REDACCIÓ3 Novembre, 2014
A la societat hi ha problema, no és vital per l’existència de la humanitat però si per l’estètica. Amb l’arribada de la tardor la gent es confon i més aquí, amb el clima mediterrani. S’ha de fer el canvi d’armari o no? El temps és un traïdor. La tardor és temps de Halloween (en català és la castanyada de tota la vida), no de Carnestoltes. Les castanyes, els panellets, els moniatos i el fred, ara és temps de tot això, no de disfressar-se.
Les ganes d’abrigar-se xoquen amb la resignació de la fi de l’estiu. Al carrer es veuen ciutadans que van vestits al més pur estil “Carnestoltes”. Hi ha maniquís urbans que combinen les peces de vestir basant-se en les ganes que tenen de portar-les.
Les botes folrades de borreguet topen amb les xancles “hawaianes” o les sandàlies estil ‘Quechua’. Els shorts estan en conflicte amb els pantalons de pana, els ‘leggins’ i les mitges tupides. La màniga curta es veu assetjada per les rebeques i les dessuadores, i ens els casos més extrems, amenaçada pels anoracs dignes de temps de neu.
Ens hem de posar d’acord, no pot ser que, per exemple, en una taula d’un bar hi hagi 4 persones i totes elles amb estils ‘diferents’. Bé, estils diferents seria correcte, potser seria més adequat definir-ho com una ‘pizza de quatre estacions’.
Jonathan OCA
Estudiant de Periodisme
