29. Abril 2024

Arxius de Juan Antonio Bayona | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
gresol_-1280x853.jpg

La Fundació Gresol va lliurar, aquest dijous al vespre, els Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, que enguany celebren la seva setzena edició.
La gala, que es va celebrar al Tecnoparc de firaReus, va ser presentada per la periodista Paula Jansà.

Els Premis Gaudí Gresol estan totalment consolidats i s’han convertit en una important cita social a la província de Tarragona. L’objectiu d’aquests guardons és reconèixer la tasca de persones, entitats i organismes que han destacat en diferents disciplines professionals, amb un trasfons solidari.

Enguany, com en les edicions anteriors, la participació ha estat tot un èxit, ja que el nombre de persones inscrites a la gala de lliurament dels premis i al sopar solidari posterior ha arribat a les 300 assistents.

Compromís Solidari
La Fundació Gresol fa cada any una aportació a alguna organització solidària. Enguany, com a novetat, s’han escollit dues entitats: la Fundació d’Esclerosi Múltiple (FEM) i l’Associació Down Tarragona.

La Fundació d’Esclerosi Múltiple va ser fundada el 1989 a Barcelona i és una entitat privada sense ànim de lucre que treballa per aturar l’impacte de la malaltia en la vida de les persones amb esclerosi múltiple i el seu entorn, ajudant en diversos àmbits.

L’Associació Down Tarragona té com a objectiu promoure la igualtat d’oportunitats, la plena inclusió i l’adquisició de drets socials individuals de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Personalitats assistents
Tots els premiats van assistir a la Gala d’ahir i van recollir personalment el guardó, que consisteix en un bust de Gaudí de l’escultor Joan Matamala. A més, van compartir la vetllada i el sopar amb tots els assistents, entre els quals hi havia destacades personalitats encarregades de lliurar els premis. Entre elles, Emili Correig, president de la Fundació Gresol, que va lliurar el premi a Antoni Cañete; Anton Pont, president d’honor de la Fundació Gresol, que va lliurar el premi a Josep Ametller;  Saül Garreta, president del Port de Tarragona, que va lliurar el premi a Ivana Miño; el Carles Pellicer, alcalde en funcions de Reus, que va lliurar el premi a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, que va lliurar el premi al Dr. Eduard Estivill, entre altres personalitats.

Els Premis Gaudí Gresol han consolidat la seva reputació com a reconeixement a l’excel·lència i la notorietat en diverses àrees professionals, tot enfortint el teixit social i cultural de la província de Tarragona. La Fundació Gresol segueix treballant per fomentar la solidaritat i la col·laboració amb entitats benèfiques, contribuint al benestar de la comunitat i destacant el talent i els èxits de persones i organitzacions destacades.

Els gaurdonats d’enguany són:
Antoni Cañete (Lideratge Empresarial)
Àurea Rodríguez (Tecnologia i Innovació)
Josep Ametller (Medi Ambient)
Ivana Miño (Arts Escèniques)
M. de La Pau Janer (Literatura)
Elsa Punset (Comunicació)
Esther Giménez-Salinas (Catalana Il·lustre)
Dr. Eduard Estivill (Medicina)
Joan Antonio Bayona (Cinema)
Mariona Escoda (Música)

PUBLICITAT













REDACCIÓ2 Juny, 2023
586aee80-3329-4583-b92e-d1fcaa3aec13-1280x850.jpg

Els Premis Gaudí i Gresol tornen a destacar l’excel·lència i la notorietat en la nostra societat amb una gala que tindrà lloc el 15 de juny al Tecnoparc de Reus. Enguany, entre els guardonats hi ha el president de PIMEC, Antoni Cañete, la cantant Mariona Escoda, el cineasta Juan Antonio Bayona i l’escriptora i divulgadora Elsa Punset. L’objectiu, com a cada edició, és reconèixer la trajectòria professional i personal d’una desena de figures d’àmbits diferents.
Com a novetat, enguany els diners recaptats amb el sopar solidari es destinaran a dues entitats: l’Associació Down Tarragona i la Fundació Esclerosi Múltiple.

Els premiats d’aquest 2023, en deu àmbits diferents, han estat: Antoni Cañete (Lideratge Empresarial), Àurea Rodríguez (Tecnologia i Innovació), Josep Ametller (Medi Ambient), Ivana Miño (Arts Escèniques), Maria de la Pau Janer (Literatura), Elsa Punset (Comunicació), Esther Giménez-Salinas (Catalana Il·lustre), Eduard Estivill (Medicina), Juan Antonio Bayona (Cinema) i Mariona Escoda (Música).

Tots ells assistiran a la gala del pròxim 15 de juny i s’emportaran la reproducció del bust de l’arquitecte Antoni Gaudí, en bronze, obra de l’escultor Joan Matamala. En edicions anteriors també s’ha premiat la trajectòria de personalitats de renom com Pau Gasol, Eduard Punset, Luis del Olmo, Mercè Sampietro, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Maribel Verdú, Marc Màsquez, Jordi Cruz, Joan Pera, Manel Fuentes, María Blasco, Jordi Basté, Marina Rossell, El Tricicle, Susanna Griso o Juan Carlos Unzué, entre altres.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Novembre, 2013

Entrevista Dani Martínez i Ricard Checa – Juan Antonio Bayona és director revelació del panorama cinematogràfic espanyol i, fins i tot, mundial. La seva pel·lícula “Lo Imposible” – una de les més guardonades – ha estat un èxit en taquilles i ha comptat amb molt bona crítica. Bayona pretén demostrar al món que a Espanya també entenem de cinema i que en sabem fer de bones. Lamenta, però, que l’increment de la taxa cultural (21%) contribueixi en l’empobriment de la Cultura. Després dels Gaudí i dels Goya, Bayona, poc donat als focus mediàtics, encara haurà de trepitjar la catifa vermella dels Òscars. Confessa que té molts projectes pendents i que hi ha negociacions amb la Warner Brothers per rodar una pel·lícula de ciència i ficció

El director de "Lo Imposibla" J.A. Bayona
El director de “Lo Imposibla” J.A. Bayona

+A – “Lo imposible” va ser la gran protagonista dels Premis Gaudí 2013 i tu el millor director als Goya…
JAB – Doncs sí. No puc estar més feliç.
+A – Aquests premis donaran algun impuls al cinema català?
JAB  –Tots aquests actes són, com és obvi, importants per promoure i difondre el cinema català. Els telediaris no dediquen 10 minuts al cinema com ho fan amb el futbol o amb els esports. Per aquest motiu, tots aquests esdeveniments mediàtics són fonamentals per recolzar el cinema.
+A – Quan reps un premis sempre t’emociones. Et vas emocionar de la mateixa manera durant el rodatge?
JAB – No vaig poder contenir l’emoció en el moment què vaig rebre el premi a millor director perquè havia guanyat una història que no és la meva. Havia dirigit la història de molta gent. Vaig parlar i vaig conviure amb aquella gent durant molts mesos. És lògic que en l’entrega del premi em recordi d’ells. No és el meu guardó. És el premi de tota aquella gent.
+A – Fa uns quants mesos, pensaves que tot això que ara estàs vivint seria ‘Impossible’?
JAB – I tant. És molt gratificant sentir el “carinyo” i l’estima de la gent de la professió. És molt difícil aconseguir el reconeixement de casa teva i dels teus companys. Estic molt feliç de formar part d’aquesta professió, també a Catalunya.
+A – La propera parada… els Oscars…
JAB –
A Hollywood la pel·lícula té la possibilitat d’aconseguir el reconeixement amb la Naomi Watts. Penso que s’ho mereix i ens faria il·lusió a tot l’equip. La seva interpretació la sentim molt nostra.
+A – Havies pensat mai que un director català arribaria a treballar amb Naomi Watts i que la seva pel·lícula fos candidata a un Oscar a Hollywood?
JAB –
Sempre he volgut poder demostrar, no a la gent d’aquí, sinó a tot el món que es poden fer pel·lícules ambicioses, que parlin de la vida d’aquesta manera, tal com ho hem fet a “Lo Imposible”. He vist que la nostra història ha emocionat els espectadors de Canadà, Estats Units, França, Anglaterra… tot el món i deixa bocabadada a molta gent. Els americans encara es pregunten com hem fet aquesta pel·lícula. Estic molt orgullós perquè l’hem fet nosaltres. Hem pogut demostrar que podem fer cinema aquí pensant en un mercat més global i competir amb la indústria cinematogràfica mundial. Qui ha dit que no podem fer pel·lícules molt importants en aquest país?
+A – Però “Lo imposible” es va rodar en anglès i no en català.
JAB –
Es va fer en anglès perquè la família mai no va voler que la “família protagonista” de la pel·lícula tingués una nacionalitat. Per això vam decidir fer-la més internacional i amb una família més universal. Si una pel·lícula s’ha de fer en català o castellà s’ha de fer en aquestes dues llengües i si s’ha de fer en anglès, no pot haver complexes.
+A – Per quan una pel·lícula en català?
JAB –
Quan tingui una història que només la pugui explicar en català. No faré mai allò d’anar a la contra.
+A – Projectes de futur?
JAB – En tinc molts.
+A – La propera pel·lícula?
JAB – Encara no ho sé. Hem començat a parlar d’una pel·lícula de ciència i ficció amb la Warner Brothers… Tinc molts projectes.
+A – Què t’agradaria fer exactament?
JAB – Fer allò que estic fent. Tenim una indústria important i l’hem de cuidar perquè es pugui continuar fent pel·lícules com “Lo Imposible”.
+A – Però l’increment del 21% en la cultura no ajuda o sí?
JAB –
S’està fent molt de mal a la indústria cinematogràfica. No només està patint el cinema fet aquí sinó tot el cinema, la Cultura en general. Amb decisions polítiques com aquesta la gent va cada cop menys al cine. Això contribueix a un empobriment de la nostra Cultura i hem de lluitar tots plegats contra aquestes aberracions.
+A – On guardaràs les “estatuetes”?
JAB –
 Les dues dels Goya? Una és dels productors i és per ells. L’altra és per la meva mare que és qui s’ho mereix tots els premis i li fa il·lusió…
Cartell
Pòster de la pel·lícula