REDACCIÓ1 Octubre, 2014
Lluitem i fem Història
He de confessar que estic orgullós del president de la Generalitat, Artur Mas. Ha complert una promesa feta. I això el dignifica i prestigia. Va signar la convocatòria per la consulta del 9-N. Es tracta, encara que no agradi al sector més conservador de la societat, d’un acte democràtic. Per això m’inquieta que el govern de Mariano Rajoy boicotegi, prohibeixi o suspengui o anul·li el dret a decidir d’un poble.
La majoria dels catalans només reclama poder anar a les urnes i opinar sobre el seu futur. A les urnes tothom pot dir la seva i acabar amb aquest estira i arronsa polític que no fa res més que alimentar la conflictivitat entre Catalunya i Madrid.
Jo vull votar. No importa què votaré, només vull tenir la possibilitat i la llibertat d’expressar la meva opinió mitjançant les urnes, tal i com es fa en un estat democràtic. No entenc ni accepto que el govern central, escudant-se amb una constitució caduca, actuï de forma antidemocràtica, i ignori la voluntat i el desig de nombrosos catalans. Per què costa tant deixar votar? De què té por el govern de Rajoy? No seria més fàcil permetre la consulta (que no és vinculant) i, d’aquesta manera, saber en quin punt ens troben i buscar-ne solucions?
No és lògic que un Tribunal polititzat faci d’àrbitre quan està al servei dels partits polítics. Aquest TC no em representa i confesso que haurien de desobeir. El poble és qui més ordena i l’àrbitre ha de tenir en compta totes les sensibilitats i no actuar com a robots. Exigir ser consultats i reclamar el dret a decidir no és anar legislació i molt menys ser antidemocràtic. Amenaçar amb l’artilleria jurídica, amb els tancs, suspendre l’autonomia o detenir el president dels catalans és democràtic? Hi ha interès en solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya?
Hi ha voluntat d’apaivagar els ànims i apostar realment per la convivència? O el millor es deixar que tot això se’n vagi en orris només per interessos polítics? Trist, lamentable. El govern de Rajoy no em representa i el TC tampoc. Em repugna que un recurs ordinari del TC tardi anys i panys a obtenir una resposta i quan es tracta de satisfer interessos polítics els jutges, ficats a dit, es reuneixin extraordinàriament per cometre una injustícia història i fent el ridícul davant del món civilitzat. Mirem, només a títol d’exemple, Escòcia.
Ara més que mai, el lloc del poble és al carrer, omplint les places i fent entendre al govern de Rajoy i a la classes política que és poble és qui més ordena. I que les lleis estan per servei la ciutadania o no per callar un poble.
Lluitem perquè el 9-N anem a votar. La Història no està feta de febles ni de covards.
Ricard CHECA
Periodista
