REDACCIÓ21 Març, 2014
L’ambient polític a Salou està en combustió. La mascletà, no obstant, està prevista per a finals de juny. Serà quan l’alcalde Pere Granados, líder de FUPS, presentarà els seus fonaments per no deixar la poltrona del poder i la clau de la ciutat.
La realitat política salouenca és complexa i a l’hora interessantíssima. Qualsevol alumne de Ciències Polítiques que passi un any analitzant la seva història política més recentment, surt amb un màster sota el braç o amb un doctorat.
Però què està passant realment a Salou i el més important de tot, què passarà al govern municipal? Ara, Pere Granados, ex-candidat de CiU i futur cap de llista de FUPS, lidera un govern que té com a soci el PP. Es tracta, òbviament, d’un casament de conveniència que, conseqüentment, no ha procreat. Ans el contrari. La unió de fet s’ha anat deteriorant amb el passar del temps. CiU i PP vivien sota el mateix sostre, però feien – i fan – vides separades. La relació està feta un nyap. Prova d’això és que Granados i García només es troben per tractar qüestions estrictament obligatòries. No hi ha temps per cafès ni converses personals.
Hi ha un pacte de legislatura que contempla, a partir del 25 de juny, un canvi radical en el consistori. Granados, segons l’acord signat per tots els regidors, hauria d’abandonar la cadira del poder i passar el comandament dels destins de la ciutat al (im)popular Mario García. És obvi que l’alcalde esgrimirà tots els arguments per fer entendre que el PP, durant els darrers tres anys, ha anat a la seva ‘bola’ i ha actuat més com a partit de l’oposició que no pas com a soci de govern.
Pere Granados no és ingenu i sabrà utilitzar tots els mecanismes al seu abast per deixar en evidència, sobretot, tres dels quatre regidors que comencen a acumular episodis que poden complicar el seu futur polític. La regidora Reyes Pino forma part d’una altra història.
Després dels grans desgavells del CRT, del camí de Ronda i, darrerament, del Barcelona World, alguns salouencs podrien entendre que el PP no està defensant amb la lleialtat necessària els interessos del municipi. Una opinió que Granados i els seus (7) regidors podrien aprofitar políticament parlant.
El proper dia 3 d’abril, el futur alcalde de Salou farà una conferència per avaluar la gestió de govern i donar a conèixer el seu programa de govern pel proper any.
No deixa de ser curiós que el PP, amb 4 regidors i soci de l’actual executiu, presenti, només amb recolzament del partit a Tarragona, el seu model de governació, sense haver-lo consensuat mínimament amb la seva parella política: CiU. No fa sentit.
Quins tipus de conferència oferirà? Un monòleg? Enaltirà la feina del govern liderat per Granados o cedirà a la demana de Granados i desgranarà la feina feta pels ‘populars’ i escanejarà les seves regidories?
Qui ha preparat el seu programa de govern, el qual hauria de ser, penso jo, amb el seu aliat? Amb els socialistes? Amb els convergents, detractors de Pere Granados?
Als dos líders els ha passat pel cap, encara que remotament, seure i preguntar-se que està passant a Salou? O s’estimen més optar per trencar una relació que és òbvia, però que els hi costa acceptar?
La ‘sentència’ l’acaba de dictar el PP a l’agendar una conferència sense haver-la comunicat o consensuat amb el seu (odiat) soci de govern. S’oblida que no té majoria absoluta?
Segur que Granados també ha pres decisions sense haver consensuat o informat el seu company de governació, però no han tingut transcendència pública. No serveix que García digui que convidarà els seus companys de legislatura. Al no ‘pactar’ el seu model de govern amb els ‘convergents’ és més que normal que Granados no s’esforci per assistir a la conferència. Raó no li falta. Si té auto-estima política suficient no acceptarà, com és lògic, ser ‘convidat de pedra’.
El pas de Mario García – el perfecte desconegut pels seus conciutadans – és arriscat i perillós. Marcarà un abans i un després.
Granados revelarà, per fi, les famoses deshonestedats protagonitzades pels populars?
La política a Salou comença a escalfar-se i en les conflagracions polítiques sempre hi ha víctimes. En aquest cas, només caldrà saber qui serà.
Ricard CHECA, és periodista
