REDACCIÓ29 Desembre, 2014
Les xarxes socials han estat,i continuen sent, la revolució comunicativa. Tothom vol estar abrigat sota el paraigües digital. És una necessitat o una obligació, però, indiscutiblement, una realitat. Sembla ser que no ets ningú si no tens presència a les xarxes socials. Els polítics, fins i tot els més escèptics han hagut de donar el braç i tòrcer i obrir un compte de Facebook, Twitter o Instagram.
Les xarxes socials són com un ganivet de doble fil. Serveix d’autopromoció, però també per sotmetre’s a la crítica directa dels cibernautes.
La interacció és la màgia del món cibernètic. Els càrrecs públics saben que la seva actuació, ara més mai, està vigilada, no només pels periodistes, però també pels ciutadans. I si abans era gairebé impossible establir contacte immediat amb el polític ara, amb la realitat digital, aquest trava ja és història.
Alguns polítics ‘capen’ el Facebook
Els governants són més vulnerables. El ciutadà els pot enaltir o ‘jutjar’ als seus respectius perfils amb una repercussió mediàtica imprevisible. De fet, alguns governants aprofiten les xarxes socials per ‘publicitar’ la seva activitat més ‘humana’, el que, en algun moment, es pot interpretar, de forma més ‘electoralista’.
No obstant, hi ha molts polítics que han optat per ‘capar’ la possibilitat que els ciutadans puguin escriure al seu perfil de Facebook. O sigui, opten per difondre però no per rebre lliurament tots els comentaris dels seus seguidors o detractors.
Això sí que és democràcia a l’ús.
