REDACCIÓ3 Octubre, 2014En primer lloc, vull agrair al director del diari La República Checa que hagi confiat en mi per iniciar un espai destinat a donar a conèixer el món del protocol, menystingut i criticat però molt important tant des del punt de vista oficial com en les relacions empresarials o personals.
“La diferència és la nostra identitat” és el lema d’aquest mitjà que m’acull i en aquest espai que encetem vull parlar de protocol, comunicació i diplomàcia, però des d’un altre punt de vista. Apropar-ho a tothom amb l’objectiu de fer-ho més entenedor.
Us preguntareu que té a veure el protocol i el Concurs de Castells. No patiu perquè de les autoritats que s’asseuen al ‘palco’ no en parlaré, doncs imagino que aniran acompanyats dels senyors (i alguna senyora) caps de protocol i aquests faran la seva feina la mar de bé.
Hi ha moltes definicions sobre protocol però aquí em centraré: en aquella que ens diu que es tracta d’una sèrie de pautes amb les quals es desenvolupa un acte o esdeveniment. No hi ha dubte, doncs, que el Concurs de Castells de Tarragona és protocol.
Si m’aneu seguint, em sentireu dir molts cops que el protocol és comunicació. Informar i comunicar no és el mateix, per això, deixaré el paper d’explicar què ha passat a les dues jornades castelleres als periodistes, que ho faran molt millor que jo. Però sí que en aquest espai intentaré analitzar aquells aspectes comunicatius que vagin sorgint i que em donin peu a reflexionar sobre el Protocol i el Concurs de Castells.
Demà més!
Marta DOMÈNECH
Experta en Protocol
