REDACCIÓ11 Març, 2014
No sóc ni feminista ni masclista. Crec que cadascú ha de fer, exactament, el que vol, des de que o faci sense coaccions.
El cas del bar Èric II, freqüentat sobretot per clients masculins, és, al meu parer, una anècdota mediàtica. Un fet curiós i prou.
La propietària de l’establiment mereix el meu respecte i encara més si va decidir ‘despullar’ les seves noies per evitar tancar el local, a causa de la crisi econòmica.
És un disbarat que una associació feminista presenti una queixa perquè les cambreres serveixen la clientela lleugeres de roba o protagonitzen shows d’strip tease en acomiadaments de solters.
Algú, amb serenitat i amb dos dits de front, em pot explicar on rau el problema. Per més que m’esforci no aconsegueixo trobar-lo. De moment, ningú ha estat capaç de demostrar que al bar de Loli Carrillo s’estan violant drets fonamentals o pervertint les cambreres.
Les falses morals, les hipocresies, les enveges i el políticament correcte m’avorreixen molt. En cansen. Els col·lectius feministes haurien de insurgir-se (encara més) contra les dones que estan prostituint-se als carrers o en bordells de ‘mala mort’.
La igualtat és també que cadascú – o en aquest cas, cadascuna – faci el que vol. Tchin, tchin, a la creativitat i, sobretot, a la llibertat.
Ricard CHECA, és periodista
