Arxius de municipals tarragona 2015 | Diari La República Checa

Les municipals s’han celebrat enmig de dos debats d’abast estatal, el del regeneracionisme polític i del del procés cap a la independència. Si apliquem aquesta anàlisi als resultats aconseguits a Tarragona, veiem que tots dos eixos també tenen el seu impacte. 

Els partits tradicionals integrants de la ‘casta’, i dins d’aquesta denominació s’inclou PSC, PP, CiU, ICV i també ERC, que tot i no tenir representació al consistori durant la passada legislatura forma part del paquet genèric, sumen el 2015 gairebé 34.700 vots. En total, 6.500 menys que el 2011 (41.200). A l’altra costat de la balança se situen Ciudadanos i la CUP, que en aquest darrer cas presenta la doble condició de recollir electors amb voluntat de trencar bipartidismes aixi com dels plenament compromesos amb la independència. El 2015 han convençut entre tots dos prop d’11.500 electors, mentre que el 2011 van sumar 1.900. El diferencial és de 9.500 vots al seu favor, que pujaria fins a 10.600 si se li afegeix els 1.157 aconseguits per la llista fantasma de Ganemos, que ha jugat amb la confusió del projecte d’Ada Colau barceloní, i fins els 12.400 si també s’obre la porta als 1.800 vots dels municipalistes d’Ara Tarragona.

Si entrem en el debat nacional, i admetent d’entrada que la patacada electoral d’Albert Abelló és responsabilitat en bona part a la fractura interna de la coalició, els partidaris del dret de decidir (convergents, ecosocialistes, cuperos i republicans) han sumat aquest 2015 prop de 18.600 vots. Ara fa quatre anys fregaven els 15.600. Un increment net de 3.000 vots a la ciutat. En canvi, el front constitucionalista, integrat pel PSC, PP i Ciudadanos, perd gairebé mil vots justos entre totes dues convocatòries (dels 28.600 del 2011 als 27.600 del passat 24M).

La fuita d’aigua oberta a PSC, CiU (amb l’excepció de les raons particulars viscudes per la coalició a la ciutat) i PP és a hores d’ara imparable en els dos eixos de l’argumentari polític nacional. Amb l’agreujant que es mostren incapaços d’incorporar nous votants sorgits de l’abstenció. Cal recordar que les eleccions a Tarragona han tingut un increment de participació del dos per cent. I en aquest punt, bona part dels votants de Ciudadanos provenen tant del PP com del PSC (en menor mesura) amb un marcat caràcter de traspàs de fidelitats, mentre que els de la CUP són els que incorporen un major nombre d’electors inscrits per primer cop al cens o que es trobaven directament a casa davant del sofà.

El debat a quatre gravant aquest matí als estudis de TAC 12 ha servit per trencar el pacte latent de no agressió pel que fa als Jocs del Mediterrani entre Josep Fèlix Ballesteros i Alejandro Fernández.

El socialista ha lamentat que encara no s’hagi vist ni un cèntim dels diners anunciats pel govern central (“jo estic disposat a ser lleial amb qui sigui lleial amb mi”) i que el president Mariano Rajoy vingués a Tarragona al mitin central dels populars sense ni un duro a la butxaca.

“Però si ha anunciat una inversió de Campofrío a Burgos!”
El candidat popular s’ha defensat titllant “d’indigne” que l’alcalde fes campanya “d’un projecte col·lectiu” i després de deixar anar que “si hem de fer baralla política dels Jocs, fem-la tots”, ha argumentat que Rajoy hauria estat molt criticat si hagués aprofitat un acte de partit per anunciar una inversió. “Però si és el que ha fet a Burgos anunciant una inversió de Campofrío, i el que és més greu, una inversió privada. Són les seves les que ha d’anunciar!”, li ha etzibat Ballesteros amb el suport entusiasta de l’ecosocialista Arga Sentís.

El convergent Albert Abelló, ha completat el seu gir copernicà assegurant que “sempre he dit el mateix”, és a dir, “sí als Jocs, però no per fer el ridícul. Volem que se’ns expliqui el finançament, perquè no tot pot ser a costelles del govern local. Volem saber la cronologia de les obres i els beneficis per a la ciutat”. El cap de colla socialista ha admès que “el cronograma de la construcció dels equipaments s’està complint, justet així sí, però amb temps suficient com per acabar quatre o cinc mesos abans de la inauguració i provar-los amb un parell de competicions”.

“Pensava que anaves a treure els diners del maletí”
Abelló ha estat per un cop còmode amb el suport de Ballesteros, que ha valorat com a contraposició a la manca de concreció per part de Madrid el suport econòmic explícit de la Generalitat. Fins el punt de deixar-li anar a Alejandro quan buscava un document: “Pensava que anaves a treure el maletí amb els diners… Vostè haurà d’encarregar-se de portar els diners des de Madrid”. “Tothom ve a aplaudir, però ningú porta quartos”, ha etzibat Abelló en un comentari de doble fil.

“Sembla que contra Madrid tot s’hi val”
Entre d’altres coses perquè Alejandro ha recordat que els compromisos de la Generalitat “estant signats però no han arribat!”. Segons el cap de llista popular, “el govern complirà immediatament els seus compromisos. Sembla que contra Madrid tot s’hi val, però oi que va elogiar els beneficis fiscals atorgats a les empreses que patrocinessin els Jocs? I això ho vaig aconseguir un any abans que Almeria”.

En aquest punt Ballesteros s’ha posat a cent (“vaig haver d’anar tot solet al Ministeri d’Hisenda”), Alejandro li ha aguantat l’estocada (“no em faci parlar del que va passar aquell dia”) , el socialista ha intentat un contraatac (“No em vengui motos, jo vaig haver d’anar a la Moncloa”) i el seu rival ha fet valdre la seva condició de diputat al Congrés. “Els beneficis fiscals es van aprovar gràcies a una esmena que vaig fer introduir als pressupostos”.

“Sort que ens va venir el rei i no el seu cunyat”
L’ecosocialista Arga Sentís, encara amb dubtes sobre qui s’acabarà fent càrrec de les factures i sense veure que els Jocs comportin un llegat sostenible, ha sabut donar el contrapunt ideal a tanta testosterona: “Sort que ens va venir el Rei a presidir el comitè d’honor dels Jocs i no el seu cunyat…”.

J.S.

El debat entre els caps de llista dels partits amb representació al consistori organitzat conjuntament per TAC 12, Cadena SER i el diari Més ha durat una hora i mitja però es pot resumir en el darrer minut d’intervenció dels quatre grans amb dret (encara) de veto: la Triple Aliança està oberta a pactar entre ells sense establir línies vermelles. ICV va al seu rotllo.

El convergent Albert Abelló ha assegurat literalment que “no ens tancarem a cap pacte”, un bon títol de ‘rock and roll’ dels vuitanta; el popular Alejandro Fernández ha citat Aznar (“primer es guanya, després es pacta”), el que vol dir que pot parlar llatí en la intimitat quan calgui, i el socialista Josep Fèlix Ballesteros ha fet de la necessitat virtut (el PSC no està per escrúpols a l’hora de mantenir alcaldies) i s’ha mostrat disposat “a entendrem amb els que posin Tarragona davant de tot i no tingui altres dependències de Barcelona i Madrid”. Per la seva banda, l’ecosocialista Arga Sentís ha reverenciat als clàssics posant com a condició el “programa, programa, programa”, que li tanca les portes de sempre i li obre només la de tota la vida.

J.S.