REDACCIÓ27 Desembre, 2017
Els Evangelis Apòcrifs són textos escrits en el primitiu cristianisme que mai no han estat acceptats en el cànon de llibres inspirats del Nou Testament. Generalment mostren fets extraordinaris, sospitosos per al sentit comú i per a una manera discreta de fer les coses. Un d’ells fa referència a les esposalles de la Mare de Déu.
Segons aquesta llegenda el gran sacerdot va reunir els joves de la casa de David aspirants a casar-se amb Maria i els va convidar a dipositar sobre l’altar el bastó que portaven dient-los que aquell que florís seria el de l’elegit del Senyor, i va florir el de Josep.
Les coses, però, devien transcórrer d’una manera més simple i natural en aquest enamorament, i quan hi va intervenir la mà de Déu de manera extraordinària ho va fer amb la major discreció possible. Si alguna cosa distingeix els primers temps de vida de Jesucrist és l’absència d’espectacularitat. L’Evangeli de sant Lluc, el qual refereix amb més detall el naixement de Jesús, mostra precisament que l’esdeveniment més gran de la història de la humanitat va transcórrer de la manera més senzilla.
Aquests dies nadalencs repassem les seves paraules d’humilitat sublim, després de situar Josep i Maria en l’escenari d’un edicte d’empadronament de l’emperador: «Josep, com era de la família i descendència de David, va pujar des de Natzaret, ciutat de Galilea, a la ciutat de David anomenada Betlem, a Judea, per empadronar-se amb Maria la seva esposa, que esperava un fill. I quan ells es trobaven allà, li va arribar l’hora del part, i va infantar el seu fill primogènit; l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.»
D’aquesta manera, com de puntetes, va entrar al món aquell que, essent Déu, va ser el creador de l’univers. Bé va dir un conegut periodista: si jo hagués viscut allà en aquella època, segurament hauria entrevistat el rei Herodes, o hauria fet reportatges sobre el cens, però m’hauria passat per alt que en una cova de Betlem havia nascut el rei del món.
Davant el Nadal hi ha dues actituds: una és entretenir-se en el que és secundari, contemplar els llums de les botigues, els regals, les possibilitats de viatges, l’espera de menjars suculents… L’altra és fixar-se en allò essencial, que és que ens ha nascut el nostre Redemptor, celebrar amb la família aquesta gran festa cristiana, gaudir del silenci necessari per adorar en el nostre cor Jesús infant i demanar-li que aprenguem la seva lliçó de senzillesa i de pau per a poder transmetre-la a totes les persones que ens envolten.
De tot cor us desitjo un Bon Nadal
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
