat, (repeteixo, de temes aparentment importants) sobre un sistema sanitari deficient, retallat i sense recursos per a malalties rellevants i també, perquè no dir-ho, ens oblidem d’aquells africans negres, sense recursos de cap tipus, que cauen com a mosques davant una epidèmia que creix i creix sense control i que, ara si, sembla que pot començar a pertorbar al primer món…potser encara no està tot perdut i l’amenaça ens ajuda a accelerar les investigacions per trobar una cura!! Aish sort en tenim d’aquest primer món tant solidari.
Pepa PÉREZ SEMPERE
Periodista
