28. Abril 2024

Arxius de Murielle!!! | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Maig, 2018

El passat dia 1 de maig ens va deixar la nostra estimada Murielle Reig, la fundadora i presidenta de l’Associació Oncològica Dr Amadeu Pelegrí.

Dr. Vicent Valentí

La Murielle va fundar l’associació el 2010 amb l’objectiu d’honorar la memòria del seu oncòleg, el Dr Pelegrí. Per a això es va marcar un doble objectiu, d’una banda, atendre directament als pacients per cobrir les seves necessitats i, d’altra, impulsar projectes d’investigació oncològica.

Un dels aspectes pels quals destacava Murielle era per una extraordinària capacitat per obtenir recursos per finançar aquests projectes, a través de l’organització d’esdeveniments benèfics. La Murielle va ser un exemple de lluita contra el càncer tant personalment, com de lideratge en iniciatives socials centrades en els pacients.

Trobarem molt a faltar la Murielle, amb aquesta barreja de caràcter, d’una banda, tan ordenat, suïssogermànic i de l’altra, tan proper, càlid i mediterrani de Salou. Però també la recordarem de forma permanent, durant els futurs actes de l’associació que continuarà ajudant els pacients, seguint el llegat i la voluntat d’una persona meravellosa.

Dr Vicent VALENTÍ MORENO
Coordinador de la Unitat d’Oncologia Mèdica de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla 

 

 


REDACCIÓ1 Maig, 2018
murielle-reigg.jpg

‘Hola, sóc Murielle Reig, presidenta de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí. Estem organitzant una gala benèfica i ens falta un presentador”. Així ens vam conèixer Murielle i jo. D’això fa 7 anys. Vaig trigar 3 segons a dir-li que comptés amb mi si em considerava útil. Des d’aleshores, m’he convertit en el presentador ‘oficial’ de la gala anual de l’associació. I la col·laboració s’ha anat estrenyent fins al punt de considerar-nos una família.

Murielle era el motor de l’associació. La seva ànima. El seu caràcter – molt suís – la distingia. La seva personalitat la feia diferent. De fet, ella era diferent. Era amiga dels seus amics, aconsellava quan calia i renyava quan entenia oportú. Estic orgullós d’haver-la conegut, haver compartit converses íntimes i personals, però sobretot per haver-me donat l’oportunitat d’aprendre (molt) de la seva experiència. Era la meva amiga i la presidenta de l’associació que em va fer primer soci d’honor.

Fa dies que sabíem que no es trobava bé, però la seva valentia i fortalesa no ens permetien conèixer, amb exactitud, la gravetat de la situació. Era una dona de ferro, lluitadora, tossuda, agraïda i positivista de mena. Estava en l’aeroport de Budapest quan vaig rebre una trucada alertant-me del seu delicat estat de salut. La (mala) notícia em va trencar per dins.

Avui, 32 hores després, la Murielle ens diu adéu en silenci i acompanyada dels seus éssers estimats, a qui envio una forta abraçada. Confesso no tenir paraules per expressar exactament el que sento. És quelcom que va i ve de la tristor a la ràbia. Em sento impotent i, alhora, cabrejat. La seva pèrdua és una injustícia. Per què ella? No paro de preguntar-m’ho, sense obtenir cap resposta (vàlida).

Murielle se’n va i ens deixa un tresor que s’haurà de cuidar més finament que mai. L’associació és el seu millor llegat i col·laboradors, de ben segur, que no li fallaran. Avui és dia de dol, de tristor, de llàgrimes, però estic segur que sabrem donar la volta. A la Murielle no li agradaven els drames ni les situacions (exageradament) melancòliques.

La vida és així i nosaltres hem d’intentar que la seva petjada es perpetuï. Aquest és el meu compromís, el nostre compromís. Gràcies Murielle per tot allò que vas voler compartir amb mi i per la confiança que vas dipositar en la meva persona. Fins sempre amiga i gràcies per la teva lliçó de vida i valentia. Tinc en cor encongit. No vull plorar, però no puc amagar que el cop ha estat esfereïdor… Quina injustícia Déu meu…

Descansa en pau!!!

El teu amic

Ricard