REDACCIÓ22 Maig, 2019
Rosa Maria Guasch torna a encapçalar la candidatura d’Avui Democràcia Torredembarra i ho fa amb el suport de la seva militància. Les bases de la formació política torrenca han tornat a confiar en el seu projecte polític, i precisament és aquest projecte el que vol traslladar Guasch a l’electorat de Torredembarra. La cap de llista de la candidatura municipalista és conscient de la dificultat d’assolir l’alcaldia de Torredembarra, tot i això treballarà per fer evolucionar el municipi, aplicant polítiques en positiu, transparència, adaptant-se als nous temps digitals i apostant per la democràcia participativa pels ciutadans de Torredembarra.
En les municipals, la gent vota al candidat o al partit?
Hi ha de tot, però està clar que en un poble com Torredembarra la gent coneix a les persones que es presenten i això influeix en el seu vot.
Per què ha decidit candidatar-se?
En primer lloc perquè així m’ho van demanar al meu partit. A Torredembarra, hi ha molta feina a fer i crec que per les meves qualitats personals encara puc aportar moltes solucions als problemes que tenim com a comunitat. Sóc la regidora més veterana i l’experiència és un grau. He de dir, però, que tan important com l’alcaldable és l’equip que l’acompanya i Avui Democràcia té un molt bon equip.
No fa tants anys, Torredembarra era un poble dinàmic que sobresortia dels municipis de la contornada i exercia la capitalitat de la subcomarca del Baix Gaià amb orgull. En els darrers anys, això ha canviat degut en bona part a la deixadesa de les polítiques municipals. Som els més importants demogràficament, però, notem que s’ha perdut la iniciativa i l’autoestima i és frustrant veure com pobles molt més petits que nosaltres són capaços d’aconseguir objectius que per nosaltres són inabastables. A nivell d’infraestructures tenim molts projectes a mitges i d’altres que ni tan sols s’han iniciat, és el moment de tirar-los endavant.
Tres coses: treballar, treballar i treballar. Segons la responsabilitat que els veïns i veïnes vulguin donar-me, és clar.
En el nostre programa electoral, que anomenem Horitzó 2030, hi ha gairebé 100 propostes dividides en 10 àmbits estratègics per millorar la població. Des de rebaixar l’IBI un 5%, a Torredembarra és molt alt, a donar ajudes a les empreses que s’instal·lin al nostre municipi. Naturalment, no tots es poden escometre en un mandat. Sí tenim l’obligació de planificar a mitjà i llarg termini el municipi que aspirem a ser.
Com a alcalde quines són les seves prioritats?
Assumir que puc aconseguir l’alcaldia és una mica agosarat. De totes maneres, el primer que crec que faria seria treballar per canviar l’opinió que es té de l’Ajuntament. Tenim un ajuntament antipàtic que els ciutadans veuen com un generador de problemes i no pas com a un solucionador. Això fa que li donin l’esquena. La política municipal és la més propera, no obstant, s’ha aconseguit allunyar-la de la ciutadania. S’hauria de fomentar la participació social. És curiós que des de què manen les esquerres a Torredembarra s’han eliminat els Pressupostos Participatius, el Consell de Sostenibilitat, els Patronats i altres àmbits que estaven pensats per aquest propòsit. Nosaltres creiem que la tecnologia ha evolucionat tant que permet que els ciutadans puguin expressar la seva opinió moltes més vegades que votant un cop cada quatre anys. Els ciutadans han de poder decidir les prioritats, sobretot, en les polítiques de més calat. La democràcia digital serà el futur, siguem-ne pioners.
És una pregunta difícil de contestar perquè els inputs que ens arriben als polítics són molts i Torredembarra està endarrerida en moltes coses. En aquest últim mandat l’Ajuntament ha fet una inversió directa que és pràcticament igual a la que es va fer entre els anys 1991 i 1995, amb la diferència que el pressupost anual actual és de 22 milions d’euros i en aquella època de 6 milions i mig. El govern de l’alcalde Rovira ha frenat la majoria d’expectatives que teníem com a poble i ha escudat la seva falta d’iniciativa i ganes de treballar rere el pla financer, que s’ha acabat dos anys abans i 5 punts per sota del que s’havien marcat. Si Torredembarra no estigues tant deixada o s’hagués fet les inversions que és necessiten seria un èxit de gestió sense precedents. Però, no és així. Crec que la majoria vol un municipi més net i endreçat, amb carrers on les voreres estiguin arranjades i sense barreres arquitectòniques i els vials asfaltats correctament, sense pedaços, i una il·luminació decent. Per altra banda, zones verdes i ben cuidades; un polígon lúdic on les famílies i els més joves poguessin gaudir del seu temps d’oci sense haver de marxar de Torredembarra, una sala multicines, etc.
No és pot oblidar cap tema, però, sí que s’hauria d’intentar que influís el mínim possible, tant per un cantó com per l’altre, perquè ja hi ha altres àmbits on es debat sobre la independència. S’aconsegueixi o no que Catalunya sigui independent, el que està clar és que hem de continuar convivint els uns amb els altres. No podem continuar en un Estat o crear-ne un de nou, on hi hagi ciutadans de primera i de segona, s’ha de fomentar els valors democràtics i assumir que s’ha de poder parlar i votar de tots els àmbits.
Els alcaldes i regidors han de pensar que són els representats i interlocutors dels seus conciutadans i han de mirar única i exclusivament per ells. Els partits supramunicipals tendeixen a anteposar la seva pròpia conveniència a la dels municipis, fins i tot, els intercanvien com si fossin cromos. “Pactem aquí i aquí a canvi d’aquí”. No ens agradaria que la política de Torredembarra es decidís a la plaça de la Font a Tarragona o a la Diputació.
S’enfrontaria al seu partit per defensar els interessos del seu poble?
Ja ho he fet quan estava a CIU. Avui Democràcia és un partit municipalista i només procura pel bé Torredembarra, per tant, no passarà. Les decisions les prenem en assemblea i respectem l’opinió de la majoria. Com diem sempre, a nosaltres no ens manen ni de Tarragona ni de Barcelona ni de Madrid.
Els pactes són importants. Amb qui no pactaria mai?
Anar a uns comicis excloent possibles aliances no pensem que sigui una bona manera d’ajudar a la convivència. La política s’ha de fer en positiu i, fins i tot, en els discursos més allunyats al nostre hi podem trobar punts d’encontre. Nosaltres per arribar a acords posarem damunt de la taula el nostre programa i no qüestions personals o ideològiques. És l’avantatge o inconvenient de ser un partit exclusivament municipalista.
Naturalment, hi estem obligats. A Torredembarra, hem patit episodis molt complicats. Des del primer moment hem demanat que es faci una auditoria econòmica de l’ajuntament que serveixi, si es dóna el cas, per dirimir responsabilitats polítiques.
La justificació de la violència i la falta d’honradesa.
