26. Abril 2024

Arxius de Operació Judes | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Febrer, 2020
foto_3609654.jpg

Unes 50 persones han donat suport als investigats

Aquest dimarts han declarat als jutjats de Reus el regidor de la CUP a Reus Edgar Fernández, l’exregidora Mariona Quadrada i Ricard Aragonès, militant d’Endavant, com a investigats per desordres públics pel tall de les vies del tren, el 23 de setembre passat, durant una protesta per la detenció de nou CDR.

Dilluns ja va comparèixer Oriol Ciurana, també exregidor de la CUP. Els investigats han declarat que van participar en aquella protesta i també en altres mobilitzacions arran de la sentència del Suprem. A més, han tornat a denunciar la utilització de fitxers policials per part dels Mossos d’Esquadra amb l’objectiu “d’assenyalar” persones visibles de l’esquerra independentista.

Als investigats se’ls acusa d’haver dirigit la protesta per tallar les vies del tren arran de l’operació Judes. Adif va presentar una denúncia en què feia constar que el tall havia afectat nou trens i havia suposat un retard de més de 200 minuts, però segons l’esquerra independentista l’acció va durar menys de deu minuts.

Una cinquantena de persones s’ha concentrat davant els jutjats de Reus per donar suport als investigats, sota el lema ‘La solidaritat no és delicte’.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2019

Detenció d’un dels CDR a Sabadell

Un dels CDR empresonat per l’operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenció que el president de la Generalitat, Quim Torra, “s’hi quedés tancat a dins per al dia D”.

Així ho recull el sumari de la causa, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l’encàrrec podia venir de part de “presidència”, tot i que en un altre moment ho atribueix a un “CNI català”.

Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l’Audiència Nacional haurien rebut l’encàrrec d’un suposat “grup secret” denominat “CNI Català” d’assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s’havia de conèixer la sentència de l’1-O -el “dia D”- amb l’objectiu de “resistir-hi una setmana”, amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del “pla de conspiració” era “subvertir l’ordre constitucional”.

Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d’octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat “grup secret” denominat “CNI Català” s’havia posat en contacte amb ell “perquè aportés la infraestructura logística necessària” amb l’objectiu “d’ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment”. En converses posteriors, Jolis concreta que l’ocupació s’havia de dur a terme el dia en què s’havia de conèixer la sentència de l’1-O -el “dia D”- i calia “resistir-hi una setmana”.