REDACCIÓ20 Maig, 2015
Quan només falten quatre dies per anar a dipositar el vot, el desgast físic d’alguns candidats és més que notori. Però, tot i així, prometen donar-ho tot per explicar el seu projecte i les seves propostes. La meva àvia, una refranyera empedreïda, diu que les faves ja estan repartides i que només cal comptar-les. Creu que, un cop més, l’assisteix la raó. Pràcticament tots sabem qui guanyarà les eleccions del pròxim diumenge. Caldrà saber, no obstant això, qui podrà sumar per formar govern.
Els darrers estudis de mercat publicat no són gaire tranquil·litzadors (i encertats, afegeixo jo). M’adono que algunes candidatures van de sobrades i que el seu candidat actua com si ja tingués la vara de la ciutat. S’obliden que, un cop més, l’abstenció serà la guanyadora d’aquesta cita electoral.
Els programes no han estat «realistes» i la campanya no està sent gens mobilitzadora ni trepidant. No hi ha un candidat que sigui realment l’estrella. Ciutadans creix com l’escuma però no és mèrit del seu candidat a Tarragona, sinó d’una marca que està en alça.
Hi ha molts ciutadans que volen canvis, però no veuen clar qui els pot liderar. Patim un dèficit de líders polítics capaços de fer convergir diferents sensibilitats socials, independentment de les sigles del partit i capaços, només, de pensar en el ciutadà i en la ciutat.
Les majories absolutes i el bipartidisme tenen els dies comptats i això s’agraeix. S’exigeix diàleg, entesa i convivència. El progrés no entén de sigles. L’abstenció serà la guanyadora i hauria de ser motiu més que suficient perquè els candidats entonin el mea culpa i aportin el seu gra de sorra a un canvi que esdevé cada dia més necessari i urgent.
El diumenge haurem d’anar a votar, sí o sí. No valen les excuses barates o les al·legacions basades en la manca de confiança. Cal llegir programes, analitzar propostes i decidir qui és el candidat més creïble.
La millor manera de defensar els nostres interessos i la nostra ciutat (sigui ella quina ella) és, sens dubte, anar a votar. L’abstenció és, encara que no ho sembli, l’enemiga «camuflada» de la democràcia. Penseu el mateix, oi?
Ricard CHECA
Periodista
