29. Abril 2024

Arxius de ERC Reus | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Gener, 2015

Sóc militant d’ERC Reus i col·laboro amb el grup de treball de l’ara ex-candidat a l’alcaldia de Reus per ERC. Ara i aquí he decidit compartir amb vostès les meves reflexions sobre el què va passar recentment al partit.

En primer lloc crec que l’executiva local, a partir del primer dia, tenia ja molt clar que volia fer fora al candidat per posar-ne un altre al seu lloc, fet que ha quedat demostrat de diferents maneres:

1 –  Va pressionar l’Àlfred per a què deixés de ser candidat.

2 –  Van fer venir una persona de l’executiva nacional, només per a demanar-li la dimissió de l’Àlfred, que com és natural va respondre amb un NO rotund.

3 – Els membres de l’ executiva van anar trucant a diferents militants (entre ells a mi mateix) per a fer reunions a diferents llocs de Reus i aconseguir així amb el seu relat posar a més militants en contra de l’Àlfred.

4 – Durant tot aquest temps, cinc mesos, no han intentat i tampoc han volgut fer cap reunió per acostar posicions. Jo mateix, l’Àlfred, i altres membres del grup de treball, ho vàrem proposar. Tenim al grup de treball sis membres de l’executiva actual que no venen mai a les reunions. La seva resposta a dialogar és sempre la mateixa: NO. Amb això s’assemblen al Rajoy.

5 – L’executiva diu que ells manen a dins el grup ERC Reus. Hi estic d’acord, però per manar primer se ‘ha de saber, el que vol dir que primer s’ha de saber escoltar. L’Ester diu que s’ha apartat l’Àlfred per motius polítics. A mi m’agradaria saber quins són aquests motius, i crec que a la majoria de militants també, perquè estic convençut que tots els que formem part d’ERC tenim idees polítiques molt clares, amb només petites diferències que no són insalvables.

L’assemblea del 29 de desembre va decidir revocar l’Àlfred. D’acord. Però com va dir l’editorial del diari MÉS del passat 31 de desembre i arran dels esdeveniments ocorreguts recentment, no me’n puc estar de constatar que, tristament, els partits polítics no són de cap manera aquells espais oberts de trobada, d’associacionisme i de lliure expressió que hom imagina de manera teòrica, sinó més aviat entitats amb una jerarquia molt marcada i que la majoria nega sota la falsa creença que és la militància la qui tria als líders.

Per acabar m’agradaria, en primer lloc, demanar als militants d’ERC que no es donin de baixa i segueixin afiliats al partit, i en segon lloc, m’agradaria animar a tots els simpatitzants d’ERC que s’hi afiliïn (els que vulguin, és clar). Només d’aquesta manera podem vèncer a la jerarquia dominant que tenim dins el partit.

Molt bon any 2015

Agustí DOSAIGUES JOVÉ 
Núm de militant: 35.404

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2014
alfred.jpeg

L’economia de Reus va estar durant molt de temps lligada a la producció agropecuària del Camp. La capitalitat de la vegueria de Reus es refermava amb el caràcter comerciant dels reusencs d’aquells temps: aiguardent, fruits secs, bestiar, ous, … tot passava per Reus i era a Reus on es fixava el seu preu, fet que revertia directament en la prosperitat econòmica dels pobles veïns. De pollastres a Reus, pocs. De races autòctones de pollastres a Reus, tot i el meu declarat desconeixement, no n’he pas a sentir a parlar.

Però vet aquí que en plena efervescència d’emprenedories i d’idees magistrals per superar aquests moments de crisi econòmica que estem travessant, a Reus es va instaurar des de la casa consistorial un pacte de govern que aviat fou rebatejat pel conjunt de la ciutadania com el pacte del pollastre. Coses de la política. Pacte de gestió, no polític, en deien.

Deixant de banda els interessos que deurien dur a rubricar aquest acord, no deixa de ser inquietant que el govern d’una ciutat de més de cent mil habitants oblidés el mandat polític que els reusencs amb el seu vot varen encomanar a la llista més votada per fer de Reus ciutat referent del nostre país. I no deixa de ser inquietant que alhora de justificar un pacte es prioritzi la gestió per sobre de la política de ciutat. És que la llista més votada no era capaç de gestionar per ella sola la ciutat? I si no es veien capaços de fer-ho, perquè varen optar per aquells que s’entesten en fer de Reus un referent ‘pollastril’? Perquè això si que ho han sabut fer bé. Mentre una gran part de la societat catalana i reusenca està treballant per configurar un nou estatus jurídic per Catalunya, la màxima autoritat política municipal escollia com a companys per gestionar la nostra ciutat, que no pas per fer política de ciutat, un partit que no ha parat ni un sol moment de menystenir i insultar a aquells que de forma pacífica i democràtica apostem per una Catalunya lliure del jou de l’Estat espanyol.

Què deuria passar pel cap del senyor alcalde quan al Parlament de Catalunya sentia com els coreligionaris dels seus socis de ciutat atacaven i amenaçaven als membres del govern català, convergents com ell? El que sí que pels fets ha demostrat, és que poc, per no dir gens l’importava i que s’estimava més la seva poltrona sota el retrat d’en Prim.

És trist que s’hagi trencat el pacte de govern de la ciutat. Molt trist. Que la ruptura hagi estat ordenada des de la direcció de Convergència és trist. Que el senyor alcalde de Reus no hagi sabut reaccionar a les demandes dels catalans i dels reusencs és trist. I que en el seu discurs per explicant el perquè del trencament del pacte digués qui li dolia fer-ho, és encara més trist.

La nostra ciutat no es mereix tenir al capdavant del consistori algú que no sàpiga escoltar, algú que no sàpiga adaptar-se a les situacions de canvi frenètic que està vivint la societat catalana.

Els reusencs varen votar majoritàriament la llista que ell encapçalava per governar la nostra ciutat. Dins de convergència no hi hagi gent prou capacitada per gestionar la ciutat; em nego a pensar que no sigui així. Pel bé de la ciutat, governin. Governin pels ciutadans de Reus i escoltin les seves reivindicacions i els seus problemes. Les polítiques que adoptin i les decisions que prenguin ens agradarà més o menys, però els demòcrates reusencs com jo les respectarem. Però el que no podem permetre és que una ciutat com Reus perdi encara més pistonada en aquests temps crucials de país que ens toca viure.

 

Àlfred PITARCH
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Reus

 

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2014
alfred.jpeg

Fou Plató (428-347 aC) qui a la seva obra La República va posar els fonaments teòrics pel desenvolupament de la teoria del bé comú. En aquesta obra Plató defenia que el bé comú, com a finalitat de l’Estat, transcendia els béns particulars en tant que la felicitat global havia de ser superior a la felicitat dels individus. Aristòtil (384-322 aC), a Política, completà el plantejament platònic sobre el bé comú desenvolupant la forma amb la que havien de participar els membres de les polis, de manera que la societat organitzada en Estat havia de proporcionar tot allò que cada un dels seus membres necessités per al seu benestar i felicitat com a ciutadans. Així, el bé del tot no era tal sinó repercutia en la felicitat de cada un.

Òbviament el concepte de bé comú, talment com ha passat amb la pròpia societat i la seva forma d’organitzar-se en política, ha estat objecte d’interpretacions i matisada en funció del context històric, però és un bon exercici el recordar quin és l’origen dels conceptes i dels pensaments per analitzar allò que cal adaptar als nostres dies o per desestimar si, el rumb del pensament social així ho demana.

Rousseau (1712-1778), un dels grans valedors de la tradició republicana, a El contracte social sostenia que l’estabilitat de lapolis només es podia generar des de l’acceptació del contracte polític i social per una gran part de la ciutadania, acceptació que només podia donar-se si el principi rector de l’acció política era el bé comú, i on el principi d’autoritat es fonamentés i complementés amb l’acceptació del contracte i en la participació de tots en l’acció de govern i en els beneficis que d’aquesta acció se’n derivava.

Als republicans de soca-rel, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat són els que considerem necessaris per a la cohesió i l’estabilitat de la comunitat política, ja sigui aquesta un petit poble, una gran ciutat o un nou país en construcció com el nostre.

Sovint aquests conceptes poden semblar caducs o no aplicables a la nostra societat. Res més lluny de la realitat. Com a Vicepresident Mundial de la Jove Cambra Internacional vaig poder conèixer la realitat econòmica de moltes empreses i ciutats d’arreu del món. Allò après a la universitat on l’obtenció del millor balanç financer possible és la finalitat màxima de tota empresa, està donant pas al nou paradigma de l’Economia del Bé Comú, que assenta les seves bases en la sostenibilitat, la solidaritat, la democràcia i la participació, a més de generar beneficis a la comunitat i respectar els valors humans, essent les empreses, les institucions o les administracions públiques el seu àmbit d’actuació.

Tot i haver transcorregut més de dos mil anys, hi ha problemes que continuen ben presents entre nosaltres. I ho són perquè les desigualtats entre els membres d’una comunitat sempre hi han estat i sempre hi seran, mal que ens pesi. Seria demagògic dir que la plena aplicació dels valors republicans en el dia a dia del govern posaria fi a aquestes desigualtats. Demagògic i irresponsable. Però el que sí que és cert, és que amb la seva aplicació les desigualtats s’escurçarien. Perquè la defensa dels drets de les persones entesos aquests drets en el sentit més ampli del concepte, no s’ha d’entendre com la defensa del dret individual per damunt del bé comú, ans al contrari, n’és la primera conseqüència la consciencia de justícia social i de solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Esquerra Republicana de Catalunya és molt més que el partit polític que ara està en boca de tothom per ser l’únic que des de fa dècades té com a un dels seus primers objectius la independència de Catalunya. ERC som un partit que fem política d’esquerres, essent un dels nostres elements claus la defensa dels drets de la persona i la denúncia de tot allò que atempti contra aquests drets. ERC som un partit amb arrelats valors republicans que sabem que encara hi ha amplis sectors de la societat que veuen conculcats els seus drets individuals per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, cultura, ètnia o per qualsevol altre motiu.

Respostes i solucions als reptes que tenim plantejats com a país, com ciutat i com a societat les tenim a ERC. I les tenim per Reus perquè tant la gent que m’acompanya en aquest projecte com jo som gent jove, gent preparada, gent amb il·lusió i gent amb vocació de servei al bé comú, perquè som treballadors i no necessitem de la política per viure, que ens sentim plenament preparats i perquè, per sobre de tot, som republicans!

 

Àlfred PITARCH I GARCÍA

Candidat a l’alcaldia de Reus 2015

ERC Reus