REDACCIÓ17 Octubre, 2019
Les dones sempre som víctimes d’un sistema desigual des dels seus inicis. Sempre vam ser treballadors però la nostra aportació només és reconeguda des de fa poc. Totes sentim parlar de “la incorporació de les dones al mercat laboral” com mai haguéssim aportat res a la societat. Avui en dia estem patint les conseqüències d’aquest sistema. La desigualtat i la pobresa sempre recauen sobre la dona.
Avui 17 d’octubre es commemora el dia internacional de l’erradicació de la pobresa.
Cal destacar que segons les Nacions Unides el 60% de les persones que passen fam al món de forma crònica són dones i nenes. A Espanya un dels col·lectius més afectats són dones majors de 65 anys. Es troben en major risc per les pensions més baixes que reben pel fet de no haver cotitzat suficient. No ens hem d’oblidar que les dones sempre hem treballat, de manera precària, sense indemnitzacions i treballs no reconeguts. Avui estem assumint les conseqüències d’aquest sistema desigual.
Des dels inicis dels temps sempre hi ha hagut la divisió de treball entre homes i dones. Les dones ens han assignat les tasques domèstiques per la naturalesa de la nostra entrecuix. Per això sempre hem tingut limitacions a l’hora d’accedir als treballs qualificats. Barreres com el sostre de vidre, bretxa salarial, doble jornades de treball assumint la cura com a part natural i el treball precari extern. La pobresa de gènere és conseqüència de la idea estereotipada basada en funcions que desenvolupa l’home i la dona.
La normativa internacional de drets humans exigeix als governs posar fi a l’exclusió social de les dones i les nenes, lluitar contra els estereotips que obstaculitzen el seu accés als recursos i perpetuen la pobresa i la discriminació. El debat de les pensions en els últims anys a Espanya està generant inseguretats i crea un risc important de l’exclusió social.
Tot es transforma en un bucle infinit on la voluntat política no existeix, la precarietat laboral no s’eradica i la pobresa va en augment cada vegada més, afectant els més desfavorits. Un exemple clar d’això són els successos que estem vivint en els últims anys: desnonaments, suïcidis i pobresa energètica. Recordem a Rosa, veïna de Reus de 81 anys, que va morir per no tenir mitjans econòmics pagats per pagar la llum. Va morir per una injustícia social, per un sistema que exclou les dones grans.
Hakima ABDOUN SERRAK
Graduada de Treball social por la Universitat Rovira i Virgili
Treballadora social y Directora del Centre de dia la Marinada
