REDACCIÓ7 Desembre, 2014
Durant i després del Concili Vaticà II hi va haver certes prevencions sobre el tradicional culte marià. Algunes tenien un motiu i d’altres no en tenien en absolut.
Les prevencions raonables es basaven no en el culte mateix, sinó en manifestacions ridícules d’una devoció mal entesa. Es produeixen aquestes desviacions quan la devoció, a Maria o als sants, es té al marge de Jesucrist i arriba gairebé a desplaçar Déu. I s’adverteixen des del sentit comú, perquè són manifestacions artificioses que s’allunyen de la raó i de la veritat normal de les coses. Tot i que la intenció acostuma a ser bona, són falsificacions que, en allunyar-nos de la veritat, allunyen també de Déu.
Estar previngut contra aquests errors no ha de portar a concloure que s’ha exagerat en la devoció a la Mare de Déu. Per contra, ha de portar a aprofundir en les raons d’aquesta devoció, i la primera de totes és tan gran que assumeix totes les altres: la Verge és la Mare de Déu.
Aquest títol, definit des dels primers concilis de l’Església, porta al fet que el culte a Maria mai no pot ser excessiu, perquè és un amor que ens condueix de dret al seu Fill.
Qui està més a prop d’un fill que la seva mare? Així ho van entendre els apòstols de la primera hora quan es van reunir amb ella després de la resurrecció de Crist, com ens ho narren les Escriptures. No ho conten, però és raonable pensar que els Apòstols devien demanar a Maria, acollida a casa de Joan: «Parla’ns del teu Fill.» Ningú no el coneixia millor, ni podia parlar amb més coneixement de la seva «vida oculta» durant trenta anys.
Aquestes reflexions sobre la maternitat divina de Maria ens ajuden a contemplar avui un altre títol que li ha donat l’Església des d’antic: la Immaculada. Com a dogma de fe és relativament recent, ja que va ser proclamat per Pius IX l’any 1854, però sempre s’ha cregut que en tota la seva vida i des del primer moment, la destinada a ser Mare de Déu, va ser lliurada de l’experiència del pecat.
Posem en mans de la seva intercessió poderosa el nostre propòsit de viure d’acord amb la voluntat de Déu per a cada un. Que ens purifiqui i també purifiqui la societat en el seu conjunt de tanta corrupció de costums. Les mares volen el millor per als seus fills. A ella ens acollim, santa Mare de Déu, repetint una de les més antigues oracions.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
