REDACCIÓ29 Setembre, 2021
Meravellosament perduda entre una teranyina de paraules encadenades arribo al bell mig del laberint lingüístic examinant cada bri de sensible cadència, sonoritat i bellesa que la meva sensibilitat estètica pugui assaborir com a indispensable tresor de la condició humana.
Les descobertes narratives i poètiques provoquen troballes amagades guarnides d’una estètica sublim i inspiradora. Perquè en la dialèctica quotidiana rarament ens adonem de la transcendència gentil i sensitiva de les poètiques que amaguen les paraules i les seves musicalitats o emocions.
Pot tenir un mot emoció? Vaig més enllà i afirmaria que té tot un univers que traspassa el sol significat que volem transmetre. El misteri s’escapoleix serpentejant emocions i et transporta a indrets inversemblants, màgics, càlids, tenebrosos o esperpèntics, però sempre amb la subtil carícia del mot rar i atraient, el lirisme velat de la poètica dels mots estrellats i amorosits, les consonàncies de les lletres i vocals que l’atzar va disposar de manera harmònica.
L’intent d’expressar el fet comunicatiu no exclou la transcendència subjectiva d’una bellesa sonora, simètrica o senzillament plaent i divertida. Els éssers humans i les nostres divergències artístiques, amb tantes mirades com artistes, i que al capdavall ens ofereix una generositat entenedora i universal.
En un instant qualsevol d’un dia qualsevol les troballes literàries i poètiques et meravellen amb petites joies. Atzabeja, trencadís, tèrbola, crisantems, rauxa, xiuxiuejar, ginesta, atzavara, crisòlit, pegadolça, pleniluni…
Escriure és un acte d’observació constant, adonar-te de la perfecció o imperfecció única de cada instant i interpretar-ho d’infinites formes i sentiments. Com deia en començar, un bon dia em vaig perdre en el cabdell més apassionant per un escriptor: la troballa, la descoberta, l’enamorament sobtat i efímer que et trasbalsa el cor, les paraules encadenades i guarnides de preciosa subtilesa.
I així va ser com l’atzabeja esperava mirant-me de reüll, amb un somriure maliciós i inquietant… la seva grandiosa bellesa poètica em va captivar per sempre. La poètica de les paraules… un regal per l’esperit, sens dubte.
Beatriz Álvarez
PUBLICITAT
