REDACCIÓ26 Novembre, 2014
La culpa de la manca de credibilitat de la política no la té, única i exclusivament, els que s’hi dediquen. El sistema també en té una important quota de responsabilitat. L’assumpte és molt més complex i, conseqüentment, digne d’una reflexió més aprofundida i necessària. Ja hem vist que el diàleg en polític és i ha de ser el factor clau per aconseguir una pacifica estabilitat governamental i evitar un xoc de trens que no porta, òbviament, enlloc.
Els partits tradicionals no han aconseguit canviar en xip i continuen creient que fan i desfan segons la seva conveniència i oportunitat política. Durant anys i panys, el bipartidisme – d’aquí i d’allà – ha fet mal: ha ignorat qui els votava i les seves preocupacions. Aquest oblit ha portat a una allunyament i a una ruptura de difícil retorn. Electes i electors ja no es reveuen uns en els altres. No tenen, pràcticament, cap vincle.
Els escàndols de corrupció, l’enriquiment il·lícit, les retallades i els desnonaments són indicis que els polítics no han fet cabdalment la seva feina i han abandonat els seus ciutadans. I tot això es deu a un sistema que està esgotat i que ja no vetlla pels interessos dels més dèbils i que està deteriorant la democràcia.
El xoc de trens no és positiu, però és, segurament, la única alternativa per fer la voluntat d’un poble menyspreat. Lluitar per la independència d’un país, enmig d’una severa crisi econòmica potser no és la solució, però és un pas a que ens escoltin, ens valorin… ens tinguin en compte. Sobretot si d’una banda, la que pot moure braç legal i policial de l’estat, no s’atreveix a dialogar. O almenys a escoltar sense insultar prèviament.
Quan no hi ha diàleg tots perden la raó, perquè tothom extrema posicions i la conseqüència és òbvia: el poble perd i la societat s’esquerda i es radicalitza. La funció dels polítics és, indubtablement, negociar i resoldre problemes i si s’escau adaptar el sistema als nous temps, evitant el trencament social. La Constitució, així com el TC o la Fiscalia General de l’estat no poden convertir-se en armes de guerra política només del partit que ostenta la majoria parlamentària.
Si els nostres representants no són capaços d’entendre el missatge popular han de declarar-se incompetents i abandonar els càrrecs. És clar que davant tanta inèpcia per part dels partits convencionals guanyi terreny i més confiança ciutadana, sovint basada en la demagògia, formacions emergents sense cap experiència governativa. La gent està farta del ‘tu más’ i del ‘yo que tú’.
Ha arribat l’hora de centrar totes les mirades en la ciutadania, en les seves necessitats i inquietuds. Les majories absolutes dels partits no poden aniquilar un poble i ancorar-nos en l’immobilisme. S’ha de crear mecanismes i perfeccionar un sistema de control que no permeti que es menyspreï el ciutadà. En els darrers mesos tothom en parla del fenomen ‘Podemos’. I no el considero un fenomen, però sí una necessitat social.
No m’estranya que sigui un partit que vagi en alça. Sóc conscient que, independentment, de la nostra formació i estatus social, l’actual sistema ens condueix a un projecte que és trencador i que comença des de baix i que, ara per ara, transmet il·lusió i voluntat de canvi.
Ricard CHECA
Periodista
