REDACCIÓ6 Juny, 2018
Fa uns dies que estic especialment feliç. Sobretot des que, com qui no vol la cosa, s’ha fet fora el PP del govern i s’ha aixecat l’article 155. També estic content que Catalunya tingui, finalment, govern. Només cal que governi per a tothom i que es deixi de foteses que no ens porten enlloc, més enllà del sistemàtic enfrontament.
Fa dos dies que noto i respiro nerviosisme. Gent que no veia des de les passades eleccions torna a aparèixer. Uns volen aconseguir un càrrec i els altres mantenir-lo. Ara és el moment dels favors i de les portes giratòries. La situació és patètica. Hi ha escenes realment rocambolesques. Reunions, dinars i sopars per intentar convèncer i vendre currículums i amics.
El sistema no podrà canviar quan les influències i el pagament dels serveis prestats estan a l’ordre del dia, independentment de qui sigui el president del govern.
M’ho estic passant d’allò més bé, veient les cares de patiment d’alguns «personatges» per assolir o conservar una cadira. En els pròxims dies els favors ja estaran pagats i tot continuarà com fins ara.
Sort que, de tant en tant, hi ha eleccions i situacions inesperades que els fan viure el mateix que la resta de mortals. Encara que sigui per uns dies. Jo he de confessar que m’ho estic passant d’allò més bé. Almenys ric molt… que ja és dir.
Ricard CHECA
Periodista
