REDACCIÓ1 Novembre, 2013Segons l’article 20 de la Constitució Espanyola es reconeix i protegeix el dret a “[…] comunicar o rebre lliurement informació veraç, mitjançant qualsevol mitjà de difusió […]”.
Recentment, he pogut escoltar diverses opinions i totes culminen amb una qüestió: què està passant amb els mitjans i el dret a la informació? La situació actual dels “mass media” és complexa. És evident que el món de la comunicació viu un procés de canvi, però també de crisi. Una crisi que té una doble cara. Per un costat l’econòmica, per qüestions evidents de l’actual conjuntura social i econòmica, i per l’altre, l’allau informatiu provocat per les noves tecnologies. Avui, més enllà de la premsa tradicional, tenim infinites possibilitats que ens ofereix l’univers d’Internet. Aquest és el principal motivador del (des)control que sembla sacsejar els mitjans.
Personalment, com a jove i emprenedor, m’agradaria centrar-me en el paper del periodista per respondre ala qüestió formulada. En primer lloc, els joves que avui surten de la facultat, no tenen res a veure amb el periodista de fa uns anys. Per què? Senzillament perquè avui dia cal quelcom més que saber redactar. Necessites destacar. Com? La facultat de Periodisme s’ha transformat en una “crack” en generar ”experts” en comunicació. Això què vol dir? Saber escriure, locutar, gravar, editar i fotografiar. Per tant, el periodista d’avui s’encarrega de tot el procés a l’hora d’elaborar una peça informativa.
Què suposa això? Al meu entendre, tot i formar part de la nova generació de periodistes, i saber “fer-ho tot”, me n’adono que això juga en contra del Periodisme “romàntic”, entenent a aquest com aquella informació on el periodista es limita a informar per a què el públic ho interpreti i n’extregui la seva conclusió.
La situació actual dels mitjans és mutant i el procés s’ha accelerat. Això es tradueix en la necessitat d’un personal que sigui polivalent, al meu entendre “multi usos”. Aquesta polivalència juga a favor o en contra? Malgrat la satisfacció personal que pot suposar ser capaç de fer una entrevista, gravar-la, muntar-la i fer-ne les fotografies, crec que no és el correcte. D’aquesta manera l’únic que s’està fent és perjudicar els drets socials i professionals del periodista. El que abans ho feien quatre persones ara ho fa una. Ha començat a ser “normal” trobar-se en una roda de premsa i haver d’ajudar al company a agafar el micròfon perquè ell ha d’enquadrar la seva càmera. És això correcte? Al meu entendre, no!!! Per què? Perquè el dret a la informació es pot veure afectat i malmès.
Dani Martínez
Periodista
