REDACCIÓ12 Febrer, 2014
Diu el refranyer, “més val prevenir que curar”, recomanant d’aquesta manera la necessitat de prevenir per evitar haver de remeiar els mals que ens vinguin per no haver-ho fet amb anterioritat en un moment en que encara es podien solucionar. Si confiem doncs en la saviesa popular, això s’hauria de traduir en una aposta sanitària, en tots els àmbits de la salut, però sobretot en el de la salut mental, que destinés una gran majoria dels seus esforços a possibles projectes preventius, i és per això que cal no defallir i seguir mantenint la il·lusió en aquesta possibilitat.
De totes maneres, si busquem la paraula il·lusió al diccionari de la llengua Catalana podem trobar 2 accepcions possibles: la primera d’elles, ve definida com “error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença”, i donat que, malauradament, també sabem que les aparences enganyen, això no suposa una perspectiva gaire tranquil·litzadora respecte a la probabilitat que s’engeguin gaires programes preventius. La segona accepció, en canvi, té una visió més positiva, ja que significa “alegria, entusiasme que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable”. És imprescindible que ens quedem amb aquesta segona visió més esperançadora, i per això podem afegir que la primera vessant psicopatològica de la il·lusió, inclou una important matisació que la diferencia d’altres possibles distorsions perceptives (com per exemple l’al·lucinació), i és que, en aquesta, l’ésser humà és capaç de rectificar un cop ha pres consciència de la falsedat de la seva percepció. És per aquest motiu que, encara i que en ocasions ens pugui resultar realment difícil, això ens ha de permetre seguir mantenint la il·lusió que els nostres dirigents polítics albirin la necessitat d’apostar per projectes preventius que ens ajudin a continuar mantenint viva l’esperança i que aquesta pugui esdevenir una realitat.
Jaume DESCARREGA
President Col·legi Psicòlegs Tarragona
