17. Maig 2024

Arxius de JAUME PUJOL: Nadal | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Desembre, 2017
Jaume_Pujol1.jpg

 

Els Evangelis Apòcrifs són textos escrits en el primitiu cristianisme que mai no han estat acceptats en el cànon de llibres inspirats del Nou Testament. Generalment mostren fets extraordinaris, sospitosos per al sentit comú i per a una manera discreta de fer les coses. Un d’ells fa referència a les esposalles de la Mare de Déu.

Segons aquesta llegenda el gran sacerdot va reunir els joves de la casa de David aspirants a casar-se amb Maria i els va convidar a dipositar sobre l’altar el bastó que portaven dient-los que aquell que florís seria el de l’elegit del Senyor, i va florir el de Josep.

Les coses, però, devien transcórrer d’una manera més simple i natural en aquest enamorament, i quan hi va intervenir la mà de Déu de manera extraordinària ho va fer amb la major discreció possible. Si alguna cosa distingeix els primers temps de vida de Jesucrist és l’absència d’espectacularitat. L’Evangeli de sant Lluc, el qual refereix amb més detall el naixement de Jesús, mostra precisament que l’esdeveniment més gran de la història de la humanitat va transcórrer de la manera més senzilla.

Aquests dies nadalencs repassem les seves paraules d’humilitat sublim, després de situar Josep i Maria en l’escenari d’un edicte d’empadronament de l’emperador: «Josep, com era de la família i descendència de David, va pujar des de Natzaret, ciutat de Galilea, a la ciutat de David anomenada Betlem, a Judea, per empadronar-se amb Maria la seva esposa, que esperava un fill. I quan ells es trobaven allà, li va arribar l’hora del part, i va infantar el seu fill primogènit; l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.»

D’aquesta manera, com de puntetes, va entrar al món aquell que, essent Déu, va ser el creador de l’univers. Bé va dir un conegut periodista: si jo hagués viscut allà en aquella època, segurament hauria entrevistat el rei Herodes, o hauria fet reportatges sobre el cens, però m’hauria passat per alt que en una cova de Betlem havia nascut el rei del món.

Davant el Nadal hi ha dues actituds: una és entretenir-se en el que és secundari, contemplar els llums de les botigues, els regals, les possibilitats de viatges, l’espera de menjars suculents… L’altra és fixar-se en allò essencial, que és que ens ha nascut el nostre Redemptor, celebrar amb la família aquesta gran festa cristiana, gaudir del silenci necessari per adorar en el nostre cor Jesús infant i demanar-li que aprenguem la seva lliçó de senzillesa i de pau per a poder transmetre-la a totes les persones que ens envolten.

De tot cor us desitjo un Bon Nadal

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ25 Desembre, 2016
Jaume_Pujol1.jpg

OPINIO JAUME PUJOLLa Redempció es va realitzar, per voluntat divina, a la mesura humana, en un temps i un espai molt concrets. Hi ha un calendari i una geografia que marquen l’encarnació del Fill de Déu i la seva presència a la terra. Un avui i un aquí.

A l’interior de la basílica de l’Anunciació de Natzaret, en una gruta excavada a la roca, es llegeixen aquestes paraules impressionants: «Verbum caro hic factum est» ‘Aquí el Verb es va fer carn’. Commou pensar que en aquell lloc concret d’un llogaret de Galilea el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres.

També hi ha un «avui» que travessa tot l’Evangeli. Els àngels que anuncien als pastors el naixement del Messies els diuen: «Avui us ha nascut, a la ciutat de David, un Salvador.» I Jesucrist mateix utilitza amb freqüència aquest adverbi temporal.

A Jericó diu a Zaqueu, després d’haver-li demanat que baixi de l’arbre perquè volia allotjar-se a casa seva: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa.» I al bon lladre, al Calvari de Jerusalem: «Avui seràs amb mi al paradís.»

Espigolant en el Nou Testament trobem referències temporals i d’espai. El temps no és una cosa secundària per a un cristià, i l’Església sempre ho ha tingut molt en compte en la seva litúrgia. Hi ha un calendari litúrgic que ens acompanya al llarg de l’any i ens proposa les diferents témpores i festivitats i fa memòria dels sants.

El papa Francesc ha dit amb bon humor que hi ha cristians que semblen estar en Quaresma tot l’any. I és que hi ha un temps per a cada cosa. Avui és Nadal, la festa entranyable per als seguidors de Crist i també per a molta gent que amb prou feines si el coneix i que respondrien amb dificultat aquella pregunta que una vegada va fer Jesús als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?»

Nosaltres li diem, amb sant Pere: «Tu ets el Fill de Déu. I t’adorem en aquest Nen nascut en una nit com aquesta, en un estable, perquè els seus pares no van trobar lloc a l’hostal de Betlem.» Tampoc és casual aquest fet: l’«aquí» és important. Ens diu que Jesús va ser pobre, que la seva família va estar en trànsit i després es va haver de refugiar.

Pensem en tants pobres que hi ha als nostres carrers, en tants refugiats que vaguen pel món i no troben posada. Nadal no sols són els llums, també les penombres de la vida, però són penombres que hem d’il·luminar amb la nostra solidaritat.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat