22. Abril 2024

Arxius de josep buqueras | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2023
josep_m_buqueras.jpg

Hem volgut d’una manera expressa que el calendari modernista del 2023, que editem conjuntament el Museu d’Història i la Fundació Trencadís des de l’any 2019, sigui sobre les obres de l’ínclit arquitecte modernista barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que tenim a casa nostra. D’aquesta manera, commemorem i recordem els cent anys de la seva mort. Va ser arquitecte, però també polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres.

En l’àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacions La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, i publicà llibres tècnics, com ara Iluminación solar de los edificios (1877) o Historia general del arte: arquitectura (1886).

En l’àmbit polític, fou membre de La Jove Catalunya, del Centre Català, de la Lliga de Catalunya, que presidí el 1888, i de la Unió Catalanista, que presidí el 1892. Fou un dels organitzadors i president de la sessió inaugural de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa. Més tard, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i a la Lliga Regionalista (1901). Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions de 1901 i reelegit l’any 1903.

L’any següent abandonà la Lliga per discrepàncies amb Cambó, i amb altres dissidents fundà El Poble Català (1904-1918), setmanari i més tard diari polític, del Centre Nacionalista Republicà.

Fou autor d’Estudis polítics (1905) i Conservació de la personalitat de Catalunya (1912).
Posteriorment, abandonà la política i es dedicà a la recerca històrica i arqueològica. Publicà Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936). Fou catedràtic de composició i de projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1875) i, més tard, director (1900 i 1905-1919). Com a arquitecte, desenvolupà un estil innovador, fet amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals, que el situen a l’avantguarda de l’arquitectura de la seva època i el converteixen en una de les figures destacades del Modernisme.

L’arquitecte barcelonès Lluís Domènech i Montaner ha estat, sens dubte, un personatge del nostre país de finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Junt amb els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, reusenc, mataroní i tarragoní, respectivament, representen la modernitat d’un estil arquitectònic que ens ha deixat una empremta al nostre territori, admirada i visitada per tothom.

Al Camp de Tarragona tenim, a Tarragona, el mausoleu del rei Jaume I i a Reus, les cases Navàs, Rull i Gasull, l’Institut Pere Mata i la capella Margenat al cementiri.

Josep BUQUERAS

PUBLICITAT