REDACCIÓ10 Setembre, 2013Diuen que a la tercera va la vençuda, però aquesta no ha estat així. La candidatura de Madrid pels Jocs Olímpics del 2020 ha caigut a la primera de canvi i sense miraments. Un cop més s’ha de dir adéu al somni olímpic. Madrid va ser capaç c’aglutinar, només, 26 dels 94 vots del Comitè Olímpic Internacional (COI). Què ha passat?
La candidatura de la capital espanyola es va presentar dient que el 80% de les infraestructures estaven preparades, que tenia un fort control per l’antidopatge, així com una bona connexió entre la ciutat i la “vila” olímpica. Però, tot això té el pes suficient com per convèncer als integrants del COI? Jo crec que no. Quina credibilitat esperem tenir quan els que ens representen no deixen de protagonitzar escàndols? Tenim una monarquia que s’ensorra per insants, un president del govern que, de tant en tant, tria els plasmes per fer les seves aparicions públiques, casos de corrupció que ens fan caure de cul i, per acabar d’adobar-ho, una ex primera dama, ara convertida en alcaldessa de Madrid, amb un anglès que convida a obrir 50 escoles de llengües.
Tot és molt bonic quan estem asseguts veient el vídeo de presentació: unes imatges increïbles interlligades amb una música espectacular que poden arribar a posar-nos la pell de “gallina”. Però és evident que no ha aconseguit convèncer. Fet que entristeix tenint en compte l’esforç realitzat.
Després de veure la presentació que van fer els representants espanyols a Buenos Aires, em reafirmo en que hi ha quelcom que va malament. Darrere d’aquelles imatges que van ensenyar Madrid al món era d’esperar un suport i un discurs sòlid, si més no per no quedar en “ridícul”. Es pot perdre, no passa res, un altre cop serà. És clar que qui no arrisca no guanya. Però, si us plau, si es decideix tornar a presentar una quarta candidatura, que no es faci el ximple. A qui es vol convèncer quan tenim una speaker que, malgrat el seu “gran” esforç per parlar una llengua estranger, fa el “ridícul”. No vull recordar consells d’alguns polítics, però per predicar s’ha de donar exemple i penso que el que va passar a la capital d’Argentina ha estat a quilòmetres de distància de ser-ho. En fi, com va dir Mariano Rajoy: “así es la vida. Unas veces se gana y otras se pierde”, fi de la cita.
Dani Martínez
Periodista
