REDACCIÓ22 Febrer, 2016Una cinquantena de persones van reunir-se dissabte en la primera trobada de famílies a Tarragona, organitzada per la vocalia de Tarragona de l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD) amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements.
“Hem pogut conèixer les inquietuds de les famílies i intercanviar impressions entre família i professionals”, així resumia l’acte la vocal de l’ACD a Tarragona, Mònica Casellas, qui a més, va destacar que el territori necessitava una associació com aquesta, “un espai especial per treballar qüestions d’aprenentatge en general”. Aquest va ser el primer acte de l’associació a la ciutat i va anar dedicat a les famílies.
Un percentatge elevat
Segons el president de l’ACD, Lluís Darriba, actualment hi ha un 10% de la població que pateix dislèxia i només un 2% està diagnosticat. Per tant, el 8 restant es podria considerar, i pràcticament assegurar, que són casos de fracàs escolar. Per evitar que això passi, des de l’associació, demanen que hi hagi més formació pels mestres, ja que en moltes ocasions no saben detectar un cas de dislèxia i afirmen que s’haurien de prendre mesures metodològiques per tal de facilitar l’aprenentatge als nens i nenes dislèctics.
El president, a banda, ha destacat la importància que té que l’associació pugui estar present també a Tarragona perquè “des de Barcelona no podem arribar a tot arreu”.
Bona iniciativa
En la presentació de l’acte, Francesc Roca, conseller d’educació de l’Ajuntament de Tarragona va voler destacar que aquesta iniciativa té molt bona rebuda en “una ciutat educadora com és Tarragona”. Alhora, el conseller va comentar que des del consistori també es treballa per millorar l’educació i que sempre reben positivisme tot el que ajudi a fer-ho possible. Roca va venir acompanyat pel director de l’IMET, Carles Cepero.
Per la seva banda, la vocal de Tarragona del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), Jèssica Casas, va destacar “la necessitat de la presència d’aquesta associació a Tarragona” per ser un element clau per poder treballar la dislèxia des de diferents fronts i per poder donar suport a les famílies, a l’escola i a tots els professionals en general. La pedagoga va afegir que “aquesta iniciativa és un pas més per poder garantir una educació equitativa i de qualitat per a tothom”.
Això és la dislèxia
Cristina Raduà és mare, professora i té dislèxia. Té dues filles, una té lateralitat creuada i l’altra dislèxia. Amb aquesta última, la mare s’hi sent molt identificada perquè la seva filla està travessant per etapes i situacions que ella ja ha viscut. “La diferència és que ara hi ha molta més sensibilització i es coneix més”, va comentar Raduà. Tot i així, per tal d’ajudar a la seva filla, ha de recórrer a centres privats i perquè “veus que en l’escola no veuen el problema”.
Raduà és clar exemple que un dislèctic no té límits pot arribar on vulgui perquè va aprovar l’educació secundària amb suficients i en arribar a la universitat tot van ser notables i excel·lents. Però això no és tot. La professora es va presentar a unes oposicions i “vaig treure una de les millors notes de la província, amb això et demostra que quan tu prens consciència del problema busques els recursos per solucionar-ho”, quan no se sap quina és la dificultat d’aprenentatge “vas peix”.
Jonathan Oca
jonathan@larepublicacheca.com
