Arxius de dj neo libe | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Agost, 2015

Tantes fites i tants avenços que l’home ha aconseguit en la seva història i en canvi no podem eposar-nos d’acord entre nosaltres en qüestions realment cabdals que avui ens assolen.

La llei de partits. Les forces polítiques no es posen d’acord. La solució pot ser que els partits facin cadascun la seva proposta i que els ciutadans decideixin en un referèndum.

Símbols. Guerra de banderes. A Navarra posar la senyera Basca als Sanfermines és una ”burla” a certs sentiments, diu en Rajoy. I ell ha pensat mai el que suposa que hi onegi l’ensenya espanyola? Ja n’hi ha prou de ser tan poc intel·ligents, si ara hi ha un govern pro-basc que posin les banderes que vulguin que no passa res.

Quina gràcia que els nacionalistes espanyols carregin amb veu i lletres contra els nacionalistes Bascos o Catalans. Tots defensen el mateix, una pàtria.

Un parlamentari comença el seu discurs criticant a un d’un altre grup i després ve la rèplica. ”Loop”.

¡Quins collons!

Volem participar més activament en la política. Aquest és el clam popular que porta mesos sobrevolant de boca en boca el nostre país.

Per quan una app amb la que els ciutadans puguin participar en la votació de totes les lleis que es tramiten al Parlament. O, per què el dia de votació d’una llei al Parlament no es disposa d’un espai on un nombre determinat de ciutadans escollits, com es fa amb els jurats populars, pugui votar de forma vinculant.

Podem crear un nou marc reglamentari per prendre decisions que no doni peu a altres interpretacions.

En fi senyors polítics, més creativitat i menys ensopiment, si us plau.

NEO LIBE

REDACCIÓ9 Desembre, 2014

Encara no he sentit les paraules màgiques, aquelles que em farien sentir més orgullós si cal, de ser català.

La proposta del president Mas em va agradar, i més encara la d’en Junqueras. Al meu parer, la primera és més política, partidista. I la segona més social, més del poble.

N’Artur Mas em transmet confiança, honestedat i noblesa, no obstant, ell és més a prop del capital i sembla condicionat pel seu partit. I per què no dir-ho, pel capital.

Oriol Junqueras comparteix les qualitats abans esmentades, i tot i què, la manera d’anunciar la seva proposta em va fer pensar que era davant d’una lluita d’egos. En escoltar-la, m’he adonat que ell és més proper i que el seu pensament és més a la vora de tots, de les persones i més lluny del capital.

Si us plau senyors, volem participar, no ara, sempre. M’imagino un país on tot el poble intervé en les propostes de llei i les referenda. Avui dia, gràcies a les noves tecnologies és possible.

Crec en el nou estat per una raó molt senzilla: Més petit, capital menys poderós i govern més just.

La globalització ha facilitat el creixement als capitals i per això, el món és més injust avui que fa deu anys.

Una part del nostre benestar és tacat de sang, d’horrors, de manipulacions, buit de sentiments envers els altres. Això passa lluny de casa nostra, però també dins d’ella. Tard o d’hora, aquests fets tindran conseqüències sobre nosaltres o els nostres descendents.

Ja és hora que deixem de ser el ‘para cops’ del capitalisme avariciós, aferrem-nos al que és nostre.

Vull participar sí, però no només en una consulta, en unes eleccions i en referendar una Constitució redactada per uns ”Illuminati”. El sentit comú no és propietat del coneixement i tampoc dels més ben preparats. És cosa de tots i jo vull…participar.

NEO LIBE

REDACCIÓ3 Desembre, 2014

Maximitzar, macroeconomia, super-estats, global, central, industrialització. Són paraules que ja em fan eriçar els pèls, a tu no?
Els mamífers salvatges, depredadors, mengen el que necessiten (sempre hi ha l’excepció que confirma la regla).
Molts gossos en canvi, separats de la seva mare quan encara són cadells, sense una educació que reprimeixi alguns dels seus instints, “menjarien fins a rebentar”.
És evident que l’Homosapiens no pertany al primer grup. Com a molt podem dir, que hi ha molta gent que menja el que pot. En la resta del món trobem de tot una mica.
És fàcil d’imaginar, però, que la majoria de les persones del “nou món”, som depredadors mal educats.
No us emocioneu, estic generalitzant amb el que això comporta.
Fa uns dies en un programa de televisió on parlaven del “dumpster diving”, van dir que a Noruega (un estat amb una elevada renda per capita), els supermercats llencen a les escombraries, almenys fins al 40%, del menjar. Podria parlar en el mateix sentit de qualsevol recurs del què disposem al “nostre” estimat planeta.
El conflicte de Catalunya amb Espanya, ens parla del mateix, del gran que es menja el petit. El govern espanyol es queixa del nacionalisme del govern català, però, se n’adona que ells també ho són? Els agrada ser els gerents d’un estat que ocupa un lloc en el ranquing olímpic, que té un cert pes en la Unió Europea, anar a les reunions del G7. Pura vanitat!!!
Per cert, en la darrera reunió del G7, altres líders, fins i tot Barack Obama, lloaven l’evolució de l’economia espanyola. Van dir que era un exemple de recuperació, malgrat el percentatge d’atur que tenim, l’accentuat increment de les diferències socials i la precarietat laboral…
Creixement no és el mateix que desenvolupament…

DJ Neo Libe

Arxius de dj neo libe | Diari La República Checa

xxx Partners

NEO LIBE: ‘Prou’

NEO LIBE: “Democràcia participativa’

NEO LIBE: “El cost del creixement”