Arxius de diputat psc | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Gener, 2015

El Crepúsculo de la ideologías va ser un llibre que el ministre franquista Gonzalo Fernàndez de la Mora va publicar el 1965. Un any després el dictador convocava un referèndum – sobre la Ley Orgánica del Estado – que, naturalment, va guanyar de forma aclaparadora amb més del 95 % dels vots emesos i una participació del 100 % – sí, lector o lectora, els llibres d’història així ho referencien i un servidor recorda que així es van donar les dades -. El Generalísimo, segons diuen, acostumava a acabar les seves audiències amb les següents paraules: “ y haga como yo, no se meta en política “

Els anys de la dictadura va haver milers de persones que van lluitar per les llibertats i una d’aquestes era precisament la que més temia el dictador: la de participació política i sindical i la llibertat de partits polítics i sindicats. Els qui encara en la clandestinitat vàrem viure aquells moments ho recordem perfectament. Estar organitzat políticament o sindical era perseguit i al mateix temps era un signe de progrés i de normalitat afiliar-se a un partit o a un sindicat.

Ara el panorama és sorprenent i hi ha símptomes que demostren que allò més de moda és precisament carregar contra aquest tipus d’organitzacions que canalitzen la participació dels ciutadans. Només dos exemples molt propers: el president de la Generalitat ha aconseguit amagar les sigles del seu partit – vostè lector o lectora ho pot comprovar als mitjans de comunicació cada dia que han desaparegut – i malda per concórrer a les properes eleccions amb una llista “de país”. Les raons convencen a una part de l’electorat, fins i tot sembla que a una bona part del d’ERC si fem cas de les enquestes.

A Tarragona ha sorgit un candidat que es postula per encapçalar la candidatura de CiU a les properes municipals. Una de les seves divises és que la seva candidatura, si arriba a quallar, no serà de partit i que els membres que la formin tampoc no seran polítics i si en canvi tècnics i professionals “reconeguts”. Malgrat això fa una crida a un acord amb ERC – no sabem si també els exigirà que no siguin “polítics” o no. Ningú no esc reu que no tingui l’aval d’algú de la pròpia coalició de CiU. O potser la seva gosadia ja coneguda l’està fent anar massa lluny. Perquè si tan desprestigiats veu els partits polítics, no s’entén que vulgui anar de la maneta de tres (CDC-UDC-ERC). I si tan eixerit és ( o x… ), per què no es presenta ell sol amb aquest grup de tarragonins no polítics que ja deu tenir preparats ?

Hauria de saber que ja s’ha fet polític des del moment que juga a la política igual que Franco ho va ser durant 40 anys. Això sí, renegant de la política i dels polítics com el sr. que vol encapçalar la llista de CiU afegint ERC.

Ens vol donar gat per llebre el sr. Abelló i fer-nos creure que ha tornat el crepuscle de les ideologies. Enguany que s’acompleix el cinquantenari de l’aparició del llibre, n’hi ha que el volen re-editar. Llavors aquell crepuscle no va arribar. Ben al contrari, va refermar el món de les idees per damunt de la tecnocràcia i els tecnòcrates, és a dir, per sobre dels qui no tenen ànima quan es dediquen, encara que la maleeixin, a la política.

Xavier SABATÉ
Diputat socialista al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ8 Octubre, 2014

Hi ha independentistes als quals admiro perquè, conseqüents amb la seva forma de pensar, estan disposats a lluitar per la independència político-administrativa d’Espanya a qualsevol preu. Ja saben que en un món d’interdependències la independència no la té ni el país més ric – més o menys opressor – de la terra.

També saben que difícilment es pot parlar d’independència real quan depenem de la borsa de Xicago pel que fa als cereals, de Wall Street , Toronto per la d’energia renovable, de la de Toquio, Frankfurt o NY , de l’FMI, del Banc Europeu o de la OTAN i encara me’n deixo molts. Però l’independentista pur està disposat a posar-hi calés si convé. És a dir, si es demostrés – com jo crec – que marxar seria més car que quedar-se, convençut com està que sols ens ho muntaríem millor, li és igual. Tu li dius a un independentista que cal muntar un servei d’intel.ligència amb tots els ets i uts i un exèrcit perquè la primera funció que ha d’acomplir un estat és la protecció dels seus ciutadans i et diu que d’acord, que quan comencem.

Ara, els qui només ho són de boquilla i el camí cap a la independència político-administrativa d’Espanya els va de conya per tapar les dependències que ja tenim i contra les que no lluiten, acostumen a afegir-ne sempre. Aquests són independentistes de pissarrí, són allò que diu el títol d’aquest article. Dit d’una altra manera, fan d’independentistes però sumen dependències i sempre als qui ja en tenen moltes.

És el cas de l’actual govern que va començar la seva marxa imparable de la incompetència – el govern dels millors que va dir el seu i nostre President – cap a la paràlisi del país i del seu sistema productiu, cap a l’augment de les pitjors dependències que són la pobresa i l’atur, cap a la descapitalització del sistema públic d’ensenyament i de salut, la desprotecció dels discapacitats i de la nostra gent gran.

En començar el concurs de castells diumenge passat, a la plaça de braus es va dir per megafonia que l’ajuntament de Tarragona i l’organització dedicaven el concurs a la falta d’alimentació adequada de 8.000 dels nostres infants tan catalans com vostè i jo. Ho vaig agrair i suggereixo ue al proper concurs això es representi també amb pancartes, banderes i lletres penjants del sostre de l’anomenada ara Tarraco Arena Plaça.

Des del 2010 portem aquesta imparable marxa que no és culpa de Madrid més que en una part perquè mentre tot això passa, el nostre govern, primer amb el PP i després amb ERC, ha tret l’impost de successions als qui no pateixen cap d’aquestes dependències.

I no content amb això, ara a les nostres comarques ha afegit una nova dependència: la venda – regal dela planta d’ERISA (Eliminació de Residus Especials ) de Constantí per set milions d’euros, un veritable despropòsit al qual ens venim oposant els socialistes des de fa més d’un any quan el Govern va anunciar la venda per 42 milions. Però la nostra proposta de mantenir-la sota tutela pública o que passés a ser gestionada per una empresa mixta amb presència de la Generalitat va ser rebutjada per CiU i ERC .

Fonamentàvem la nostra proposta en base a la importància de la instal·lació on es tracten residus que comporten risc d’afectació al medi i, per tant, a la salut de les persones. No podem dependre d’una empresa privada que lògicament perseguirà el benefici econòmic per davant de l’interès públic i dels treballadors.

Doncs bé, ara la treuen a la venda per només set milions d’euros. I si amb el s 42 ala menys haurien pogut eixugar el crèdit de 26 que pesa sobre l’empresa, ara amb els set no en tindrem ni per això i , amic/ga lector/a, l’haurem de pagar vostè i jo.

La nostra seguretat, la nostra salut i la nostra butxaca i els treballadors de la instal·lació són ara més dependents. I això gràcies a aquests independentistes per la dependència.

Xavier SABATÉ
Diputat del PSC

REDACCIÓ19 Març, 2014

Aquests dies assistim al voltant de la inversió de BCN World de tot un procés de comunicació i de relació dels inversors amb el territori, del paper de les forces econòmiques i socials , dels partits polítics i, cal no oblidar-ho, del Govern de la Generalitat que seran dignes d’estudi. A ben segur que la facultat coresponent de la nostra URV està ja emmagatzemat dades de tot plegat. Des d’aquest punt de vista està resultant apassionant como tot un gran projecte que té de repercusions innegables en el territori, genera tantes reaccions i opinions diverses.
Ara bé, si ens preguntem si des del seu inici les coses s’han fet bé o no, la resta no pot generar tanta passió al menys positiva. Ben al contrari, crec que és bastant decebedor com ha anat. Avui no tenim temps ni espai però prometo fer-ho en el futur.
Crec que un bon guió per analitzar el que ha passat i succeeix sobre aquesta qüestió podria ser el següent:
1 – Tot gran projecte requereix previ a la seva presentació, un procés de comunicació i d’intercanvi amb la societat perquè els ciutadans siguin coneixedors de l’abast de l’impacte, puguin fer suggeriments.
2 – No hi ha a la nostra societat europea, possibilitats de ser rebuda cap iniciativa de forma positiva, si no es posen de manifest compromisos de responsabilitat social de l’empresa ( respecte a la legislació, al medi ambient, a la implicació amb el futur del territori, etc )
3 – Els Governs també han d’estar a l’alçada. No poden fer deixadesa de funcions i menys en èpoques de crisi. Han d’ajudar a comunicar, a assegurar a uns i altres que es preservarà l’interès general, que no hi haurà tractes de favor sinó que els criteris seran objectius i que els tracte serà presidit per la igualtat d ‘oportunitats. Són els responsables principals de generar consensos entre interessos que en moltes ocasions són contradictoris per legítims que siguin.
4 – Aquests consensos són imprescindibles no només perquè sigui possible el projecte sinó perquè tingui viabilitat econòmica en el futur perquè si neix coix caminarà malament. Són necessaris els consensos polítics però també amb les forces econòmiques i socials, dels representants dels treballadors, dels sectors econòmics ja establerts que poden i han de conviure i generar noves oportunitats.
5 – En el procés de tramitació, les maneres també són molt importants i en ocasions decisives. Qualsevol extralimitació dels agents, qualsevol confrontació per aparèixer com el qui més es preocupa del tema desqualificant altres parts implicades poden ser determinants.
En tot el procés de Bcn World hi ha hagut més errors que encerts de comunicació i de generació de consensos.
Crec que encara s’està a temps de corregir-los. Allò que no estem disposats a tolerar són desqualificacions genèriques sense cap motivació ni debat seriós sobre les aportacions que estem fent cadascú. Això és molt mediocre, barroer i primari. Per part del PSC crec que hem procurat humanitzar el projecte incorporant aspectes beneficiosos per al territori i la seva gent. Perquè estem d’acord que si podem aconseguir un fons social per als treballadors i per als discapacitats ho hem de fer ?
Estem d’acord que hem de protegir la nostra costa de l’especulació i escriure que s’ha d’acomplir la llei pel que fa a l’extraordinari increment del valor del terreny que obtindran si es permet que s’incrementi tant l’edificabilitat ? Estem d’acord que es fixin les zones verdes ? És això mercadeig polític ? Hi ha alguna crítica raonable a aquestes peticions ? Són desmesurades ? Parlem seriosament o simplifiquem i afirmem que la majoria de diputats no sé per quins interessos que no s’acaben de concretar mai i que desconec juguen amb una cosa tan seriosa com un projecte d’aquestes característiques que pot anar bé per al territori i pel país ?
Espero que el final sigui positiu. No serà per la nostra part que hi faltarà l’esforç.

Xavier SABATÉ, és diputat del PSC

Arxius de diputat psc | Diari La República Checa

xxx Partners

XAVIER SABATÉ: “Crepuscle d’ideologies ?”

XAVIER SABATÉ: “Independentistes per la dependència”

XAVIER SABATÉ (PSC): "De confiança a cegues o de xecs en blanc"