REDACCIÓ22 Gener, 2017
La part alta, de Tarragona, no tan sols és patrimoni sinó també és història ben viva i per tant permanent de les persones que han tingut, tenim i tindran el privilegi, així com, la responsabilitat de formar part del nostre nucli urbà.
Em preocupa els pocs recursos emprats per part de certes administracions públiques, com ara l’ajuntament, en la conservació d’allò que diem nucli antic, en la neteja pública i en el reutilitzament dels habitatges buits.
No podem permetre, a parer meu, esdevenir una ciutat que no té cura d’allò que més atrau el turisme com és la tradició tarragonina que ha estat i és coneguda per moltes persones.
És per aquest motiu, que no podem ser espectadors de luxe de la destrucció de tot allò que els nostres avantpassats van lluitar amb sang, suor i llàgrimes perquè nosaltres sapiguem acollir com un regal i un aprenentatge a ser adquirit donant les gràcies a tots i totes aquelles que malgrat el temps que van passar amb motiu de l’etapa franquista, van sembrar una collita on hi ha fruits abundants i on nosaltres tan sols hem de treballar per tal de millorar procurant no defallir per mandra, cansament o por.
Una ciutat que dóna l’esquena al passat és una ciutat incapaç de construir el seu futur i que fa de la inestabilitat la seva senya d’identitat. Necessitem donar utilitat a la part alta així com d’altres espais públics, ja que aquest, no pas altre, és el nostre deure irrenunciable amb els que ens han precedit i precediran.
Álvaro SOLÀ
