Arxius de microplàstic | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Maig, 2021
IMG_20180625_161057_952-1024x768-1.jpg

Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra.

Un estudi de la URV publicat a la revista científica The Science of the total Environment, ha analitzat la mida, la quantitat, la morfologia i la composició de les partícules de plàstic que es troben a la sorra de les platges de Tarragona, en els seus sediments submarins i a les aigües superficials, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. Amb lestudi s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments.

Tenint en compte que la costa daurada té una pressió alta per la indústria, l’urbanisme i el turisme, un problema emergent és la contaminació per plàstics i microplàstics. Per això, el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat sobre aquestes partícules marines.

A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca.

Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Juny, 2019

Les fibres de roba de la rentadora contanimen el litoral

Més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha analitzat la contaminació per plàstics en l’aigua de mar, els sediments marins i la sorra de les platges tarragonines.

Però no són únicament els residus plàstics que es veuen flotant a l’aigua o arrossegats per les onades de mar, sinó també nombrosos plàstics de mida microscòpica, que no es poden veure a simple vista però que poden afectar la salut humana, segons els investigadors de els Departaments d’Enginyeria Química i de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV.

Aquests microplásticos arriben al medi marí a través de torrents i rieres, arrossegats per rius cabalosos com l’Ebre o mitjançant el clavegueram i dels emissaris marins.

També procedeixen de vessaments de polímers de plàstic d’origen industrial, d’abocaments directes al mar des d’embarcacions, i, en el cas de les fibres sintètiques, són les que es desprenen de les peces a rentar la roba.

A partir de les mostres obtingudes al litoral tarragoní, els investigadors han observat que fins al 57% del total dels plàstics analitzats corresponen a aquestes fibres microscòpiques de la roba, que acaben sent arrossegades fins a les depuradores, on només una part és eliminada del aigua que després s’aboca a la mar.

Quan van analitzar els sediments i la sorra de les platges, els resultats de les analítiques van posar de manifest l’existència de plàstics de mida microscòpica de tres grups principals: polipropilè (42%), poliestirè (37%) i polietilè (16%).

Els investigadors han aclarit que els plàstics que arriben a les platges no es degraden i només es trenquen en fragments cada vegada més petits per la força de les onades, i es considera microplástico quan la mida és de menys de 5 mil·límetres i nanoplástico quan és inferior a un mil·límetre.

L’estudi adverteix que la presència d’aquests microplásticos comporta un risc per a la salut perquè poden ser consumits pels humans a través dels aliments, que no han de ser necessàriament d’origen marí.

Cal repensar la situació dels nostres mars

Tant els invertebrats marins filtradors, majoritàriament mol·luscs i crustacis, com els peixos ingereixen els plàstics microscòpics que es troben en l’aigua i els sediments i els poden bloquejar el tracte digestiu, provocant la seva mort, i poden també estar en el seu sistema digestiu en el moment de la captura.

A més, assenyala l’estudi, els plàstics marins capten metalls pesants ?? i molècules orgàniques potencialment tòxiques que també poden trobar-se en el sistema digestiu d’aquells organismes i que, per tant, poden passar a les persones quan els mengen.

El següent pas, segons els investigadors, és estudiar si els nanoplásticos poden travessar les membranes de les cèl·lules del fetge, del ronyó o del sistema nerviós, i per això estan desenvolupant nous mètodes per detectar-los en mostres biològiques i avaluar-ne els efectes nocius per al salut humana.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter