26. Abril 2024

Arxius de pepa pérez sempere | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Juliol, 2022
pepaPerez.jpg

María José Pérez Sempere (Pepa Pérez) és una dona inquieta i allunyada dels perjudicis socials. La lectura és un dels seus refugis. És periodista. És una persona amb un gran caràcter i de somriure fàcil. L’honestedat és una de les seves banderes. En aquest qüestionari tant personal com íntim, deixa evident el seu sentit de l’humor. Comparteix amb els nostres lectors algunes de les seves intimitats i revela que li agradaria envellir viatjant i en companyia de bons amics. La Pepa també explica com s’haurà de llegir el Kamasutra…

Un complex…
No poder aprendre tot el que m’agradaria.

Una paraula multiusos…
Gràcies.

El tamany no importa quan…
És el correcte.

Periodisme?
Passió i de vegades decepció.

Una fòbia…
Serps.

Quants cops fas l’amor a la setmana?
Per?

Què faries per diners?
Treballar.

Un pecat…
Tots, per què triar-ne només un?

La millor posició per llegir el Kamasutra…:
En companyia.

Salut…
En majúscula o en minúscula?

Davant de qui no et despullaries?
D’un integrista.

Un mojito o aigua freda?
Mojito, sempre!

Una paraula prohibida:
Fam.

Quant cobres al mes?
Cada mes és diferent.

Catalunya…
Un bon país on viure-hi.

La darrera multa de trànsit…
Fa molt poc, vaig passar per un carrer on havien canviat les normes i em van fer foto. Que difícil és saber-se totes les normes!

Has pagat factures en B?
B, C, D… sempre pago.

L’homosexualitat és…
Normal.

El teu símbol de la Pau…
La cooperació.

Amb quin polític tarragoní no perdries el temps?
Estic força out.

La pel·lícula de la teva vida…
Out of Africa.

Tanzània…
Un lloc on tornar, sempre.

El teu somni?
Potser, algun dia, escriuré.

T’operaries alguna part del teu cos?
No entraria a un quiròfan, a no ser que fos necessari.

Al·lucines amb…
Moltes coses, de vegades en positiu, d’altres amb les mans al cap.

Coronavirus…
L’avantsala del futur.

El masclisme és?
Una tara.

Un/a tio/a ha de tenir…
Criteri, imaginació, empatia, sentit de l’humor…

Una mascota…
Gos.

Com t’agradaria envellir?
Viatjant, amb amics i rient.

Tanga, calces, calçotets o bòxers?
Depèn del moment.

Un esport favorit…
Llegir.

Ells, elles, ell@s…
Cal etiquetar tant?

No suportes…
La falsedat i les mentides.
 
Un piropo ranci:
Aquell que molesti a qui el rep.

Una corrida de toros és…?
Maltractament.

La vellesa és…
Perdona? Que potser m’estàs insinuant alguna cosa?

PUBLICITAT














REDACCIÓ9 Octubre, 2014

L’ésser humà perd la seva racionalitat (dignitat?) quan se sent amenaçat. Amb l’amenaça de la pèrdua del seu estil de vida, de la seva salut, de la seva família, en definitiva, del seu punt de confort, perd la seva solidaritat i es transforma en un ésser…poc humà, i ara l’amenaça es diu Ébola.

En els darrers dies hem passat de parlar de la gran epidèmia que assola tres països de l’Àfrica occidental, de les morts que en aquests països està provocant, de les grans deficiències que arrossega el sistema sanitari espanyol i de la necessitat d’ajudar als més desfavorits, (entre d’altres temes aparentment importants), a centrar-nos en mira tu si no hagués estat millor que no haguessin vingut a Espanya, a infectar-nos, els dos missioners i si no hagués estat millor invertir els diners que aquesta gent infectada ens ha costat en descobrir una cura per la malaltia. Tota una graaan demostració de la graaan qualitat de l’ésser humà.

Ah, i perquè no falti cap ingredient a aquest pastís esperpèntic, parlem, debatem i tertuliem, com a tema estrella, sobre si cal o no matar el gos d’una professional sanitària infectada i així, de pas, desviem el debat, (repeteixo, de temes aparentment importants) sobre un sistema sanitari deficient, retallat i sense recursos per a malalties rellevants i també, perquè no dir-ho, ens oblidem d’aquells africans negres, sense recursos de cap tipus, que cauen com a mosques davant una epidèmia que creix i creix sense control i que, ara si, sembla que pot començar a pertorbar al primer món…potser encara no està tot perdut i l’amenaça ens ajuda a accelerar les investigacions per trobar una cura!! Aish sort en tenim d’aquest primer món tant solidari.

Pepa PÉREZ SEMPERE
Periodista