REDACCIÓ13 Febrer, 2015Hola, no sé com començar, sempre que he d’escriure el meu perfil en una plana de contactes de la xarxa i van tres-mil, els dubtes sorgits del sumatori dels èxits o fracassos obtinguts en els anteriors, aguditzen la meva imaginació.
Tinc 32 anys, treballo en un magatzem sota les ordres d’un tirà que amenaça no tan sols la meva integritat, sinó també el meu benestar. Però sóc submís, Déu no m’ha proveït de l’empenta necessària per plantar-l’hi cara i segueixo el meu gris camí amb el cap cot.
La meva aparença és si més no, un dibuix de realitat en la meva percepció de mi mateix. Tanta televisió i tant cinema han construït en la meva ment l’arquetip ideal que al confrontar-lo amb la imatge que tinc de mi esdevé una comparació incomparable. És per això que no annexaré cap fotografia.
La meva afició principal és la d’augmentar la meva increïble col·lecció de mosquits, viatgers voladors que cada estiu pernocten en una petita habitació que tinc llogada. Venen amb set de sang, atrets i hipnotitzats per la fresa que desprèn l’habitacle i no poden escapar a la trampa de bombolles de sabó que els he preparat.
Cerco algú amb qui compartir el temps que és tan preuat i allunyar-me de la meva relativa soledat. Al començament m’engalanaré per causar bona impressió, m’esforçaré amb tretes i enganys per semblar allò que no sóc, però després d’uns dies tornaré a ser jo mateix, d’aspecte i d’esperit. Quedi constància de que ho he dit.
Aquest perfil és personal i intransferible, sota l’amenaça de privació d’èxit en la finalitat del propi. Encara que sempre es pot provar, qui sap.
Neo LIBE
