El Concili Vaticà segon ens va ensenyar la senda de l’ecumenisme. En política, però, aquesta vocació de diàleg entre totes les religions costa que surti de les catacumbes del joc partidista mal entès. A les passades eleccions generals en vam tenir un exemple en la figura del cap de llista al Congrés per ERC a la demarcació, Jordi Salvador.
Un cop coneguts els resultats, que el convertien en diputat a Madrid, era el moment de ser elegant. Els dos regidors de la CUP, Martí Barberà d’Unió Democràtica de Catalunya i el candidat i futur company d’hemicicle per Democràcia i Llibertat, el tortosí Ferran Bel, no van tenir cap mena de problema en felicitar-lo personalment, via telèfon, pel seu ascó.
El PSC, no obstant, va perdre una bona ocasió per practicar el savoirfaire polític que s’espera d’una classe política que hauria d’aprendre a donar exemple fins i tot en els detalls. Que el país no necessita només comunicats i rodes de premsa.
Els resultats del macrosondeig de TV3 no donaven cap diputat al partit Democràcia i Llibertat. A les 20h, Ferran Bel quedava fora dels escollits per ocupar una cadira al Congrés de Madrid.
Les cares llargues han canviat per tímids somriues ja que, tot i perdre la meitat dels vots en respecte als 2011, quan es van presentar sota les sigles de CiU, finalment el candidat ha pogut posar els dos peus a Madrid.
Missatges nítids en el míting final de campanya a Tarragona per part d’un president de la Generalitat que demostrat està en forma, a més d’en funcions. Rebuig a “l’incident greu”patit per Mariano Rajoy, defensa del sobiranisme davant l’autonomisme (“ja no dóna més de si”) i crida, sense cap paraula malsonant pels seus aliats en la política catalana reals i futuribles d’ERC i la CUP, al vot útil en defensa del Procés independentista. “Fins ara cada cop que hem tingut unes urnes les hem sabut aprofitar. No ens podem permetre fallar ara per primer cop”.
Mas saludant els assistents
Artur Mas ha volgut deixar ben clar, i en la seva condició de president de Catalunya, que condemnava “rotundament qualsevol agressió física o verbal a qualsevol persona encara que estigui als antípodes de nosaltres”. I això després de recordar que “jo personalment no em puc considerar un amic de Rajoy, ni dir que tenim una gran afinitat.
En els últims dos anys no ha complert en res amb Catalunya, ha instat querelles per posar les urnes que persegueixen la inhabilitació de càrrecs escollits pels ciutadans i en el meu cas, fins i tot la presó”.
En aquest punt, Mas s’ha sentit “molt orgullós de com en els darrers quatre anys hem defensat amb fermesa els nostres grans ideals però als antípodes del que ha passat avui a Pontevedra. Ho hem fet sense cap agressió verbal, ni física, sense llençar ni un paper a terra, sense trencar un sol vidre i sense trencar cap contenidor”. Davant de més de 400 persones al Tinglado Número 1 del Port de Tarragona, Mas ha entrat finalment en política posant com a necessari la fugida de l’Estat espanyol recordant que “si bé és el primer del món en quilòmetres d’AVE per habitants, és l’últim en utilització”.
Davant d’això, ha donat per acabat l’autonomisme i ha valorat un sobiranisme que ha guanyat, segons el seu parer, les tres últimes eleccions.
“Em sento orgullós de la coalició de Junts pel Sí, és de les millors coses que li han passat a aquest país i els resultats del 27-S van ser llegits no només a Madrid, sinó a París i Londres com el triomf del plebiscit que ens havien negat”.
Ara bé, Mas (que ha tornat a deixar entreveure una sortida a les negociacions amb la CUP per formar govern) ha intentat mobilitzar el votant sobiranista sense embuts.
“Si totes les vegades que hem tingut una urna l’hem aprofitada, aquest 20-D, cansats o no, no tenim excusa perquè sigui el primer cop que fallem. Demano a tot el poble, a tota la gent que vol el canvi que suposa la sobirania per aquest país, que vagin a votar per l’únic canvi que realment alterarà l’estatus-quo que alguns defensen de totes totes”.
I per si no havia quedat clar, ajudant-se d’un retolador i una pissarra, el president ha refermat que “com més vots aconsegueixi Democràcia i Llibertat, més petits es faran Ciutadans, PSOE i PP. I com més petits siguin més gran serà Catalunya”. Personatges que reviscolen, fotografies històriques…
La nit, pendent de sorpassos electorals, ha tingut sorpreses. L’exdemocristà Carles Sala, que algunes llengües de Convergència asseguren que s’ha garantit un nou càrrec de responsabilitat al futur govern, hi ha reviscolat políticament en una intervenció colada a darrera hora amb l’excusa de representar la quota de Demòcrates.
Per si hi havien dubtes, en la seva intervenció ha felicitat Francesc Homs per guanyar el debat de TV3 contra el que era el seu cap fins fa quatre dies, Duran i Lleida.
També hi ha hagut fotografies històriques, com la de Joan Miquel Nadal compartint primera fila i confidències amb l’actual portaveu de Convergència a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló.
Perduts el públic, i mentre les Joventuts Nacionalistes promocionaven el hashtag ’20-D PIREM’, que ja ho diu tot, Joan Aregio, Xavier Adserà i Josep Poblet, que ha assistit a un acte de desafiament a l’Estat sense deixar encara que la CUP pugui presentar a la Diputació que ell presideix la seva moció en favor de la resolució independentista del Parlament. Perquè Catalunya, al capdavall, és també una terra de contrastos. Sigui independent o autonòmica.
Jordi Jané va aconseguir el 2011 un resultat històric per a CiU
1-1-1-1-1-1 no és l’esquema tàctic de LuisEnrique en un partit de Copa contra un equip de Segona B. És el vaticini dels resultats electorals que es poden viure a la demarcació a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, que comencen a caminar en format campanya clàssica aquesta mitjanit.
Les sales de màquines dels partits treballen seriosament amb la hipòtesi que les sis grans formacions (PSC, Ciutadans, ERC, Democràcia i Llibertat, PP i En Comú Podem) acabin repartint-se els sis escons que la província de Tarragona envia al Congrés dels diputats.
Un resultat històric, fruit dels nous temps, i que deixaria en l’oblit una fita també de traca al seu dia: la victòria el 2011 de C i encara U en nombre de vots davant dels socialistes, amb l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, com a cap de llista. El marcador va ser un 2-2-2 entre convergents, PSC i PP que ara com ara és materialment impossible de reproduir.
La dispersió de vot fruit del naixement i consolidació de noves forces fan possible un repartiment igualitari dels seients tarragonins sempre i quan no es produeixin diverses variables. Una d’aritmètica, consistent en què o bé el primer dobli en vots al darrer partit o que el segon faci el mateix amb el cinquè, el que provocaria majories fruit de l’aplicació de la Llei D’Hondt.
La segona és la mobilització del mes de 20% de votants que encara no saben què faran. Un segment inestable com la nitroglicerina que pot alterar els càlculs més afinats, fins i tot si acaben escollint quedar-se a casa. Tot dependrà si la polarització entre el sí i el no a la independència de les darreres eleccions autonòmiques reviu o bé es transforma en un referèndum entre el sí i el no a Rajoy, o en una consulta entre mantenir o rebutjar el bipartidisme.
Una forquilla de no més del 3%
Albert Rivera estarà aquest dissabte a Tarragona
Fonts de diferents partits especulen sobre el petit marge existent a la demarcació entre socialistes, republicans i ciutadans per fer-se amb la victòria en nombre de vots sinó en escons. La forquilla que els separa no superaria el 3%, que és precisament el marge d’error de la majoria de les enquestes (i d’haver-les n’hi ha).
Els socialistes inicien la campanya sense Pedro Sánchez, que en un principi estava previst visités Tarragona aquest mateix divendres dins de la gira que el secretari general del PSOE durà a terme per Catalunya de cara a donar suport a la seva aposta federalista. Ha caigut de l’agenda i no es preveu que se’l vegi per la demarcació perquè Ferraz el vol utilitzar en aquelles províncies pn els diputats encara ballen sense parella estable.
La patum que ja ha confirmat assistència, i de pas les expectatives que té el seu partit posades en Tarragona, és el presidenciable de Ciutadans, Albert Rivera. La cita és aquest dissabte 5 de desembre a les 11.30 hores a l’Auditori August del Palau de Congressos de Tarragona. Per la seva banda, la tradicional escena de la penjada de cartells presenta només l’heterodòxia d’un partit, per altra banda, poc donat a aventures: el PP, amb el regidor de Tarragona, Jordi Roca, com a cap de llista, l’ha decidit fer a… Reus.
Ballesteros continuarà com alcalde si surt senador
El debat etern entre les dues principals ciutats del territori també tindrà el seu apartat particular. El duel al Senat entre l’alcalde de la capital del Baix Camp, el convergent Carles Pellicer (cap de llista a la cambra alta), i el seu homòleg tarragoní, el socialista Josep Fèlix Ballesteros (número tres) donarà joc, especialment a l’hora de posar l’èmfasi en quines infraestructures són més necessàries per a la demarcació. Aquest darrer ja ha deixat clar que si surt escollir, “una possibilitat remota, continuaré com alcalde. Jo sóc bàsicament alcalde de Tarragona”.
REDACCIÓ24 Desembre, 2015
El Concili Vaticà segon ens va ensenyar la senda de l’ecumenisme. En política, però, aquesta vocació de diàleg entre totes les religions costa que surti de les catacumbes del joc partidista mal entès. A les passades eleccions generals en vam tenir un exemple en la figura del cap de llista al Congrés per ERC a la demarcació, Jordi Salvador.
